Crònica de la 23a Jornada de reflexió “Jovent i educació en l’era de la globalització”

Dissabte dia 9 de novembre vam assistir a aquesta Jornada organitzada pel Consell Escolar de Catalunya a la Universitat de Lleida. Aquí teniu els nostres apunts:

Primera constatació (òbvia, si voleu): l’educació interessa, preocupa, ocupa! L’assistència va ser força nodrida, des d’estudiants fins a docents, passant per gent d’empresa i també molts representants del Departament d’Ensenyament.

Va inaugurar l’acte la Consellera Rigau (“l’educació és el camí cap a un món millor”) i van fer petits parlaments de benvinguda i per centrar el debat M. Pau Cornadó, degana de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Lleida (“per aconseguir el canvi, la Universitat té la responsabilitat de no repetir esquemes”), Jesús Castillo, regidor d’educació de l’Ajuntament (“l’escola és rígida i ha de millorar, però els joves saben més coses i són més competents que els que som del segle XX”), i Ferran Ruiz, president del Consell Escolar de Catalunya (“la globalització té connotacions negatives, però és imparable i també es pot parlar de la globalització del coneixement i l’educació, dret universal de les persones”).

Ferran Ruiz també va destacar que ens trobem en un moment de transformacions profundes, de canvis i d’incerteses que fan que els “temps normals” hagin deixat d’existir. Ens trobem de ple en el “temps post-normal” que va definir el pensador Ziauddin Sardar. L’educació s’ha d’adaptar a aquest món en transformació i saber donar respostes adequades.

consescat alfons cornella educacio

La presentació central de la Jornada va ser d’Alfons Cornella. Brillant com sempre, va deixar algunes idees i sentències que mirem de sintetitzar:

-Anem cap a un món més complex, en què la distància entre el que és radical (o extrem, agosarat, original…) i el que és normal s’escurça. Radical és gairebé igual a normal.

-El món canvia de manera accelerada, això ja és un fet acceptat per tothom. I és un sol espai, una unitat. Un món global en què la tecnologia té un paper important a l’hora de resoldre problemes. Això ens portarà a una revolució industrial.

-La globalització comportarà un gran moviment de persones (més que no pas d’empreses). Avui s’ha d’estar disposat a anar allà on es fa el que tu vols fer.

-La imaginació i la creativitat tenen un gran protagonisme, són decisives. La clau ve donada per l’equació:

 imaginació x tecnologia

en què les dues són imprescindibles. Si una de les dues és 0, el resultat serà 0.

-Davant d’aquesta situació, els joves poden respondre de dues maneres diferents: o bé es col·lapsen (i queden atordits, inactius, davant l’allau de novetats) o bé es posen les piles i pugen al tren de la innovació. En el primer cas, les seves capacitats queden limitades, en el segon cas es multipliquen.

-Aquests joves (que la revista Time batejava com la “generació jo, jo, jo”) són mandrosos, narcicistes, viuen a casa dels pares… però ens salvaran a tots.

-Tenen una altra característica: volen ser feliços amb el que fan. Volen treballar en el que els agrada, encara que guanyin menys diners. I gaudeixen molt del temps lliure, que també és important per ells.

-Per sortir-se’n, aquests joves han de ser molt adaptatius. Han d’estar disposats a canviar de territori, aprendre llengües… s’han de saber adaptar a les circumstàncies.

-Citant el llibre Why don’t students like school?, de Daniel T. Willingham, Cornella explica que el cervell no és gaire bo per pensar, ha evolucionat per no haver de pensar tota l’estona, ja que és una feina feixuga, i la major part del temps respon de manera automàtica als estímuls.

Tot i així, les persones tenim curiositat i volem conèixer coses noves. Això ens porta a pensar, perquè només recordem el que pensem. L’inici del procés d’aprenentage ha de ser l’acció, ha de ser “fer alguna cosa”:

fer —->pensar —->recordar —-> —->aprendre

-Cornella va esmentar diversos mètodes innovadors o maneres de motivar el treball amb els alumnes. Un dels destacats és l’anomenat aprenentatge basat en problemes (problem based larning).

-Va fer una recomanació final: cal ensenyar software als nois i noies. Aprenent a programar aprendran a entendre més bé el món en què s’hauran de moure. Un exemple, la iniciativa http://coderdojo.com, que pretén ensenyar a programar als nens i joves.

Posteriorment, els assistents es van repartir en quatre sales on hi va haver reunions paral·leles dels quatre grups de debat:

1.      El sistema educatiu davant els reptes de la globalització

2.      Cultura i expectatives dels joves d’avui

3.      La funció docent en l’era de la globalització

4.      Educació del futur i futur de l’educació

Va tancar la jornada M. Dolors Mayoral, membre del Consell Escolar de Catalunya, que va mirar de sintetitzar les idees claus que van sorgir en cada grup.

Es va anunciar que les conclusions de la Jornada, i també del debat en línia de les setmanes anteriors, en què hi va haver unes 400 intervencions, es publicarà pròximament.

Si una idea era compartida per tothom, aquesta és que cal renovar un sistema educatiu que ha quedat encallat en el passat mentre que la societat canvia i progressa ràpidament. Tots els estaments estan cridats a participar en aquesta renovació, perquè tota la societat (tota “la tribu”, es va repetir) està implicada en l’educació dels seus membres. Ara es tenen visions i propostes parcials de com ha de ser la renovació, fetes pels diferents estaments. Ha arribat el moment de treballar conjuntament i fer una gran posada en comú per engegar projectes conjunts.

Aquesta entrada s'ha publicat en Actualitat, Opinió i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Crònica de la 23a Jornada de reflexió “Jovent i educació en l’era de la globalització”

  1. Boris ha dit:

    Fa més de 25 anys que repetim aquest discurs, però.
    Que cal renovar el sistema educatiu és un lloc comú de trobades, jornades, congressos i sobretaules.
    I també fa més de 25 anys que persones concretes, en projectes situats, en entorns específics fan accions i transformacions que renoven el sistema. Molts anys fa que treballem plegats, engegant projectes conjunts. L’escola ha canviat molt i molt en els darrers 25 anys, en puc donar testimoni.
    Potser cal menys paraules i més fets, en institucions, gurus i altres saraos educatius. Menys discurs i més suport a allò que està passant, arreu, discret, esforçat, constant, imparable.
    Una cordial salutació i gràcies per la crònica.
    Boris

    • Xavier Carrasco ha dit:

      Bon dia, Boris.
      Sóc el director editorial de Text-La Galera i sóc jo el que vaig ser a Lleida i el que vaig escriure el resum de la jornada.
      Moltes gràcies pel teu comentari. Estic totalment d’acord que el discurs de la renovació és un lloc comú inevitable en tota mena de jornades i altres trobades amb gent del sector educatiu, tant que sembla que el sistema no hagi canviat gens, i això no és cert. Els canvis són necessàriament graduals, i potser per això no fàcilment perceptibles, com també és difícil adonar-se de com canvia una persona amb qui convius o que veus cada dia, però hi són, i la realitat d’avui és molt diferent a la de fa 25 anys, com dius… i fins i tot a la de fa 5 anys! El que passa és que mai pots dir que ja “haguem arribat”, és clar. El canvi (o l’evolució, en definitiva la millora) ha de ser constant, interminable. Potser el discurs hauria de ser (enlloc de l’etern “hem de canviar”) un altre, del tipus: i ara què més? I ara cap a on? I ara com?
      Totalment d’acord, finalment, en el que dius: cal suport a tot el que ja s’està fent, al que està passant. I al que vindrà.
      Moltes gràcies de nou, salutacions!

      • Boris ha dit:

        Gràcies, Xavier per la teva resposta.
        En el meu comentari hi ha un cert cansament respecte al “congressisme”, però en cap cas una crítica personal a ningú. Vaig ser a LLeida i no dubto de les bones intencions de tothom. Però calen projectes, instruments, recursos, etc. per promoure canvis reals i efectius amb urgència. Potser els haurem d’inventar, però cal redimensionar la innovació que ja s’està produint i fer-la sortir de la perifèria, recolzar-la i expandir-la. Honestament, crec que la millora ja és insuficient. 🙂
        Ben cordialment,
        Boris Mir
        Cap d’estudis
        Institut Escola Les Vinyes
        http://ielesvinyes.net/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s