Dia mundial contra la malària

la-noticia-18-04-4Dia mundial contra la malària

El dia 25 d’abril va ser el dia mundial de la malària. A principi d’any ja va ser notícia per la posada en marxa d’una gran campanya de vacunació a diferents països africans. Ara torna a ser notícia a causa d’una altra gran campanya de conscienciació sobre la importància de conèixer les mesures preventives que en poden impedir el contagi, i que se centren en la lluita contra el mosquit que transmet el plasmodi que causa la malaltia.

filet

Si ets profe d'anglès...
Et proposem unes activitats per participar en la lluita contra la malària tot aprenent anglès. Les primeres activitats es basen en materials de promoció de la campanya (vídeo i pòster) i les últimes demanen més reflexió sobre el paper dels vectors de transmissió de la malaltia: els mosquits.

1. Mireu aquest vídeo de Gatesnotes i traduïu les frases que hi surten:

Mosquito

2. Observeu aquest pòster i expliqueu què pot voler dir la frase “The bug is on the ropes”:

Malària pòster 

3. Entreu al web de l’OMS (Organització mundial per a la salut), en la versió anglesa, i busqueu-hi els punts bàsics de la campanya de prevenció que promocionen.

OMS


Nota per al professor:
També podeu informar-vos en aquest article de El País.

4. Observeu aquest mapa que mostra les regions on la malària té més incidència. Quines són?

Mapa malària

Ara, llegiu aquesta informació sobre els mosquits:

Weather is a major motivator for what mosquitoes do, and when. Mosquitoes are cold-blooded insects. This means that their body temperature is more or less the same as their environment, since they don’t have the ability to regulate their internal temperatures. Considering how driven by temperature mosquitoes are, it’s no wonder weather plays such a make-or-break role in mosquito activity.

Rainfall = Mosquito Breeding A wet Spring often means we’re in for a rough Summer full of mosquito bites. The reason is simple; mosquitoes lay their eggs in standing water.

Summer = Mosquito Biting It’s well known that mosquitoes love warm climates. Mosquitoes are active once temperatures are consistently above 10 degrees, but activity tends to jump when it’s 26 degrees and up.Warm weather also means a greater chance of infection. That’s because warmer air incubates viruses faster in mosquitoes, which gives them more time to spread them. Combine that with the fact that warmer temperatures make them hungrier for blood meals, and you’ve got a recipe for a potential outbreak.

Winter = Mosquito Disappearance Since mosquitoes are cold-blooded, they basically shut down when temperatures are less than 10 degrees. Although it might seem like they’ve all disappeared, they do have strategies to survive cold weather. Many mosquitoes go dormant in Winter and hibernate, finding holes to wait in for warmer weather. Other species, however, can’t survive the harsh Canadian climate.

Per acabar, torneu a mirar el mapa i intenteu explicar per què hi ha malària en els països indicats.

5. Traduïu i comenteu la frase que podeu veure en aquesta infografia:

GatesNote 

  • Com és, doncs, que ens fan molta més por els taurons que els mosquits?
Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Per Sant Jordi, sorprèn els teus alumnes parlant de dragons de debò!

la-noticia-18-04-3Arriben Sant Jordi… i el drac!

Dilluns vinent celebrarem la diada de Sant Jordi, el dia del llibre i de la rosa, un dia molt esperat i molt viscut a Catalunya any rere any. A més de les roses i els llibres, per Sant Jordi hi ha un altre protagonista: el drac. La llegenda que explica que Sant Jordi va matar el drac per salvar la princesa es manté també ben viva any rere any…

filet

Si ets profe de naturals...

Et proposem una activitat per descobrir un rèptil que s’assembla molt a un drac, i una altra per entendre per què no hi pot haver grans dracs voladors.

1  Busqueu la informació sobre els dragons de Komodo (Varanus komodoensis) que necessitareu per respondre aquestes preguntes:

  • A quin gran grup de rèptils pertanyen?
  • Quina llargària poden arribar a tenir? Quines altres característiques físiques els fan diferents de la resta de dragons?
  • Tenen capacitat per volar?
  • On viuen, en llibertat?
  • Com es reprodueixen? De què s’alimenten?
  • Són verinosos?

Nota per al professor o la professora:
Els dragons de Komodo són els varànids més grans que existeixen: hi ha individus que arriben a mesurar tres metres de longitud i 70 quilograms de pes. Viuen protegits a l’illa indonèsia de Komodo i en alguns illots propers, on gaudeixen de l’estatus de superdepredador. Quan en una població hi falten mascles, les femelles poden reproduir-se partenogenèticament. La partenogènesi és la varietat de la reproducció que consisteix en el desenvolupament d’un embrió a partir d’un òvul fins a arribar a formar un individu adult, és a dir, sense que hi hagi fecundació. Sense la intervenció del gàmeta masculí. Una altra curiositat sobre els dragons de Komodo és que tenen una saliva que fins fa poc es pensava no era verinosa, però estudis molt recents han evidenciat que sí que ho és. Fins ara es pensava que la ferida d’un dragó quan mossega s’infecta de seguida pels tipus de bacteris que conté, i que la ferida infectada era el que acabava fent emmalaltir la víctima. La presa, cada dia més dèbil, acaba sent depredada pel gran rèptil, que la segueix pacientment fins que no se’n pot escapar. Enverinament o infecció, tant se val, el final és fatal per qui no s’escapa de la mossegada d’un dragó de Komodo.

Informeu-vos sobre el programa de cria en captivitat de dragons de Komodo que va tenir lloc al zoològic de Barcelona l’any 2012: 

  • En què va consistir? Quins resultats va tenir el programa?

Nota per al professor o la professora:
Un dels programes de cria en captivitat que va tenir més ressò mediàtic a Europa va ser el que va tenir lloc al zoològic de Barcelona en col·laboració amb altres parcs zoològics europeus l’any 2012. Aquest minuciós programa va acabar amb molt d’èxit amb el naixement de diverses cries d’aquest impressionant rèptil fruit de l’aparellament d’un dels mascles amb una de les femelles del zoològic.

2 Observeu aquest esquelet; imagineu que correspon a un drac volador:

dragonBusqueu per internet quin és l’animal volador més gran que existeix i contesteu:

  • Com és que no n’hi ha de més grans?
  • Si volen avions immensos, per què no ho poden fer animals gegants?

Nota per al professor o la professora:
Hi ha molts motius pels quals els animals molt grans no poden volar. El més significatiu és la relació entre la massa del seu cos i el seu volum (concepte de densitat). Si la densitat mitjana del cos de l’animal és alta és més difícil que pugui enlairar-se. Un altre motiu per no emprendre el vol està relacionat amb la morfologia de l’animal: les morfologies més aerodinàmiques seran les més adequades per enlairar-se.
Pel que fa als avions, hem de pensar que aquests es poden propulsar a grans velocitats (impossibles d’assolir per qualsevol animal) i que la rigidesa de la seva morfologia els permeten suportar pressions i forces molt grans capaces d’elevar l’aparell i mantenir-lo a l’aire.

Per acabar, busqueu informació sobre les lleis d’escala aplicades a l’àmbit de la biologia i penseu si segons aquestes lleis podria existir una aranya amb les dimensions d’un edifici. Justifiqueu la resposta.

 

Si ets profe de lengua catalana

De tots els éssers fantàstics dels quals tenim referència dels temps antics, el drac és, sens dubte, l’animal més conegut i més representat en la iconografia popular. Se’l vincula sovint a l’infern –de vegades s’identifica amb el diable mateix–, vigilant de l’inframon i de tresors ocults, vingut de terres llunyanes o portat pels invasors, derrotat per un cavaller; el drac és protagonista de moltes narracions i llegendes. La més coneguda a Catalunya té com a personatges principals una donzella i un cavaller que, després de salvar-la de les urpes de la bèstia, renunciarà a casar-s’hi: Sant Jordi.

1 Aquesta setmana us proposem una recreació literària.

Segur que des de molt menuts heu sentit explicar la llegenda de Sant Jordi. Us imagineu que el drac de la llegenda fos un dragó de Komodo? Podria haver-ho estat? Com hauria anat tot? Podeu reescriure la història incorporant aquest tret diferencial. I, encara: per què no l’escriviu des del punt de vista del drac? Què pensaria? Què diria? Com actuaria?

Perquè us sigui més fàcil de començar, podeu partir d’un text ja escrit i anar modificant el que calgui.

Feu-ho per parelles i compartiu les narracions amb la resta de la classe. I si en quedeu satisfets, la podeu presentar als Jocs Florals. Per què no?

drac 

Si ets profe de mates...

Et proposem activitats per crear una obra infinita, matemàtica i basada en els dracs.

1 Les obres de l’artista neerlandès Maurits Cornelis Escher acostumaven a ser figures impossibles, mons imaginaris o bé tessel·lats. Investigueu sobre Escher i descobriu què és un tessel·lat. Localitzeu obres d’Escher que ho siguin.

Després, dividiu-vos en grups i deduïu quins són els polígons regulars que poden tessel·lar el pla.

2 Feu un tessel·lat amb els famosos dracs d’Escher.

En aquesta pàgina de Krokotak hi trobareu plantilles de les figures d’Escher que us permetran tessel·lar el pla.

Krokotak

Podeu folrar la tapa del llibre que vulgueu regalar aquest Sant Jordi, decorar la vostra carpeta, una samarreta o fins i tot la vostra habitació!

Per acabar, busqueu com es construeix una figura irregular com les que utilitzava Elcher per tessel·lar i inventeu-vos-en una.

 

Publicat dins de La Notícia de la Setmana | 2 comentaris

Activitats per parlar de Martin Luther King a l’aula, en el 50è aniversari del seu assassinat

la-noticia-18-04-2Martin Luther King

El dia 4 d’aquest mes d’abril es van complir 50 anys de l’assassinat de Martin Luther King. Se’l considera, juntament amb Mahatma Gandhi, el més gran defensor de la lluita pacífica pels drets humans, i en concret, pels drets de la minoria negra dels Estats Units d’Amèrica.

filetEt proposem una sèrie d’activitats per conèixer una mica més aquest gran personatge:

1. En grups de quatre, prepareu una fitxa que doni resposta a aquestes preguntes sobre Martin Luther King:

  • Per què és un personatge tan cèlebre?
  • Quins van ser els seus grans camps de lluita?
  • Per què va ser assassinat?
  • Quines millores importants va aconseguir per a la població negra dels Estats Units?
  • Va aconseguir millorar el respecte pels drets humans en general?

2. Investigueu qui va ser Rosa Parks i quina influència va tenir sobre Martin Luther King:

rosa-parks.png

  • Per quin acte concret, que ha esdevingut tot un símbol de lluita en favor de la igualtat, va ser empresonada?

3. Comenteu els elements d’aquest cartell, especialment el significat de la frase “I have a dream!”: 

4. Investigueu per què el dia 4 d’abril passat, a la catedral de Memphis (Tenessee, EUA), van fer sonar 39 campanades.


Nota per al professor: les 39 campanades van ser un homenatge a Martin Luther King, assassinat en aquesta ciutat als 39 anys.

5. Poseu cara a Martin Luther King a través del cinema.

a) Llegiu aquesta llista de pel·lícules i documentals. En tots o bé apareix la figura de Martin Luther King o bé hi ha un retrat de la vida dels afroamericans als Estats Units d’Amèrica.

Selma
Boycott
Selma, Lord, Selma
Freedom on my mind
Alpha man, the brotherhood of MLK
Malcolm X
In the heat of the night

b) Repartiu-vos els títols en diferents grups i busqueu una sinopsi de cadascun.

c) Exposeu la vostra sinopsi a la resta de companys de classe.

d) Seleccioneu, a través d’una votació, un dels títols per veure’l.

e) Un cop hagueu vist la pel·lícula o el documental seleccionat, debateu i responeu entre tots les preguntes següents:

  • Quins episodis o situacions relacionats amb el racisme hi apareixen? Com es resolen, si és que ho fan?
  • Com creieu que sorgeix el racisme?
  • D’on sorgeixen els prejudicis racistes?
  • Aquests prejudicis, encara es mantenen entre nosaltres?
  • Es pot vèncer, el racisme?
  • Què podem fer aquí i ara per combatre’l?

 

Et proposem una activitat en què els alumnes encarnaran per un moment la figura de Martin Luther King.

1. Visualitzeu a l’aula el discurs més famós de Martin Luther King.

2. Repartiu-vos frases del discurs. Dues o tres frases per a cada un és suficient. Memoritzeu-les i interioritzeu-les.

3. En ordre, davant dels vostres companys, reciteu-les de memòria intentant posar-vos en la pell del protagonista.

Publicat dins de TIC | 2 comentaris

Com és que l’estació Tiangong-1 no ens ha caigut al cap?

la-noticia-18-04-1Com és que l’estació Tiangong-1 no ens ha caigut al cap?

Diumenge va caure a la Terra l’estació espacial xinesa Tiangong-1. Aquesta estació espacial, que ja estava en desús, va caure, molt desintegrada, al Pacífic sud. L’Agència Espacial Europea ja havia informat que la probabilitat que algun fragment de l’estació caigués sobre alguna zona poblada per humans era molt baixa.

filet


Et proposem una sèrie d’activitats relacionades amb la caiguda d’aquesta estació espacial.

1. Feu grups de quatre i prepareu una fitxa per recopilar la informació que us demanem sobre aquesta missió espacial:

  • Quina agència és la responsable d’aquesta estació?
  • Quina missió principal tenia?
  • Quin any es va posar en òrbita?
  • Quines són les especificacions tècniques de la nau (massa, volum, capacitat per a tripulants, etc.)?
  • Quines són les seves característiques orbitals (distància a la Terra, període, etc.)?

2. Investigueu sobre la caiguda de satèl·lits artificials i estacions espacials.

  • Ja estava previst que aquesta estació caigués, o s’havia de mantenir indefinidament en òrbita? Va sorgir una causa inesperada?
  • Quines altres estacions espacials han orbitat la Terra i quin ha estat el seu final? Compara els finals (o reentrades) d’aquests immensos artefactes amb el final de la Tiangong-1.

NOTA PER AL PROFESSOR: En aquest enllaç de la Wikipedia hi podeu veure el llistat d’estacions caigudes a més de les que estan en òrbita actualment.

  • Actualment es mantenen en òrbita l’Estació Espacial Internacional i la Tiangong-2. Esbrineu quines maniobres han de fer per no caure com les seves predecessores.

3. Feu un càlcul sobre la probabilitat que l’estació Tiangong-1 caigués sobre una zona densament poblada per persones.

4. La superfície terrestre és de 510,1 milions de km2. Calculeu quin és el percentatge d’aquesta superfície que està densament poblada. Per fer-ho, pinteu sobre aquest mapa mundi les zones que no ho estan i resteu la seva extensió de l’extensió total de la Terra.

Heu de ratllar i buscar les superfícies de:

  • Mars i oceans.
  • Zones polars.
  • Deserts.
  • Selves i boscos.
  • Grans estepes.
  • Zones d’alta muntanya.

Un cop hagueu fet els vostres càlculs, compareu-los amb els d’altres grups i calculeu quin és el percentatge de superfície on la caiguda de l’estació podia produir pèrdues humanes considerables.

  • Creieu que és molt o poc probable que un satèl·lit o una estació espacial ens caigui al cap?
  • Quan una estació entra en l’atmosfera, creieu que cau d’una sola peça? Arriben tots els seus components a la superfície de la mateixa manera? Això fa més gran o més petita la possibilitat que ens caigui a sobre?

Investigueu l’origen d’aquestes paraules i expliqueu quines diferències hi ha entre elles. Com s’han format? Quin significat té cada una?

astronauta – cosmonauta – taikonauta


NOTA PER AL PROFESSOR: Són paraules sinònimes. Astronauta és d’origen americà, cosmonauta, d’origen rus i taikonauta d’origen xinès.
Tàiköng vol dir espai en xinès.
Kósmos vol dir univers o cosmos en rus i en grec (del qual prové).

Ara que ja sabeu què vol dir la paraula “nauta”, sabríeu dir com es diuen…

-els que naveguen per internet?

-els que navegaven, segons la mitologia, en la nau Argo?

-els que piloten un avió o aeronau?

-els que naveguen pel ciberespai?

I per tant, com es podrien dir…

-els que volen amb globus aerostàtics?

-els que naveguen en un veler?

-els que piloten un helicòpter?

-els que naveguen amb una motonau?

Compareu les solucions que heu creat amb les dels vostres companys: s’assemblen? En quins casos són iguals i en quins no?

Publicat dins de TIC | 1 comentari

Stephen Hawking: rectificar és de savis

la-noticia-18-03-3Stephen Hawking: rectificar és de savis

El 14 de març va morir Stephen Hawking, considerat el físic contemporani més important després d’Albert Einstein. L’equip de la notícia de la setmana us proposa acostar-vos a la seva tasca científica i a la seva figura personal.

filet

Si ets profe de naturals...
Et proposem una activitat que demostra que rectificar és de savis:

1. Llegeix aquest paràgraf i contesta les preguntes:

Stephen Hawking va demostrar que l’altíssima densitat dels forats negres (que són cossos celestes diferents de la resta, amb una gravetat tan gran que ni la llum pot escapar de la seva proximitat) no permet que res se n’escapi. Més tard va rectificar quan juntament amb el també físic Bekenstein van demostrar que els forats negres desprenen una forma de radiació (coneguda com a radiació de Bekenstein-Hawking) i que, per tant, sí que se n’escapa alguna cosa.

  • Has hagut de canviar d’opinió alguna vegada sobre un fet en el qual creies fermament?
  • Et va resultar fàcil?
  • Què et va impulsar a fer-ho?

2. Mireu i escolteu aquest col·loqui en què participen Stephen Hawking i dos altres científics i divulgadors molt coneguts, Carl Sagan i Arthur C. Clarke. Després, responeu les preguntes que us plantegem:

  • Vistos els descobriments i els avenços científics que es produeixen contínuament, creieu que ara s’ensenya a l’escola el mateix que s’ensenyava fa 25, 40 o 50 anys? És a dir, creieu que els coneixements que es transmeten es van actualitzant?
  • Quan s’estudiaven conceptes que després es van actualitzar o superar, s’estudiaven mentides? Era necessari estudiar aquells coneixements? Per què?
  • En cas que es trobés el conjunt de lleis que permetés entendre tot l’Univers, creieu que seria important que els humans l’entenguéssim, si més no d’una manera simplificada?
  • Sovint el currículum escolar aporta una sèrie de coneixements que una part de l’alumnat considera prescindibles o inútils. Aquests coneixements són realment prescindibles o són eines que ens permeten entendre millor el nostre món?

 


Et proposem una activitat per comprovar la limitació en la capacitat de comunicació que pateixen algunes persones:

1. Llegiu aquest paràgraf d’una notícia sobre Hawking que va publicar el diari La Vanguardia l’any 2008:

“… desde hace dos años, ni siquiera puede mover los dedos, por lo que su velocidad de respuesta es de una o dos palabras por minuto (activa su ordenador con un sensor que mueve con los ojos). Por ello, los periodistas debimos enviarle las preguntas con un mes de antelación… “

2. Enregistreu una conversa entre alguns companys de cinc minuts de durada.

3. Reproduïu-la i compteu quantes paraules heu fet servir.

  • Quantes paraules per minut us surten?

4. Intenteu resumir la vostra conversa en només deu paraules (que són les que hauria pogut seleccionar Hawking, a dues paraules per minut, en el mateix temps que heu estat parlant vosaltres).

  • Si tinguéssiu limitada la vostra capacitat de parlar igual que la tenia Hawking, i només tinguéssiu una hora per dir alguna cosa, què és el més valuós que voldríeu dir amb les cent vint paraules que podríeu arribar a seleccionar?

 


Et proposem una activitat de recerca i anàlisi:

1. Llegeix aquesta afirmació:

Stephen Hawking, a més de ser un científic de primera línia, va ser molt popular gràcies al fet que també va ser un gran divulgador científic.

Ara, busqueu a internet diferents “cameos” o aparicions del personatge de Hawking en pel·lícules i sèries de televisió.

  • Quin paper fa en cada cas?
  • És un paper seriós o té també un component còmic?
  • Les seves aparicions tenen relació amb la seva activitat científica o no?

2. A partir d’aquestes aparicions i del que ja sabíeu d’ell, descriviu com us l’imagineu com a persona.


Nota per al professor o la professora: Trobareu algunes de les sèries i pel·lícules on apareix el personatge d’Stephen Hawking en aquest article: El legado de Stephen Hawking en el cine y la televisión

 

Publicat dins de TIC | 1 comentari

Una nova moda: el joc del cercle

la-noticia-18-03-2

Una nova moda: el joc del cercle

L’any passat es va posar molt de moda jugar i construir spinners, un tema al qual vam dedicar una notícia de la setmana. Aquesta moda va passar molt de pressa i ara l’ha rellevat el “joc del cercle”.

filetsi-ets-tutor

Et proposem unes activitats per debatre sobre l’interès del joc del cercle:

1. Mireu aquest vídeo en què actors de la sèrie Malcolm in the middle expliquen d’una manera divertida què és el joc del cercle:

 Joc cercle

  • Considereu que aquest joc és violent, o senzillament és un joc de contacte fort però amistós?
  • Quines d’aquestes afirmacions creieu que defineixen bé aquest joc?
  1. El seu objectiu és fer mal.
  2. El joc busca la diversió d’una manera una mica bèstia.
  3. És un joc amb un important component intel·lectual.
  4. El que realment interessa d’aquest joc és agafar desprevingut un company o companya.
  5. La gràcia del joc no és res més que arribar a conèixer millor l’altra persona veient com reacciona.

Completeu la llista amb altres característiques que creieu que descriuen aquest joc.

2. Reflexioneu sobre el component més agressiu del joc.

Com ha passat de vegades amb les “novatades”, aquest joc corre el risc d’ultrapassar el seu component divertit i de convertir-se en una excusa per cometre veritables agressions.

  • On posaríeu la ratlla que separa el que és lúdic del que és violència, en aquest joc?
  • Coneixeu algun altre joc que estigui per sobre del llindar del que es pot considerar acceptable? Heu jugat alguna vegada a “Cavall fort” o a d’altres jocs “de força”?

A partir de les vostres respostes mireu d’establir un codi de cinc normes que deixi objectivament clar què es pot fer i què no es pot fer quan es juga al joc del cercle; és a dir, que expliqui quines actituds o pràctiques no s’han de permetre. Un exemple de norma podria ser aquest:

“No es pot jugar amb ningú que no vulgui jugar”.

3. Feu una reflexió final, entre tots, a partir de les respostes a aquestes preguntes:

  • Quina actitud creieu que cal tenir vers aquest joc: col·laborar en la seva difusió o no?
  • Si hi jugueu, com ho feu? Tal com l’hem descrit, o amb alguna variant?
  • Coneixeu altres jocs que es facin amb les mans?
  • El joc del cercle, és realment un joc?
Publicat dins de La Notícia de la Setmana, TIC | 5 comentaris

Vaga feminista del 8 de març

la-noticia-18-03-1.jpgVaga feminista del 8 de març

Aquest dijous 8 de març, Dia Internacional de la Dona, hi ha convocada una vaga de reivindicació feminista inèdita al nostre país que genera alguns dubtes.

filet

si-ets-tutorEt proposem una activitat per conèixer, valorar i debatre sobre aquesta convocatòria i els seus objectius.

1. Informeu-vos sobre aquesta jornada reivindicativa al web de la convocatòria, a la wikipèdia i llegint aquest article.

  • Qui convoca la vaga?
  • Quins són els objectius concrets d’aquesta convocatòria?
  • Com es podrà mesurar el grau de seguiment?
  • En quin sector es poden notar més els efectes d’aquesta vaga?

2. Imagina que les dones de la teva família fan vaga aquell dia:

  • Quines coses deixarien de fer, dins o fora de casa?

Nota: La feina que es fa a casa, també és feina.

  • Com creus que t’afectaria aquesta vaga si seguissin la iniciativa plenament?

3. Mireu aquestes notícies i compareu les diferents propostes dels sindicats que hi apareixen:

vaga2  vaga1
UGT i CCOO                                                               CGT

  • Creieu que una vaga de dues hores pot tenir suficient ressò?
  • És necessari arribar a les 24 hores de vaga total?
  • Quina seria la vostra proposta de vaga? Com creieu que s’hauria d’organitzar?

4. S’està discutint sobre la conveniència o no de la participació dels homes en la vaga. Llegiu aquesta altra notícia i valoreu els arguments que dona:

  • Si l’objectiu és posar de manifest el pes del treball de les dones, creieu que la participació dels homes el desvirtua?
  • Què creieu que tindria més pes o més ressò, la possible distorsió que introduiria la participació dels homes en la vaga, o la mostra de solidaritat i compromís que representaria la seva participació?

5. Amb tota la informació que heu recollit, feu un debat a classe per posicionar-vos a favor o en contra de la iniciativa o senzillament per dir què en penseu.

  • Esteu d’acord en els motius de la convocatòria?
  • Creieu que si la vaga té molt d’èxit pot canviar alguna cosa?
  • Creieu que la vaga és una eina adequada per a aquest tipus de reivindicació?
  • Hi ha altres mesures que podrien ser més efectives?

manifestaciocc81.png

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari