En defensa del llibre de text (II)

Fa unes setmanes vaig publicar en aquest blog un article en defensa del llibre de text. En síntesi, hi deia que aquesta mena de llibres són eines de qualitat i útils perquè els elaboren professionals especialitzats, amb experiència en educació i didàctica, que tenen temps i recursos per dedicar-se a pensar bé els projectes i a portar-los a terme amb la màxima dedicació.

Hi ha altres arguments a favor de la utilitat dels llibres de text, i no només per als docents i els estudiants i les seves famílies, sinó també per a l’admninistració o les autoritats educatives.

Quan hi ha un canvi legislatiu, una nova normativa o disposició que afecta els continguts o bé l’avaluació, i ja no parlem de quan hi ha una revisió generalitzada dels currículums perquè s’ha decretat una nova llei educativa, qui fa arribar de manera efectiva totes aquestes novetats als centres educatius?

Naturalment, l’administració té els seus mecanismes i les seves vies de comunicació, que són les oficials i les que “compten”, per fer arribar als estaments que fan al cas la informació adequada, però la realitat ens demostra que moltes vegades són més efectives les editorials, i els llibres de text, per portar les noves (bones o no) als destinataris. Les xarxes comercials actuen molt sovint d’agents difusors dels canvis o novetats, i persones vinculades a les editorials acaben fent moltes vegades de formadors dels docents al voltant d’aquestes novetats.

Un exemple molt clar: quan es crea una nova àrea o matèria, o quan se’n canvia el currículum radicalment, què fan els centres educatius i el professorat? Què van fer quan es va decidir crear les matèries de Tecnologia o Educació per a la ciutadania, per exemple? Sens dubte van fer el que calia: estudiar els currículums -els continguts, els objectius, els criteris d’avaluació…- i elaborar les programacions… però també van rebre i estudiar els llibres i les propostes didàctiques de les diferents editorials, que havien fet igualment aquesta tasca i havien demanat als seus especialistes que bastissin una proposta per treballar els nous continguts a les aules. En casos com aquest, qui pot dubtar que el llibre és una ajuda molt valuosa?

Un altre exemple, del qual podem parlar un altre dia més extensament: no representen també un paper important les editorials i els seus projectes en la necessària incorporació de les tecnologies a les aules? I és que quan parlem de llibres de text no ens referim només als llibres en paper, que ja fa anys que els editors dediquem bona part dels esforços a innovar i proposar noves maneres de treballar.

llibres text la galera

En moments de canvis, de dubtes i d’incerteses, doncs, les editorials educatives són un bon referent: estan molt ben informades (per interès propi!) i les seves publicacions recullen les novetats i continuen sent rigoroses, fiables i de qualitat.

Xavier Carrasco, director editorial de Text – La Galera.

Aquesta entrada s'ha publicat en Opinió i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s