Unes reflexions de final de curs i… bon estiu!

Xavier Carrasco_3Tanquem un curs que ha estat –un cop més, i és bo que sigui així– intens, ple de projectes, amb nervis i amb alegries… I també amb alguna sorpresa, no totes agradables.
Si algun fet ha destacat aquest curs, i especialment els últims mesos, és el protagonisme que ha tingut l’educació en el discurs públic. Potser com mai, ha estat al centre del debat.

Hi ha hagut múltiples aportacions des de diferents àmbits, però totes (o gairebé) en el mateix sentit: és necessari un canvi. Els projectes d’innovació educativa i les entitats que els impulsen (algunes de nova creació) han omplert pàgines als diaris, espai als mitjans audiovisuals i a les xarxes socials i han fet arribar el seu missatge de canvi a la societat.

No cal dir que ens sumem a aquest discurs; és més: des de la nostra àrea d’activitat hi contribuïm també, modestament però de manera decidida. I és que sí, també es pot fer innovació, i es pot ajudar els protagonistes reals del procés —els docents i els alumnes—, mitjançant eines educatives potents i versàtils i oferint recursos de tota mena a la comunitat educativa.

Per això ens dol quan sovint s’exclouen de qualsevol procés d’innovació els anomenats “llibres de text” (un genèric de vegades despectiu que en realitat és una metonímia de “les editorials”, un altre genèric simplificador que no permet distingir els matisos o les grans diferències que hi ha entre les empreses del ram).

De debò algú es creu que les empreses que ens dediquem a fer continguts i recursos educatius, o a oferir determinats serveis a l’escola, fem els mateixos “llibres de text” de fa 40, 20, 10… o fins i tot 5 anys? Algú creu que les propostes didàctiques, el plantejament, els formats, l’ús que es proposa són els mateixos ara que els d’uns anys enrere?

Doncs no, no és així. Estem convençuts que tenim un paper en l’educació d’aquest país, i també que el que oferim és rellevant perquè ens hem adaptat als nous temps i a les noves necessitats. I no només això, sinó que sovint hem estat referents i hem liderat aquest afany d’innovació, treballant colze a colze amb les escoles, fent equip i col·laborant amb els mestres i professors. Tenim dos motius per compartir aquest afany de millora i de regeneració: l’interès, perquè pensem en el nostre negoci i el volem pròsper, i  la vocació; que ningú oblidi que som, per damunt de tot, educadors.

No ho tenim fàcil, hem de superar moltes incerteses (què passa quan es publica una reforma educativa que ningú vol però és de compliment obligat?), dificultats (la resposta del Departament d’Ensenyament a la pregunta anterior ha estat sovint erràtica, i ho entenem perquè moltes vegades no tenia cap més sortida), rebuig (un professor em deia fa pocs dies: “prescriure un llibre als alumnes? Les famílies em tiraran la cavalleria per sobre!” On hem arribat?)…

No ho tenim fàcil, dèiem, però sabem del cert, i afortunadament en tenim proves palpables, que la nostra feina és apreciada, valorada i molt ben rebuda en moltíssims casos, i per tant continuem i continuarem treballant a favor de l’educació, element clau del nou país que estem construint entre tots, i de l’escola catalana.

Bon estiu!

Xavier Carrasco,
Director editorial de Text – La Galera

Publicat dins de Actualitat | 8 comentaris

Quina ha estat “La notícia de la setmana” més consultada? Tornem al setembre!

la-noticia-16-06-1.

Benvolgudes i benvolguts,

Com sabeu, al llarg d’aquest curs hem iniciat una proposta didàctica nova: hem preparat setmanalment “La notícia de la setmana”, un seguit d’activitats de diferents matèries per a fer a classe vinculades amb l’actualitat.

Des d’un començament sabíem que l’actualitat és una sorpresa diària, però no imaginàvem el repte que suposaria tractar alguns temes: els atemptats de París, l’abús de menors o els papers de Panamà en són tres bons exemples.

Ara que el curs arriba a la seva fi, posem punt final a l’edició 2015-2016 de “La Notícia de la setmana”. Aprofitarem aquesta pausa per a pensar com reforçar i millorar aquesta eina de cara al curs vinent.

Per a fer-ho, ens aniria molt bé rebre la vostra opinió. Escriviu-nos a comunicacio@grec.cat, tant si heu treballat alguna de les notícies a classe com si no ho heu fet, i expliqueu-nos quins temes heu trobat mes interessants o, si és el cas, quines activitats heu fet. Ens podeu fer arribar qualsevol reflexió, consell o suggeriment sobre els materials per al pròxim curs.

A l’inici de curs us donàvem la benvinguda; ara us diem… fins al setembre que ve! I ho fem llistant a continuació les notícies que hem treballat, ordenades segons el nombre de clics que han tingut. Vet aquí el rànquing!

Moltes gràcies per seguir-nos. Ens retrobem al setembre.

Equip de Text-La Galera

TOTES LES NOTÍCIES DE LA SETMANA 2015-2016, PER ORDRE DE CONSULTES

16 novembre 2015: Com tractar els atemptats de París a l’aula?
18 d’abril 2016:  Arriba Sant Jordi!
30 de març: Unes vacances carregades de notícies
15 febrer 2016: Eines per a parlar a classe sobre els abusos a menors
6 d’abril: Els papers de Panamà: com parlar-ne a classe?
9 març 2016: Per què la Setmana Santa no para quieta?
18 gener 2016: Sorprèn els teus alumnes: Torna la guerra de les galàxies!
22 febrer 2016: Com parlar a classe del Barcelona Mobile World Congress?
26 octubre 2015: El planeta Mart
1 març 2016: Minerals de sang. L’altra cara dels mòbils
16 setembre 2015: Els desplaçaments de refugiats
14 setembre 2015: Una gernació va omplir la Meridiana l’11 de setembre
2 octubre 2015: Motors “trucats”
23 setembre 2015: Eleccions al Parlament de Catalunya
12 gener 2016: Carles Puigdemont, investit nou president de la Generalitat
1 febrer 2016: Any de traspàs: un mes amb un dia més?
30 novembre 2015: El Barça, en un moment de forma espectacular
19 maig 2016:  Com parlar a classe dels diferents models de família?
23 novembre 2015: La Setmana de la Ciència
14 octubre 2015: L’aigua de les grans tempestes
4 desembre 2015: Els efectes del canvi climàtic
25 maig 2016: El recompte de persones sense sostre
30 octubre 2015: El saló del Manga
25 d’abril 2016: Com parlar dels terratrèmols del Japó?
5 de maig 2016: La primavera, el nas altera (al·lèrgies)
12 de maig 2016: L’incendi de Canadà
15 de març 2016: Pasqua, notícies i reflexió
8 febrer 2016: Carnaval!
12 d’abril 2016: Compte amb les allaus!
5 novembre 2015: Canvia la política de natalitat a la Xina
14 desembre 2015: Com parlar de la diabetis i de l’obesitat a classe?
7 octubre 2015: Primera xinesa que rep el premi Nobel
25 gener 2016: Millora l’estat de conservació del tigre

Publicat dins de TIC | 6 comentaris

La notícia de la setmana: El recompte de persones sense sostre

la-noticia-16-05-4El recompte de persones sense sostre

La nit del 18 al 19 de maig, més de 1.500 voluntaris van pentinar les ciutats de Barcelona, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Lleida i Girona amb l’objectiu de fer un recompte fiable de les persones que no tenen una llar, de les persones “sense sostre”.

filet

 Quantes persones dormen al carrer?

Els resultats d’aquests recomptes són fonamentals per a poder planificar accions que ajudin a millorar amb eficàcia les condicions de vida de totes aquestes persones. Només a Barcelona, aquella nit es van comptar 941 persones dormint al carrer.

 

Si ets profe de mates o de socials...Et proposem una activitat per evidenciar la distribució de persones sense sostre a Barcelona i veure’n l’evolució al llarg del temps.

1 Investigueu quina entitat s’ha ocupat els últims anys d’elaborar el recompte de persones sense sostre.

  • Entreu en el web Recompte 2016  i esbrineu des de quin any es fa aquest recompte a Barcelona.
  • Busqueu informació en webs d’altres institucions que es dediquin a l’atenció a la gent que no té llar i contrasteu les dades del recompte d’un mateix any. Podeu extreure’n alguna conclusió?

2 Elaboreu un gràfic lineal per veure’n l’evolució.

  • Recolliu dades del total dels sense sostre a Barcelona de tants anys com us sigui possible i feu-ne un gràfic per veure’n l’evolució.
  • Feu una anàlisi de les dades i intenteu interpretar-les tenint en compte els canvis econòmics que hi ha hagut aquests últims anys.

3 Estudieu la distribució de les persones sense sostre en funció dels diferents barris.

  • Consulteu aquesta nota de premsa.
  • Elaboreu un gràfic de sectors on es reflecteixi la distribució de gent sense sostre per barri.
  • Busqueu l’extensió de cada barri i calculeu quin té una densitat de persones sense sostre més gran. Coincideix amb el barri que té més gent dormint al carrer?

 4 Responeu a aquestes preguntes:

  • Per què algunes entitats bancàries tanquen alguns caixers durant la nit?
  • Cal obligar totes les persones que no tenen llar a deixar de dormir al carrer perquè ho facin en els espais que ja estan preparats per acollir-los?
  • Aquestes persones tenen un perfil determinat, o responen a més d’un perfil?
  • Com pot ser que algunes persones arribin a haver de viure d’aquesta manera?

I en els nostres llibres de text…
En el llibre de Matemàtiques 1 ESO, de la col·lecció Atòmium, a la unitat 11 hi treballem els gràfics estadístics.

 

Si ets profe de Cultura i valors ètics...L’acord mundial per a una Declaració dels drets humans no és suficient perquè es respectin els drets i els deures de les persones. Calen mecanismes de control que vetllin pel seu compliment. Et proposem que feu un treball de reflexió sobre la defensa dels drets humans. La intervenció de l’Estat ha d’estar encaminada a millorar el benestar de tota la població i a garantir una vida digna per a tothom.

  • En el vostre camí a l’escola, hi ha persones que dormen al carrer? En veieu?
  • Què vol dir una vida digna?
  • Què s’entén per benestar de tota la població?
  • Investigueu quins serveis públics s’ocupen de l’ajut als “sense sostre”.
    Esbrineu com es paguen aquests serveis públics.
  • Busqueu altres entitats o associacions que tenen com a objectiu l’ajut a les persones que no tenen lloc on viure.
  • A nivell particular, a petita escala, quines coses podeu fer vosaltres per millorar la situació d’aquestes persones?

I en els nostres llibres de text…
En el llibre de Cultura i valors ètics 3 ESO, de la col·lecció Atòmium, podeu consultar la sessió 28 que treballa el bé comú i també la secció final on hi ha tots els drets humans.

 

Si ets profe de llengüesEt proposem que treballeu amb imatges.

1 Esbrineu si rodamón i vagabund tenen el mateix significat que “sense sostre”. Deduïu de quina paraula anglesa prové l’expressió sense sostre.
Observeu les fotografies següents i escriviu per a cada una…

  • Tres adjectius que descriguin la persona que hi apareix.
  • Tres emocions/sentiments que heu sentit quan les heu vist.

sense sostre  sense sostre-4sense sostre-3  sense sostre-5

2 Redacteu la biografia d’una de les persones de les imatges. Si ho trobeu interessant, podeu fer-ho en primera persona, com si fos una autobiografia. Després, reviseu el text i llegiu-lo a classe.


I en els nostres llibres de text…
En el llibre de Llengua catalana i literatura 1 ESO, de la col·lecció Atòmium, podeu consultar la unitat 6 en què hi ha un treball detallat sobre la biografia.

 

Publicat dins de TIC | 4 comentaris

La notícia de la setmana: Els models de família

la-noticia-16-05-3

Els models de família

Una de les notícies que han ressonat amb força aquests darrers dies és la relacionada amb els models de família després que una dirigent política va manifestar-se públicament a favor d’un model familiar diferent del que anomenem “família tradicional”.
Avui hi ha molts models de família: la formada per dos progenitors, la monoparental, la de pares del mateix sexe, la comunal, amb fills, sense fills, extensa, nuclear…

filet

Quants models diferents hi ha?

Catalunya és cada dia més cosmopolita i, per tant, més rica. La diversitat de persones també comporta la diversitat de famílies.

 Si ets profe de mates o de socials...Et proposem una activitat per conèixer la diversitat de models de família que tenim a la nostra societat.

1 Investigueu el percentatge de famílies que no segueixen el model nuclear que apareixen en diferents sèries de televisió (per exemple, Modern family).

  • Investigueu què és el model nuclear de família i si es correspon amb el que anomenem “família tradicional”.
  • Busqueu la definició de “família”. Feu una llista de sèries de televisió on apareguin més d’un model de família.
  • Quins models de famílies surten en cadascuna d’aquestes sèries?

2 Elaboreu un gràfic de sectors per veure’n la proporció.

graficsectorial

3 Responeu aquestes preguntes:

  • Quin és el model de família més freqüent en la nostra societat?
  • Penseu que és el model més freqüent a tot arreu?
  • Pregunteu a casa quin era el model de família més comú quan els vostres pares i avis eren joves. Quins models d’avui en dia eren impensables aleshores i per què?
  • Si poguessis escollir un model de família, quin triaries? Creus que el teu és millor que els altres? De fet, creus que hi ha un model que és millor que els altres? Per què?

I en els nostres llibres de text…
En el llibre Ciències socials 1 ESO, de la col·lecció Atòmium, treballem el procediment d’elaboració de gràfics de sectors.

En el llibre de Matemàtiques 1 ESO, de la col·lecció Atòmium, a la unitat 11 també hi treballem els gràfics de sectors.

 

Si ets profe de llengües...
Ja que parlem de famílies, què us sembla si parlem de famílies de paraules?

1 Recordeu què és el que tenen en comú les paraules d’una mateixa família. Distingiu família de paraules de camp semàntic.

2 Per parelles, escriviu les famílies de paraules dels mots següents. Indiqueu-ne les categories gramaticals (noms, adjectius, verbs, adverbis…):

  • pare
  • família
  • fill

3 A més de famílies de paraules, de què més hi pot haver famílies? Quines de les següents existeixen?

  • lingüístiques
  • de cotxes
  • de ciències
  • d’animals
  • tipogràfiques
  • instrumentals

4 Investigueu a quina família lingüística pertany el català.


I en els nostres llibres de text…
En el llibre Llengua catalana i literatura 3 ESO, de la col·lecció Atòmium, en la unitat 10 teniu informació i activitats sobre la derivació i els camps semàntics.

 

Publicat dins de TIC | 5 comentaris

La notícia de la setmana: L’incendi de Canadà

la-noticia-16-05-2

L’incendi de Canadà

El diumenge 1 de maig va iniciar-se l’incendi que ha afectat la província d’Alberta, a Canadà. Es tracta d’un incendi que ja ha cremat 200.000 hectàrees de superfície i ha obligat a evacuar més de 80.000 persones.

filet

 Teniu clar què és una hectàrea?

Quan hi ha incendis normalment s’informa de la seva magnitud donant com a dada l’extensió de terreny cremat. La unitat de mesura que habitualment es fa servir, l’hectàrea (ha), no pertany al Sistema Internacional, sinó que forma part de les unitats agràries.

Et proposem una activitat pràctica perquè els alumnes es facin una idea de què és una hectàrea i, per tant, de l’extensió d’un gran incendi com aquest.

Si ets profe de mates...1 Investigueu què és una hectàrea.

  • Busqueu informació sobre les unitats de superfície agràries i la seva equivalència amb les unitats de superfície del SI.
  • En quins casos es fan servir aquestes unitats de mesura? Busqueu per internet exemples del seu ús.

2 Establiu una referència entre una extensió coneguda i una hectàrea.

  • Mesureu les dimensions del pati de la vostra escola i calculeu-ne la superfície. És més gran que una àrea? I que una hectàrea? Quantes superfícies equivalents al teu pati s’han cremat al Canadà?
  • Repetiu aquest procés de mesura i comparació agafant cada vegada una extensió més gran de superfície del teu entorn: la teva escola, el teu poble o barri, el teu municipi, la teva comarca…
  • Quan arribeu a una extensió comparable a la del gran incendi de Canadà, informeu-vos sobre la població que hi viu i compareu-la amb la xifra de persones evacuades a Alberta. En el cas que esteu estudiant, hauria calgut evacuar més gent?

3 Consulteu la informació de riscos a la pàgina de protecció civil del web de la Generalitat  i comproveu quin és el risc més imminent a la vostra localitat.

Mapa_Protecció_Civil

  • Quins són els riscos més importants en aquest moment? Hi són els incendis entre ells?

I en els nostres llibres de text…
 Al llibre Matemàtiques 1 ESO, de la col·lecció Atòmium, a la unitat 6 treballem les unitats de longitud i superfície, que t’ajudaran a fer aquesta activitat.

Al llibre de Matemàtiques 3 ESO, de la col·lecció Atòmium, a la unitat 12 hi trobaràs una explicació de com funciona la notació científica i que t’ajudarà a escriure els nombres més grans.

Si ets profe de naturals o socialsEt proposem que feu el climograma de la zona afectada i raoneu si el clima té alguna cosa a veure amb el risc i la propagació de l’incendi. Podeu fer servir de pauta el nostre procediment sobre l’elaboració d’un climograma.

Climograma

  • Localitzeu Alberta, la regió on hi ha els incendis, en un mapa de Canadà i/o Amèrica. Situeu-hi Fort McMurray, la ciutat que ha hagut de ser evacuada.
  • Per la situació, deduïu quin clima hi ha a la zona. Després, comproveu si la vostra deducció és correcta.
  • Busqueu les temperatures mitjanes a Alberta i la pluviositat a la zona.
  • Elaboreu el climograma dels sis primers mesos de l’any de Fort MacMurray. Podeu obtenir les dades sobre temperatures i precipitacions en diferents webs.

I en els nostres llibres de text…
 Al llibre Socials 1 ESO, de la col·lecció Atòmium, a la unitat 5 treballem els climes. També en aquest llibre trobareu un procediment sobre com fer un climograma.

 

Publicat dins de TIC | 3 comentaris

La notícia de la setmana: La primavera, el nas altera

la-noticia-16-05-1

La primavera, el nas altera

L’arribada de la primavera ens anima per diversos motius, en primer lloc perquè tenim més hores de sol cada dia i les temperatures pugen. Són condicions favorables perquè moltes espècies de plantes es reprodueixin. Algunes, per a fer-ho, deixen anar a l’aire els seus gàmetes masculins (el famós pol·len). Però no tot són flors i violes (mai millor dit), el cos d’algunes persones respon de forma exagerada quan reacciona amb el pol·len que els ha entrat per les vies respiratòries. Quan passa això, diem que es pateix una al·lèrgia.

filet

 Quines plantes ens fan esternudar a la primavera?

En un metre cúbic d’aire hi podem trobar pol·len de moltíssimes espècies vegetals. Segons la zona, predominen uns tipus de pol·len o uns altres.

Si ets profe de mates o naturals

Et proposem una activitat per a saber quins són els tipus de pol·len que predominen en les diferents regions catalanes.

1 Investigueu quants companys i companyes de classe són al·lèrgics a algun tipus de pol·len.

  • Quants companys i companyes saben que són al·lèrgics? A quines plantes ho són?
  • Quants companys sospiten que també ho poden ser? Per quin motiu ho sospiten? (Esternuden més a la primavera, tenen inflamacions a la pell i a les mucoses, els ploren els ulls…).
  • Feu un diagrama de sectors per a representar el percentatge de la classe afectat per al·lèrgies.

2 Esbrineu quins són els tipus de pol·len predominants en diferents regions de Catalunya.

  • Entreu al web d’Aerobiologia del Laboratori d’Anàlisis Palinològiques de la UAB  i busqueu-hi informació sobre les principals espècies que emeten els diferents tipus de pol·len. Busqueu una foto de cada planta. En reconeixeu alguna?
  • A continuació, consulteu el web polenes.com i busqueu quins són els pòl·lens al·lèrgens predominants a diferents zones de Catalunya en el que portem de primavera.

3 Analitzeu aquest gràfic:

Santa-Cruz

  • S’assembla als gràfics que heu trobat a l’apartat anterior?
  • A quina estació de l’any trobeu el pic de concentració de pol·len més alt? Per quin motiu creieu que passa això?

4 Informeu-vos sobre altres tipus d’al·lèrgies estacionals, que no siguin provocades pel pol·len. Per exemple, heu tingut algun encontre amb el mosquit tigre?

mosquit-tigre

  • Per què la picada d’un mosquit tigre acostuma a provocar una reacció al·lèrgica més forta que la dels mosquits que ja coneixíeu i amb els que sempre hem conviscut?
  • El mosquit tigre pon el ous en petits bassals d’aigua. Feu una batuda a l’escola, a casa i als voltants a la recerca de llocs on és fàcil que s’acumuli l’aigua de la pluja.
  • Prepareu un recipient per a deixar aigua a la intempèrie i, passats uns dies, recolliu-la i examineu-la al microscopi o amb una lupa binocular. Expliqueu-nos què heu trobat i envieu-ho a l’adreça comunicacio@grec.cat. Si ho acompanyeu amb imatges, us ajudarem a identificar el que hi trobeu.

I en els nostres llibres de text…
En els llibres de Matemàtiques 1 ESO i Matemàtiques 3 ESO de la col·lecció Atòmium, la unitat 11 i 13, respectivament, parlen d’estadística i interpretació de gràfics i us poden ser útils per a desenvolupar alguns dels punts que us proposem.

Si ets profe de llengüesEt proposem que treballeu el tractament de la informació i la competència digital construint un megajoc de preguntes i respostes relacionades amb les al·lèrgies.

trivialPodeu prendre com a referència i model el conegut joc del trivial. Aquí us deixem algunes idees sobre com organitzar-lo. Ho podeu fer en llengua catalana o en llengua castellana:

1 Per grups, repartiu-vos aquests temes, navegueu per la xarxa i aconseguiu-ne tota la informació que pugueu:

  • Al·lèrgies alimentàries
  • Al·lèrgies a animals
  • Al·lèrgies a plantes
  • Intoleràncies
  • Símptomes de les al·lèrgies i les intoleràncies
  • Tractament de les al·lèrgies i les intoleràncies

2 Elaboreu (per grups també) una bateria de 10 preguntes curtes amb les corresponents respostes correctes.

Per exemple:
D’on procedeix el terme “al·lèrgia”?
Del grec

3 Un cop corregides, escriviu cada pregunta en una targeta de cartolina.

  • Podeu organitzar-les per color segons diferents criteris (els temes, salut, curiositats, història, llengua, naturals…).
  • També les podeu escriure a l’ordinador i imprimir-les en cartolines, retallar-les i barrejar-les. Munteu també un tauler de joc. Un passem un parell de plantilles imprimibles en color i blanc i negre.

4 Les normes de joc les podeu acordar entre tots. Podeu jugar per equips o individualment en petits grups, com vulgueu.


Nota per al professorat:

Si us hi atreviu, podeu muntar el joc amb el kahoot.

Necessitareu completar cada resposta correcta amb tres d’incorrectes. Les preguntes surten en pantalla i tots els alumnes responen amb el seu mòbil. Molt divertit! Si no hi esteu avesats, hi ha diversos tutorials  a la xarxa.

Fins i tot cada grup pot muntar el seu kahoot!


I en els nostres llibres de text…
En el llibre de Llengua catalana i literatura 1 ESO de la col·lecció Atòmium, en la unitat 1 trobareu com formular preguntes (per a una entrevista o un test) que us poden ser útils per a fer l’activitat que us proposem.

En el llibre de Lengua castellana y literatura 1 ESO de la col·lecció Atòmium, en la unitat 8 trobareu com formular preguntes (per a una entrevista o un test) que us poden ser útils per a fer l’activitat que us proposem.

 

Publicat dins de TIC | 3 comentaris

La notícia de la setmana a l’aula: Efectes dels terratrèmols

la-noticia-16-04-4Efectes dels terratrèmols
del Japó i de l’Equador

El dissabte 25 d’abril de l’any passat, ara fa just un any, un potent terratrèmol de 7,8 graus de magnitud de l’escala de Richter va sacsejar el Nepal i va causar la mort de més de 5.000 persones i 10.000 ferits. L’epicentre es va detectar al districte de Lamjung. Gairebé un any després, els terratrèmols han tornat a ser notícia: un el dijous 14 d’abril i un altre el dissabte 16, tots dos al Japó, i un tercer, també el dia 16, a la costa de l’Equador.

filet

Com cal interpretar els graus de l’escala Richter?

L’escala de Richter mesura la magnitud dels terratrèmols. De moment ha arribat fins als 9,5 graus. Però, què representa cada grau d’aquesta escala de magnitud?

Si ets profe de mates o naturalsEt proposem una activitat per a entendre i valorar els diferents efectes que pot tenir un terratrèmol:

sismograf

1 Investigueu com es mesura la intensitat d’un terratrèmol.

  • Quines escales de mesura sísmica hi ha?
  • Què mesuren exactament cadascuna d’aquestes escales? 1

2 Investigueu quines van ser les magnituds i els efectes dels terratrèmols del Japó i l’Equador del dia 16.

  • Quins impactes han tingut cadascun sobre les construccions?
  • I sobre les persones?

3 Calculeu i compareu les equivalències en energia dels graus d’intensitat d’aquests terratrèmols.

  • Un terratrèmol de grau 3 a l’escala Richter és la meitat de potent que un de grau 6?
  • Vist el resultat anterior, calcula, aproximadament, quantes vegades ha estat més intens el terratrèmol de l’Equador que el de Japó.
  • La diferència entre els danys produïts entre un i altre terratrèmols són fruït exclusivament de la diferència d’intensitat? Quins altres factors poden ser significatius? 2

NOTA PER AL PROFESSORAT:

1 Hi ha escales que mesuren els efectes dels terratrèmols (com la Mercalli) i altres que mesuren l’energia (de forma logarítmica, com la de Richter). L’equivalència es fa en unitats d’energia alliberada.

2 Els efectes d’un terratrèmol també depenen de les estructures a les quals afecten (sobretot, si s’han construït tenint en compte tècniques de construcció antisísmiques).


 I en els nostres llibres de text…
En els llibres de Biologia i geologia 1 ESO i Biologia i geologia 4 ESO de la col·lecció Atòmium, a la unitat 2 i a les unitats 3 i 4, respectivament, hi trobaràs informació sobre els fenòmens sísmics i activitats competencials que expliquen per què la majoria de terratrèmols tenen lloc en unes zones determinades de la Terra.

Si ets profe de tecno o socialsEt proposem que investigueu quines mesures tècniques poden ajudar a minimitzar els efectes d’un terratrèmol.

1 Trobeu informació sobre les mesures de prevenció de riscos per moviments sísmics.

2 Busqueu informació de les característiques que haurien de tenir els edificis capaços de resistir les sacsejades. Podeu consultar alguna d’aquestes webs:

3 Us atreviu a dissenyar un edifici que suporti un terratrèmol de grau 6 en l’escala Richter? Podeu provar-ho i exposar-lo a classe.


I en els nostres llibres de text…
En el llibre de Ciències socials 1 ESO de la col·lecció Atòmium, en la unitat 3 hi ha informació sobre els terratrèmols.

Si ets profe de llengües

Et proposem el treball de la notícia com a tipus de text periodístic narratiu.

1 Redacteu la notícia dels terratrèmols d’Equador a partir dels vídeos informatius dels telenotícies.

  • Mireu alguna de les notícies que van sortir a la televisió sobre els terratrèmols d’Equador. Mentre les escolteu, preneu nota de les dades més importants:
    –lloc on es van produir
    –quan
    –de quina magnitud van ser els terratrèmols
    –quines conseqüències van tenir…
  • Escriviu la notícia com si fóssiu periodistes, tenint en compte les dades recollides.
  • Reviseu-ne tots els aspectes: estructura, lèxic, correcció, etc.
  • Passeu-la a ordinador i afegiu-hi alguna imatge.

2 Dissenyeu una portada de diari en què la notícia principal sigui la del terratrèmol.

  • Reescriviu la notícia modificant-ne el que cregueu necessari.

3 Investigueu com s’ha d’actuar en cas de terratrèmol.

  • Elaboreu unes instruccions il·lustrades amb els consells d’actuació en cas de terratrèmol. Podeu seguir el model de les del Instituto Geográfico Nacional.

I en els nostres llibres de text…
En el llibre de Llengua catalana i literatura 3 ESO, de la col·lecció Atòmium, en la unitat 2 el taller tracta precisament de la portada dels diaris i de com fer-ne una. També en el llibre Llengua catalana i literatura 1 ESO, en la unitat 5 hi ha informació sobre com fer un text instructiu.

Si voleu fer el treball en castellà, us anirà bé consultar el llibre de Lengua castellana y literatura 1 ESO, on en la unitat 10, es parla de com escriure un text d’instruccions i en el llibre Lengua castellana y literatura 3 ESO, en la unitat 9, el taller es dedica a la redacció d’una notícia.

Publicat dins de TIC | 5 comentaris