La notícia de la setmana: Comença l’era Trump!

la-noticia-17-01-4Comença l’era Trump!

El mes de gener del 2017 es recordarà com l’inici de l’era Trump. Donald John Trump, empresari i multimilionari estatunidenc, va jurar el càrrec de president dels Estats Units d’Amèrica el 20 de gener. Ja és, doncs, el 45è president del país més poderós del món, en competència amb la Xina…

filet

 Quins canvis ha promès? Quines promeses complirà?

Donald Trump va prometre un conjunt de canvis en política orientats a anul·lar mesures establertes pel seu antecessor en matèria d’economia, salut, educació, medi ambient, defensa i altres àmbits de la societat nordamericana.

 Si ets profe de lengua castellana...Et proposem que valoreu les repercussions del compliment d’una de les promeses de Trump: reduir la influència de la comunitat hispana, una part important de la qual és d’immigració recent, de la vida pública nordamericana.

 1 Entreu al web del govern dels Estats Units d’Amèrica:

  • Una vegada a dins, podeu activar la versió en castellà?

2  Entreu al web de la Casa blanca:

  • Una vegada a dins, podeu activar la versió en castellà?

 3  Ara investigueu quin és l’idioma oficial dels EEUU i contesteu:

  • Què implica que una llengua sigui oficial?
  • Creieu que les institucions d’un país s’han de comunicar amb els seus habitants només en les llengües oficials? Fins a quin punt han de tenir en compte també els idiomes més parlats?

Si ets profe d'anglès...Et proposem que treballeu el significat d’alguns cognoms anglesos.

1 Investigueu diferents orígens dels cognoms en català o castellà.

En tots els idiomes alguns cognoms tenen un significat que pot provenir de l’ofici d’algun antecessor, de l’origen geogràfic, etc. En català i castellà ens és força evident, però sovint en anglès aquestes relacions se’ns escapen.

2 Feu una llista de personatges anglosaxons que tinguin un cognom amb significat, com per exemple Taylor Swift, Will Smith, Harrison Ford o Donald Trump.


 Si ets profe de Cultura i valors ètics... Et proposem que treballeu la sessió número 28 (Haver de marxar de casa) del llibre de Cultura i valors ètics de la col·lecció Atòmium de 1r d’ESO. 

sessio28

Pot ser una bona activitat per abordar una altra de les promeses electorals del Donald Trump: construir un mur que separi els Estats Units i Mèxic. El dimecres 25 de gener, el president estatunidenc va signar el decret per a la construcció del mur amb Mèxic.

1 Busqueu informació d’altres construccions erigides per impedir la lliure circulació de persones. Per exemple, la Gran Muralla xinesa, el Mur de Berlín, la barrera Israelí de Cisjordània, les tanques a Ceuta i Melilla, etc.

  • On i quan es van construir?
  • Qui les va construir? Amb quins objectius?
  • Van tenir o tenen èxit?

2 Podeu buscar-ne algunes imatges per fer-vos la idea de la magnitud d’aquest tipus d’obres.


 

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

La notícia de la setmana: Blue Monday i el dia de la croqueta

la-noticia-17-01-3.jpgBlue Monday i el dia de la croqueta

Avui us enviem la 50a Notícia de la Setmana. Després de molt de temps seleccionant notícies que consideràvem d’interès o d’una certa importància avui ens relaxarem amb un parell de notícies més divertides que serioses.

El tercer dilluns de gener de cada any es coneix com el Blue Monday, que podríem traduir per Dilluns trist (no ‘Dilluns blau’). Aquest dia correspondria al més depriment de l’any. En realitat mai s’ha pogut demostrar científicament que hi hagi un dia de l’any estadísticament més depriment que qualsevol altre.

filet

Hi ha un Dia internacional de la croqueta?

Enguany, el 16 de gener, el Blue Monday, va coincidir amb el Dia internacional de la croqueta. Sí, com ho llegiu: existeix el Dia internacional de la croqueta. I el Dia de la croqueta no pot ser trist, encara que coincideixi amb el Blue Monday!

Si ets profe de mates...
Et proposem que analitzeu la fórmula que es fa servir per calcular quin dia és el més depriment de l’any.

1 Fixeu-vos en la fórmula i en les variables que conté i, després, responeu les preguntes:

formula

Les variables tenen els següents significats:
W = Qualitat del temps atmosfèric
D = Deutes econòmics
d = Sou mensual
T = Dies passats des de Nadal
Q = Dies que han passat des que hem incomplert els nostres propòsits d’any nou
M = Grau de motivació
Na = Desig de fer alguna cosa

  •  Coneixeu les unitats de mesura per cada una de les variables de la fórmula? (Perquè nosaltres no…). Quines podrien ser?
  • Penseu com hauria de ser cadascuna de les variables perquè el resultat de la formula descrivís la situació d’una persona feliç. Com serien les variables per a una persona trista?
  • El resultat de la fórmula marca felicitat per valors grans o per valors petits?
  • Es pot considerar que aquesta fórmula és científica? Per què?
  • Quins altres factors afegiríeu en aquesta fórmula? Classifiqueu-los segons us alegrin o entristeixin i digueu en quin lloc de la fórmula les posaríeu.

Si ets profe d'anglès... Et proposem que analitzeu l’origen de l’expressió Blue Monday:

  • La traducció literal de blue monday és ‘dilluns blau’, però… és aquest el seu veritable significat?
  • Coneixeu altres exemples en què s’utilitzi la paraula blue amb aquest mateix sentit?

Si ets profe de Cultura i valors ètics...No tots els valors són necessàriament valors ètics. Moltes vegades podem valorar positivament allò que ens agrada a la vista, a l’oïda, al gust… Potser aquests tipus d’elements també mereixen una celebració.

1 Busqueu entre tots els 10 dies internacionals que us semblin més curiosos, estrambòtics o divertits.

2 Amplieu aquesta llista amb 10 propostes individuals, com per exemple el dia internacional d’algun dels plats preferits de cada persona. Per exemple, el Dia internacional de la mandonguilla!

3 Ara penseu en 5 dies internacionals que considereu importants que no existeixin i que podríeu proposar.


NOTA PER AL PROFESSORAT
Vols parlar més amb els teus alumnes dels “Dies universals o mundials” que hi ha? Aquí tens altres articles i fonts d’informació:
Calendari de dies internacionals i mundials
El día de Internet y otros días mundiales estúpidos

 

Publicat dins de TIC | 1 comentari

La notícia de la setmana: Com ens sorprèn el canvi climàtic?

la-noticia-17-01-2Quins fenòmens meteorològics fora del normal es detecten? Parleu-ne a l’aula!

Ja fa temps que es parla de l’escalfament global, però el canvi climàtic comporta altres fenòmens molt diversos. Les característiques típiques de moltes zones climàtiques pateixen alteracions i cada vegada amb més freqüència es detecten fenòmens meteorològics fora d’on normalment se’ls esperaria.

filet

Quines sorpreses ens està donant el canvi climàtic?

Acostumem a simplificar les característiques de les diferents regions climàtiques, i de vegades caiem en tòpics del tot imprecisos. Per exemple: les zones tropicals no sempre tenen el clima ideal per a les vacances de platja, ni els deserts són una caldera infernal sense treva.

Si ets profe de naturals o socialsAquesta setmana et proposem un joc: “El món al revés”.

1 Observeu aquestes fotografies de fenòmens meteorològics i climàtics extrems. Ubiqueu-les en l’espai i en el temps. Podeu fer-ho en grupets o parelles.

el-mon-al-reves

NOTA PER AL PROFESSOR: S’ha de crear expectativa i debat per tal de veure quin concepte tenen els alumnes sobre els climes del món. Podeu aprofitar aquesta activitat com a introducció a l’estudi dels climes o per promoure un debat sobre les anomalies que estan provocant el canvi climàtic.


2 Poseu en comú les conclusions justificant el perquè de la ubicació, explicant què heu tingut en compte per a determinar les localitzacions.

3 Doneu-los informació sobre l’origen real:

FOTOGRAFIA 1: Estiu austral a l’Antàrtida: esquerda que es pot veure actualment a la glacera Pine Island amb risc imminent de despreniment d’un gran iceberg.

FOTOGRAFIA 2: Nevades d’aquest gener sobre el camp de refugiats a l’illa de Lesbos (Grècia).

FOTOGRAFIA 3: Neu sobre les dunes del desert del Sàhara, aquest desembre. Un fenomen que no es produïa des de feia 37 anys.

FOTOGRAFIA 4: Mànega marina a la Costa Blanca alacantina, a La Vila Joiosa. Imatge presa el desembre passat.

4 Comproveu els encerts o si heu ubicat les fotografies molt lluny del seu origen.

5 Esbrineu quines d’aquestes afirmacions són certes i quines falses:

  • El canvi climàtic ha existit sempre des que hi ha humans poblant la Terra.
  • El reescalfament del planeta fa evaporar l’aigua de mars i oceans i, com a conseqüència, en baixa el nivell.
  • El 2080 ja no hi haurà neu natural per sota dels 1.800 metres.
  • Els avions contribueixen al canvi climàtic.
  • Existeix una Oficina Catalana del Canvi climàtic.
  • Si es tenen en compte les emissions per persona, entre els països més contaminants del món hi ha Kuwait i Austràlia.

 

Si ets profe de lengua catalana

Et proposem que amb els teus alumnes reconstruïu l’entrada de diccionari de la paraula temps en l’accepció 9, que fa referència al temps atmosfèric:

plou · atmosfera · sort · vent · campanes · tempesta · refrany · vicissituds · atmosfèrica · molest · desgràcia

temps

9 METEOR Estat de l’………………….. en un lloc i un moment determinats.

al mal temps, bona cara fig ………………….. amb què es recomana de mantenir el bon estat d’ànim davant les ………………….. adverses.

bon temps Temps suau, en què no fa fred, ni ………………….., ni fa ……………………

cridar el mal temps fig Portar algú mala ………………….. o ………………….. amb allò que diu o fa.

mal temps Temps ………………….., sia per fred, per pluja o per qualsevol altre fenomen pertorbador de la calma ……………………

tocar a temps ant Tocar les ………………….. quan venia ………………….., sia per conjurar-la o per indicar que el sacerdot començava les pregàries oportunes per a allunyar-la.


Publicat dins de TIC | 2 comentaris

Com hem començat el 2017? Com vam tancar l’any 2016?

la-noticia-17-01-1Ja s’han acabat les vacances nadalenques i continuem el curs. Volem començar l’any nou sense deixar de banda algunes notícies que hem trobat interessants, per això us en proposem una selecció que podeu treballar durant l’inici del 2017.


T’ha tocat la loteria?

loteria

El 22 de desembre se celebra el sorteig més esperat de l’any: el que organitza la Loteria Nacional espanyola. Des del 2013, a més, Catalunya organitza La Grossa de Cap d’Any, el dia 31 de desembre, tal com indica el nom del sorteig català. El cicle nadalenc de loteries acaba amb el sorteig del 6 de gener, també de la Loteria Nacional, conegut com “El Niño”.

Cada any, un gran nombre de gent juga a una o altra loteria, comprant un bitllet, un dècim o una participació amb l’esperança que els tocarà una bona picossada o que almenys recuperaran els diners. En quina mesura aquest resultat depèn de l’atzar, i qui guanya realment? Qui és l’autèntic beneficiari de les loteries?

Et proposem una activitat que us ajudarà a valorar-ho:

1  Trobeu les dades sobre les condicions de cada un dels tres grans sortejos que es fan entre Nadal i Reis.

  • Entreu a la pàgina web de Loteria de Catalunya i feu una cerca sobre el sorteig de la Grossa per a determinar aquests paràmetres:
  • Quants números entren en el sorteig?
  • Quantes sèries (bitllets) formen cada número?
  • Quin preu té cada bitllet?
  • Quins premis es reparteixen?
  • Feu la cerca de les mateixes dades per als dècims i premis del sorteig extra de Nadal i el sorteig de “El Niño”. Podeu començar per la pàgina web de Loteria Nacional.

2  Calculeu les recaptacions màximes de cada sorteig i el màxim de diners que reparteix cadascun.

  • Trieu les operacions necessàries per a saber quants diners aconseguirien les organitzacions de loteria de cada sorteig si es venguessin tots els bitllets o dècims. Feu els càlculs i determineu quines són les recaptacions màximes.
  • Feu el mateix per a saber quants diners destina cada sorteig a premis, suposant que es reparteixen tots els premis possibles.
  • Amb les dues dades anteriors, calculeu quin percentatge dels ingressos dedica cada sorteig a premis, i quin seria el benefici dels organitzadors si venguessin tots el números i paguessin tots els premis possibles.

3  Analitzeu les condicions de cada sorteig i a qui beneficien.

  • Calculeu quants bitllets o dècims poden arribar a donar beneficis als apostants. Vigileu!: si el premi és igual al cost d’una participació, hi ha benefici?
  • Quina probabilitat hi ha d’obtenir algun guany en cada sorteig? Quins és el més favorable per l’apostant?
  • Imaginem que en un sorteig només es venen els bitllets o dècims que acaben traient tots els premis amb benefici: quants diners perdria l’organitzador en cada sorteig?
  • Una altra hipòtesi: es venen tots els bitllets o dècims que no donen benefici i cap dels premiats: quant guanyaria en cada sorteig la institució que el promogués?

La mort de Henry Heimlich

L’equip de La Notícia de la Setmana volem homenatjar el metge Henry Heimlich, que va difondre la famosa maniobra de Heimlich, molt eficaç per evitar la mort per asfíxia quan una persona s’ennuega perquè té la tràquea obturada. Però aquest metge nord-americà, que va morir el 17 de desembre passat, va ser polèmic per altres experiments que no van ser acceptats per la comunitat científica.

  • Com es fa la maniobra de Heimlich? Observa aquest vídeo, en el qual un metge ho explica amb detall. Saps fer-la, tu?
  • Quines investigacions de Heimlich sobre el tractament de la malària van ser durament criticades durant els anys 90?

El dia més curt de l’any… i el més llarg?

dia_curt

El mes de desembre de 2016 ha estat notable per tenir el dia més curt de l’any… i el dia més llarg!

El 21 de desembre a les 11:44 es va produir el solstici d’hivern i va començar l’hivern: el Sol va estar sobre l’horitzó només 9 h 17 min, cosa que permet afirmar que va ser el dia més curt de l’any, ja que les 14 h 43 min restants era de nit!

El dia 31 de desembre l’IERS (International Earth Rotation and Reference Systems Service, Servei Internacional de Rotació de la Terra i de Sistemes de Referència) va afegir un segon a la seva durada (el que s’anomena un segon intercalar), per a igualar l’UTC (Universal Time Coordinated, Temps Universal Coordinat), que es compta amb rellotges atòmics, amb l’UT (Universal Time, Temps Universal), que pren com a referència la durada de l’òrbita de la Terra. Com que no duren el mateix, cal compensar la diferència, de manera que aquest dia va durar 24 h 1 s i per tant podem afirmar que va ser el dia més llarg de l’any.

  • Calculeu en segons quant ha durat el 2016, un any que no s’acabava mai: recordeu que, a més d’un segon intercalar, també hi ha hagut un dia intercalar. Segurament, ha estat l’any més llarg de la vostra vida!
  • Intenteu mesurar el temps sense un rellotge. Demaneu que un company o companya us doni el senyal per a començar a comptar un minut sense més referència que el vostre sentit intern del temps, i que us cronometri fins que digueu prou. Us hi heu aproximat gaire? Repetiu l’experiment, a veure qui ho fa millor i quant us desvieu de mitjana.

Va de rebaixes

rebaixes

Hi ha dues grans cites per als consumidors catalans: les rebaixes d’estiu i les rebaixes del gener. Són el millor moment per a comprar coses al millor preu, tot sovint coses que ni tan sols es necessiten… Ara bé, per què es fan les rebaixes? El motiu principal és estimular la venda perquè els comerciants puguin desfer-se del gènere sobrant de la temporada anterior i d’aquesta manera puguin recuperar part de la inversió que van fer en el seu moment per aconseguir-lo.

No s’han de confondre les rebaixes amb les modificacions de tarifes que fan les empreses de transport públic o les elèctriques. Aquestes empreses poden modificar els preus segons les seves necessitats i interessos. Tot sovint aquestes modificacions resulten força polèmiques.

  • Les rebaixes tenen regles?

Et proposem una sèrie d’activitats per conèixer quins són els nostres drets com a consumidors.

1  Busqueu quins són els drets del consumidor en època de rebaixes.

  • Busqueu i informeu-vos sobre què és l’Agència Catalana de Consum i les seves competències.
  • Llegiu les recomanacions que es fan sobre les rebaixes.
  • Què us semblen aquestes recomanacions? Comenteu-les amb els companys i companyes.

2  Esbrineu quins són els guanys aproximats dels comerciants i si amb les rebaixes hi surten perdent.

  • Busqueu informació sobre el preu d’un producte abans i després de les rebaixes. Calculeu-ne el percentatge de descompte.
  • Els diners rebaixats són diners que el comerciant deixa de guanyar. Si un comerciant durant les rebaixes es pot permetre aplicar un descompte del 50%… què es pot dir del marge de beneficis que obté?
  • Per què generalment els grans descomptes els porten a terme grans empreses?

3  Genereu opinions sobre les rebaixes.

  • Debateu amb tota la classe quins són els punts positius de les rebaixes i quins en són els negatius.
  • Discutiu si seria viable un sistema de comerç on no fossin necessàries les rebaixes.

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de La Notícia de la Setmana, TIC | 1 comentari

Cinc notícies per reflexionar durant les vacances

b_la-noticia-16-12-3

Ara que comencen les vacances de Nadal i s’acosta l’inici d’un nou any, l’equip de “La Notícia de la Setmana” de Text-La Galera  us vol desitjar unes molt bones festes. Per acomiadar-nos fins la represa del curs us proposem una selecció de notícies que podeu treballar per tancar l’any.

filet

1. Radiografia de la contaminació

contaminacio

El 21 de desembre entrem a l’hivern. Hi hem arribat sota els efectes d’un anticicló que ha dificultat molt la renovació de l’aire, en especial a les grans ciutats. Si a això hi sumem l’augment d’emissió de gasos de combustió a causa de l’encesa de les calefaccions tenim com a resultat una crisi de contaminació com la que recentment han patit ciutats com París.

Per tal que tingueu una idea general de quines són les zones més i menys contaminades del món, us proposem que feu servir el web de air visual.

  • Et sorprèn que la costa est dels EUA en sigui una? I la Xina? I el centre d’Àfrica?

2. Merlí se’ns en va

merli

El dilluns 12 de desembre es va emetre l’últim capítol de la segona temporada de la sèrie Merlí amb un final impactant.  Si no l’heu vist, demaneu a algun dels vostres companys que us en faci un resum.

  • Si fóssiu guionistes d’aquesta sèrie, hauríeu fet desaparèixer el personatge de la Coralina? Per què?
  • Si la resposta és que sí, de quina altra manera ho podríeu haver fet? Si heu dit que no, quina evolució us sembla que podria tenir el personatge en una hipotètica tercera temporada de la sèrie?

3. La política està que crema!

arrest

Un dels fets polítics de més tensió aquests últims dies a Catalunya ha estat l’arrest d’uns quants activistes polítics que van estripar i cremar fotografies del rei Felip VI com a acte de protesta. Els arrestos es van produir perquè segons les lleis vigents aquest acte és un delicte per ofenses a la Corona. Els protagonistes d’aquests fets apel·len a la llibertat d’expressió.

  • Creieu que la llibertat d’expressió ho permet tot? Ha de tenir límits? On posaríeu aquests límits?

4. És veritat que tot allò que no mata engreixa?

greix

Aquest mes de desembre, investigadors de l’IRB (Institut per a la Recerca en Biomedicina) de Barcelona han donat a conèixer el resultat d’una de les seves investigacions, que identifiquen alguns greixos com a elements indispensables per a la proliferació de la metàstasis (la dispersió en el cos de cèl·lules cancerígenes originades en un tumor maligne). Dels greixos que consumim han assenyalat l’oli de palma com el més nociu.

Potser penseu que no acostumem a consumir oli de palma, i en canvi n’hi ha  molt a la rebosteria industrial, en plats precuinats i en molts més productes alimentaris. Demaneu als alumnes que recullin les etiquetes de torrons, neules i altres productes que consumeixen durant les festes de Nadal. Valoreu, quan tornin al gener, quins d’aquests productes consumits són més o menys sans.

  • Quin percentatge de productes alimentaris heu trobat que tinguin oli de palma?

5. Treves per Nadal

alep

Les festes de Nadal s’han associat de sempre amb una època de pau i reconciliació. Fins i tot ha passat que en alguns conflictes bèl·lics s’han pactat uns dies de treva coincidint amb aquestes dates. El mateix passa amb altres celebracions d’altres religions o cultures. Però això no és sempre així.

  • Quins conflictes bèl·lics no s’han aturat durant aquest Nadal?

Consulteu les notícies i anoteu-ho. Fixeu-vos especialment en la guerra de Síria i en concret en la batalla per la ciutat d’Alep.

Publicat dins de La Notícia de la Setmana | Deixa un comentari

La notícia de la setmana: Què diuen de nosaltres les proves PISA?

la-noticia16-12-1.jpg

Què diuen de nosaltres les proves PISA?

Cada 3 anys, l’OCDE (Organisme per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) realitza unes proves a estudiants de 15 anys de diferents països per determinar el rendiment estudiantil de forma internacional. Aquestes proves reben el nom de proves PISA (Programme  for  International  Student  Assessment) i l’estudi dels seus resultats queda emmarcat en els anomenats Informes PISA. El dimarts 6 de desembre es va fer públic l’últim informe PISA.

filet

Què podem dir sobre la nostra educació a través de l’informe PISA?

Les proves PISA a les quals fa referència l’esmentat informe estan centrades en tres àrees: les ciències, les matemàtiques i la comprensió lectora. Aquesta setmana us proposem diferents activitats que ens ajudaran a entendre’n els resultats.

Si ets profe de mates...Et proposem fer una activitat perquè els alumnes entenguin la nostra qualificació a l’informe.

1 Busca quina ha estat la mitjana de l’OCDE en els diferents informes PISA realitzats des de l’any 1997. Trobaràs molta informació al web oficial del programa.

2 Busca quina ha estat la puntuació de Catalunya i Espanya en aquests informes.

3 Elabora un gràfic, amb les dades anteriors, on es vegi l’evolució de les puntuacions de Catalunya, Espanya i la mitjana de l’OCDE.

4 Explica, observant el gràfic, com ha evolucionat Catalunya respecte Espanya i respecte la mitjana de l’OCDE.

  • Hem millorat o empitjorat significativament?
  • Et calen més dades per tenir una opinió més sòlida? Quines?

Si ets profe de Cultura i valors ètics...Et proposem que comenteu entre tots aquests articles, publicats a El Diari de l’Educació, per entendre que l’informe PISA, que sovint és envoltat de polèmica, no és dolent en si mateix, sinó que ho pot ser l’ús o les interpretacions que se’n fan:

  • Article de Joan M. Girona.
  • Article de José Saturnino Martínez García.
  • Entrevista de Daniel Sánchez Caballero a Julio Carabaña.
  • Article de Joan M. Girona.

Si ets profe de socials...Et proposem que facis un petit estudi amb els teus alumnes per veure si existeix alguna relació entre la renda d’un país i la seva nota a l’informe PISA.

1 Esbrina quina és la renda per càpita d’uns quants països, per exemple aquests:

  • Luxemburg, Qatar, Noruega, Suïssa, Finlàndia, Japó, Itàlia, Israel, Espanya, Xipre, Eslovàquia, Polònia, Kosovo, Algèria i la República Dominicana.

2 Busca quina ha estat la seva puntuació a les proves PISA d’enguany.

3 Enregistra les dades mitjançant gràfics i digues si podem concloure que la renda per càpita manté alguna correlació amb la nota de les proves PISA.

4 Intenta argumentar la conclusió a què arribis.


Si ets profe d'anglès...Et proposem que mireu un vídeo en anglès sobre els resultats dels Informes PISA que trobareu a la pàgina oficial del Programa PISA de l’OCDE.

Mireu el vídeo i, tot seguit, feu-ho en la versió que teniu en castellà.

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

La notícia de la setmana: Notes el canvi climàtic?

la-noticia16-11-5Notes el canvi climàtic?

El canvi climàtic és un fenomen que es nota dia a dia. La setmana passada, per exemple, vam viure unes temperatures anormalment altes: no estem acostumats a tenir temperatures de més de vint graus a moltes zones de Catalunya al final del mes de novembre. Amb aquestes temperatures, les pluges van substituir les nevades fins fa ben pocs dies, quan finalment ha començat a nevar a les muntanyes més altes.

filet

Quins altres efectes podem reconèixer en aquest procés de canvi?

La notícia d’aquesta setmana mirarà de trobar-los en la natura, la manera de vestir i el llenguatge.

Si ets profe de naturals...
Et proposem fer una activitat perquè els alumnes avaluïn diferents elements del món natural que han variat els darrers anys.

1 Penseu de quina manera està afectant el medi natural l’increment global de temperatura (una de les conseqüències del canvi climàtic). Per a això, completeu aquesta taula amb tres exemples més:

abans


Si ets profe de socials...Et proposem que facis un petit estudi amb els teus alumnes per veure com els canvis en el clima afecten una cosa tan quotidiana com la manera de vestir.

1 Prepareu una petita enquesta per relacionar la roba que esteu usant aquests dies i el clima que fa. Inventeu preguntes de l’estil d’aquestes dues:

  • Porteu la mateixa roba que dúieu a l’estiu? (No feu trampa, que encara us veiem vestits amb mànigues curtes!)
  • Esteu fent servir sovint la roba d’abric?
  • Feu el “canvi de roba” d’armari? Quan l’heu fet? I si no l’heu fet, per quin motiu?

2 Paral·lelament, investigueu el tipus de roba que hi ha a les botigues:

  • La roba que hi ha ara a les botigues es correspon al clima que fa ara mateix, o va per avançat?
  • Us resultaria fàcil trobar peces de roba adequades al temps que està fent?

 3 Completeu una taula com aquesta amb tantes peces de roba com us sigui possible:

peça de roba.jpg

NOTA PER AL PROFESSOR: Seria interessant remarcar la funcionalitat de protecció tèrmica de la roba més que la relacionada amb els aspectes de moda i estètica.
També podeu proposar si hi ha molta oferta d’escapades d’esquí el pont de desembre.

Si ets profe de llengüesEt proposem una activitat perquè els alumnes siguin conscients del canvi climàtic tot treballant els refranys:

1 Llegiu aquest refrany i responeu les preguntes:

Quan l’octubre està finit, mor la mosca i el mosquit.

  • Creieu que continua sent vigent?
  • Si us encarreguessin d’actualitzar-lo, com el reescriuríeu?

2 Busqueu altres refranys relacionats amb el temps de la tardor i mireu si necessiten una actuació com l’anterior. Per a fer aquesta activitat segur que us ajudaran els vostres familiars i amics més grans. Aquí en teniu dos exemples més:

L’octubre fred, mata el cuquet.

Per Tots Sants, capes i mocadors grans.

  • Recordeu algun octubre fred? Potser que canviem de mes, oi?
  • Vosaltres associeu la festa de la Castanyada amb un ambient fred, com fa la cultura popular?

3 Trobareu altres refranys per a treballar aquesta activitat a la xarxa.


Publicat dins de TIC | Deixa un comentari