“En defensa del llibre de text”, per Xavier Carrasco, director editorial de Text-La Galera

llibredetext

El setembre és un mes de retrobaments: retrobem els veïns, amics i col·legues, la casa i els paisatges que habitem durant l’any, els sorolls familiars, els jerseis i les jaquetes… i la tornada a l’escola i, amb ella, la crítica als llibres de text!

La crítica se centra normalment en el cost dels llibres i en l’abús que representa obligar les famílies a fer front a aquesta despesa. Els que ens dediquem a editar-los i publicar-los trobem a faltar que de tant en tant es faci algun comentari o debat també sobre si els llibres de text són útils o no, sobre la funció que fan a l’escola i en l’educació dels nostres estudiants, sobre si estan ben fets i són eines adequades per a l’aprenentatge i per al seguiment dels diferents currículums.

També és cert que de vegades la crítica ve d’una altra banda. Fa uns dies sentia a la ràdio un expert en educació que tenia un discurs molt avançat i en un to provocatiu defensava la seva manera de treballar. En un moment donat va exclamar, vantant-se’n: “jo, per descomptat, no faig servir llibres a les meves classes! Llibres? Fora!” Sembla un comentari extemporani, però si es referia als llibres de text (no ho va dir però cal suposar-ho, oi?) segurament força gent s’hi mostraria d’acord. Per què passa això? I per què, en canvi, es continuen prescrivint llibres malgrat que no hi ha cap llei ni normativa que obligui els centres ni els ensenyants a fer-ho?

Els editors de llibres educatius no ens volem resignar a ser els dolents de la pel·lícula. Ens sembla honestament que la feina que fem té un valor que sovint no es coneix o es menysprea. Per això avui cridem l’atenció sobre algunes qüestions. Podríem esmentar-ne d’altres, però avui ens cenyirem en el fet de si els llibres editats per les editorials són adequats o útils:

  • En primer lloc, els autors del projecte i dels continguts dels llibres són professionals de l’educació, sovint en actiu a les aules i sempre amb formació en pedagogia, didàctica i en les àrees o matèries de què tracten els llibres. A més, hi intervenen altres experts que dominen l’ofici de l’edició, saben com es fa un llibre o material, i en especial un d’educatiu (són els editors, il·lustradors, dissenyadors, maquetistes, fotògrafs, assessors lingüístics, programadors informàtics, etc.).
  • En segon lloc, aquesta colla de professionals compten amb uns recursos per fer l’obra en què treballen. El pressupost per fer un projecte educatiu (en paper o digital) és important, i més si es vol comptar amb autors i col·laboradors amb experiència i de primer ordre.
  • En tercer lloc, aquests professionals preparats i que tenen uns recursos poden dedicar temps a fer la seva feina. En alguns casos (els editors, per exemple, que sovint tenen experiència docent i fan la feina de redactors també), aquesta és la seva feina principal o única.

Parlem per tant d’equips complexos de professionals especialitzats amb vocació i experiència educatives que tenen la missió de dedicar tota la seva jornada laboral a dissenyar projectes educatius i elaborar-los amb els recursos (sovint importants) que l’editorial posa al seu servei. Com que les editorials, a més, estan en contacte directe i constant amb els centres educatius i hi tenen una relació intensa, no és lògic pensar que el resultat de tota aquesta conjunció sigui unes eines útils, riques i adequades?

La competència entre les diferents editorials, d’altra banda, fa que les propostes didàctiques siguin cada vegada més variades i completes. Cal no oblidar, però, que el llibre és “només” això: una eina. És una eina potent que permet usos diferents i es pot adaptar a diferents models educatius. Fer servir llibres de text no obliga a adoptar un o altre sistema educatiu o d’ensenyament.

En última instància, el model educatiu, la manera d’ensenyar i de treballar amb els alumnes dependrà sempre dels centres i dels docents. Així com fer servir un bon llibre de text no garanteix fer una bona classe, tampoc és just culpar el llibre de text si la classe o el mètode triat pel docent no són bons (per massa dirigits, rígids o tancats per exemple). Al principi parlàvem de la crítica que de vegades es fa al llibre de text perquè permet fer un ensenyament “clàssic”. Temps era temps, els mals professors castigaven els alumnes pegant-los amb el regle. Era culpa del regle (o dels fabricants de regles!) aquesta pràctica abominable?

Xavier Carrasco i Nualart

Director editorial de Text-La Galera, del Grup Enciclopèdia Catalana

Aquesta entrada s'ha publicat en Opinió i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 respostes a “En defensa del llibre de text”, per Xavier Carrasco, director editorial de Text-La Galera

  1. Retroenllaç: Llibres de text: la polèmica de cada setembre | Llistosella

  2. Pere J Mitjans ha dit:

    Ja ho dius, només són una eina i en molts de casos -malauradament- imprescindible, cosa que denotaria una manca de recursos i habilitat professional, que és un mal massa freqüent en el nostre sistema educatiu. Però inclús en aquests casos, la situació seria pitjor sense llibres.

  3. Ramon Manté Prats ha dit:

    Benvolgut Xavier,
    estic totalment d’acord amb el que exposes.

    Dimarts 23 de setembre la Vanguardia va publicar una carta meva en defensa del llibre de text molt en la línia del que comentes:
    http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20130924/54389953174/llibres-text.html

    Sigui a través del Gremi, a través dels mestres i autors, d’algunes associacions de pares concients del valor del manual escolar o de les nostres opinions hem de mirar de defensar públicament sense tants complexos la utilitat i l’indiscutible servei que el llibre de text i els materials escolars fan, i han fet, a l’educació.

    • Xavier Carrasco ha dit:

      Moltes gràcies, Ramon. Per coincidir i per escriure-ho. Tens raó: hem tingut complexos molt de temps, i no hi ha motius. No pretenem defensar que el llibre de text és una solució miraculosa i infal·lible per tots els problemes de l’educació, sinó que pot ser una bona eina, valuosa tant per a docents com per a alumnes… si aquests (tots dos) treballen! La vocació dels que treballem fent aquests materials és aquesta: ens considerem part de la comunitat educativa.
      Gràcies.

  4. La defensa és dins la pròpia lògica del llibre de text. Però si se’n surt, hi ha més vida. Jo proposo llibres de divulgació redactats de bell nou que omplin biblioteques d’aula. Permetrien llegir i discutir, activitats més constructives que estudiar i prendre apunts. En certa manera, l’eina sí que presuposa la pedagogia. Ho sento, però no li compro els arguments.

    • Xavier Carrasco ha dit:

      Moltes gràcies pel comentari, Josep Maria!
      Qui ho diu que fer servir llibres de text impedeix llegir i discutir? Per què suposes que fer servir llibres de text implica (només) “estudiar i prendre apunts”? És dolent, estudiar i prendre apunts?
      Un argument que he sentit sovint en detractors dels llibres de text és aquest: és bo que els alumnes tinguin accés al màxim de materials possible, com més variats millor, com més recursos millor, i que siguin de tota mena… Sí, de tota mena… ah, però llibres de text no! El que vulgueu, però “aquests” no.
      Als defensors dels llibres de text no ens sentireu pas fer una restricció (si em permets, una marginació) com aquesta: com més materials millor, i tant: i de tota mena de veritat.

    • josep besa ha dit:

      Els llibres de text són un estímul i prou: no són la resposta a totes les necessitats educatives. Qui hi busqui això, fracassarà. El mal mestre busca receptes, i pensa que el llibre de text les hi proporcionarà; el bon mestre, per contra, treu petroli de les pedres, i fins i tot en un llibre de text dolent hi trobarà idees. Que l’eina pressuposa la pedagogia? Això és un disbarat, i només es pot dir des del prejudici, des de la ignorància i des de la inexperiència.

  5. Joel ha dit:

    Els llibres estan molt bé, però són molt cars. Especialment si n’has de comprar 8 que valen 20-30 € cada un.

    • Xavier Carrasco ha dit:

      El conjunt de la despesa pot ser alt si s’han de comprar molts llibres, és cert. No ho és tant que un llibre de text sigui car, sobretot si el comparem amb altres tipus de llibres, que sovint tenen preus semblants i en canvi són projectes editorialment més senzills. Un llibre de text tipus té al voltant de 200 pàgines (sovint més) a tot color, amb molts dibuixos i fotografies, infografies, mapes, gràfics, etc. D’altra banda, hi ha altres despeses relatives als fills, d’import equivalent
      o més alt, que les famílies no es qüestionen pas. Potser el problema de la compra dels llibres és que és una despesa que arriba de cop i juntament amb altres que també tenen a veure amb l’inici del curs i la tornada a la “normalitat”.

  6. Retroenllaç: En defensa del llibre de text (II) | Bloc de Text-La Galera

  7. Retroenllaç: Benvinguts al nou curs i al nou web de Text-La Galera! | Bloc de Text-La Galera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s