Vuit preguntes i vuit respostes per tractar a classe l’abdicació del rei

file6801250458426Arran de l’abdicació del rei Joan Carles, feta pública el dia 2 de juny, us presentem vuit preguntes i vuit respostes que us permetran tractar aquest tema a classe amb els vostres alumnes.

Des de quan regnen els Borbons a Espanya?

Els Borbons són reconeguts com a reis d’Espanya des del 1713. Anteriorment regnava a Espanya la dinastia dels Àustria. Carles II va morir el 1700 sense descendència i va designar com a successor Felip, nét del rei de França Lluís XIV, que va ser coronat aquell mateix any 1700, però diversos països europeus s’hi van oposar i van declarar l’arxiduc Carles d’Àustria com a hereu legítim. El resultat va ser la guerra de Successió (1702-14), un conflicte internacional europeu. Catalunya i els altres territoris de la Corona d’Aragó van lluitar contra Felip (el que seria Felip V, primer rei Borbó d’Espanya), el qual finalment va resultar guanyador de la guerra. Com a resultat, es van abolir les lleis i institucions de govern de Catalunya i es va centralitzar l’Estat, que va passar a regir-se per les lleis i institucions de Castella.

Des de Felip V, els Borbons han regnat sempre, a Espanya?

No: des de Felip V els Borbons que han regnat a Espanya han estat Lluís I (1724), novament Felip V fins el 1746, Ferran VI (1746-59), Carles III (1759-1788), Carles IV (1788-1808), Ferran VII (1808 i 1812 a 1833), Isabel II (1833-1868), Alfons XII (1874-1885), Alfons XIII (1886-1931) i, des del 1975, Joan Carles de Borbó. Abans de Joan Carles I els Borbó van interrompre el regnat quan Napoleó va obligar a abdicar Ferran VII en el seu germà Josep Bonaparte (1808-1812), amb l’enderrocament de la monarquia d’Isabel II que va donar lloc a la Primera República (1873-74) i el 1931, quan Alfons XIII va marxar voluntàriament d’Espanya després del triomf electoral de les esquerres i va donar pas a la II República.

Alfons XIII va donar suport a Franco durant la Guerra Civil espanyola. Com és que ni ell ni el seu fill van ser reis d’Espanya?

Des dels inicis, Alfons XIII va donar suport a la sublevació militar del general Franco contra el govern de la Segona República Espanyola. No era el primer cop que aquest rei es posava al costat d’un cop d’Estat militar: ho va fer quan el general Miguel Primo de Rivera va instaurar una dictadura els anys 1923-1930. No obstant això, ja abans de guanyar la guerra, Franco es va autoproclamar “caudillo de España” (o sigui: cap d’Estat) i Alfons XIII va morir a l’exili. El seu fill, Joan de Borbó, es va envoltar d’un equip de personatges amb una certa influència en el règim que es presentaven com una oposició moderada a la dictadura, però va permetre que Franco es fes càrrec de l’educació del seu fill Joan Carles.

Com va arribar Joan Carles I a ser rei d’Espanya?

Com hem dit, Joan de Borbó va encomanar l’educació de Joan Carles a Franco, i aquest el va designar successor seu el 1969. Aquest mateix any va jurar els principis del Movimiento, una mena de bases ideològiques del franquisme. Dos dies després de la mort de Franco (20 de novembre de 1975) va ser proclamat rei d’Espanya i va encoratjar els contactes entre els sectors més moderats del franquisme i l’antifranquisme. Amb l’aprovació de la llei de Reforma política (1976) es va aconseguir que els partits democràtics optessin per la reforma enlloc de la ruptura: és a dir, per una reconciliació més que no pas una revisió i condemna de la dictadura. Un cop aprovada en referèndum la Constitució de 1978, Joan Carles I va convertir-se automàticament en cap d’Estat d’una monarquia constitucional democràtica sense haver rebutjat mai formalment el franquisme que el va situar com a rei.

Quin paper té el rei d’Espanya en la Constitució espanyola?

Com en totes les monarquies constitucionals dels Estats democràtics i de dret, el paper del rei d’Espanya es limita a aspectes simbòlics i cerimonials. La Constitució Espanyola de 1978 estableix que el Rei es el cap de l’Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionamient regular de les institucions, i exerceix funcions com són, entre altres, sancionar i promulgar les lleis, convocar i dissoldre les Corts i convocar eleccions i referèndums en els termes previstos en la Constitució, proposar el candidat a president del Govern i, si cal, nomenar-lo o destituir-lo a proposta del parlament. El rei és també el cap suprem de les forces armades.

Quin paper va jugar Joan Carles I en l’intent de cop d’Estat del 23-F?

El 23 de febrer de 1981 un escamot de la guàrdia civil va entrar al Parlament espanyol, i va segrestar durant unes hores els diputats amb la intenció de formar un govern militar o tutelat pels militars. Els colpistes esperaven que el rei, com a cap suprem de les forces armades, els donés suport, però després d’unes hores d’incertesa, Joan Carles va ordenar als sublevats que deposessin les armes i que es restablís el govern democràtic. Com a resultat d’aquesta intervenció la popularitat de Joan Carles va rebre un gran impuls fins a convertir-se en un símbol de la reconciliació entre espanyols i de la jove democràcia espanyola.

Què és el “joancarlisme”?

Amb el nom de joancarlisme es coneix de manera informal l’actitud de molts ciutadans espanyols que en principi no eren monàrquics o fins i tot eren republicans però acceptaven la monarquia espanyola en la mesura que Joan Carles havia aturat l’intent de cop d’Estat militar i representava una Espanya reconciliada, democràtica i pròspera. El joancarlisme va ser una conseqüència directa del 23-F i es va reflectir en les enquestes durant molts anys, en què la monarquia espanyola era sempre la institució més ben valorada.

En lloc del príncep Felip, que és el menor dels fills dels reis d’Espanya, no podrien ser reines d’Espanya les infantes Elena i Cristina?

La Constitució espanyola estableix en el seu títol II (“De la Corona”) que “la sucesión en el trono seguirá el orden regular de primogenitura y representación, siendo preferida siempre la línea anterior a las posteriores; en la misma línea, el grado más próximo al más remoto; en el mismo grado, el varón a la mujer, y en el mismo sexo, la persona de más edad a la de menos”. (article 57.1) i que “El Príncipe heredero, desde su nacimiento o desde que se produzca el hecho que origine el llamamiento, tendrá la dignidad de Príncipe de Asturias y los demás títulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de España”. (article 57.2). Per tant, sembla que la legalitat afavoreix el primer fill mascle en detriment de les infantes, encara que siguin més grans. La discussió prové, més aviat de si la preferència masculina es troba prou a to amb els temps actuals i si, en conseqüència, caldria canviar la llei. D’altra banda, el príncep Felip és el primer borbó casat amb una plebea, Letizia Ortiz de Rocasolano, cosa que en cap moment va donar lloc a disputes.

Aquesta entrada s'ha publicat en Actualitat i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Vuit preguntes i vuit respostes per tractar a classe l’abdicació del rei

  1. Joan Jordi Coderch ha dit:

    Molt ben explicat, però cal corregir la data dels regnats de Ferran VII (“Ferran VII (1808 i 1812 a 1933)”.
    La data final no és 1933, òbviament, és 1833.

  2. Francisca MOntiel Amaya ha dit:

    MOLT BONES PREGUNTES I MOLT BONES RESPOSTES. GRÀCIES ER L’AJUDA.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s