La setmana de la ciència

la-noticia-17-11-2.jpgLa setmana de la ciència

La Setmana de la Ciència és un dels esdeveniments anuals de divulgació de la ciència més importants en l’àmbit europeu. Del 10 al 19 de novembre un gran nombre d’entitats organitzen activitats amb l’objectiu de fomentar l’interès per la ciència i el coneixement. L’equip de “La notícia de la setmana” et proposa una sèrie d’activitats per treballar la ciència des de matèries diferents.

filet

Si ets profe de naturals...Et proposem unes activitats per a treballar la velocitat de transmissió del so.

1. Observeu aquest vídeo de l’Exploratomium Teacher Institute de San Francisco (EUA).

2. Reproduïu l’experiment distribuint-vos al llarg de 200 metres (millor si ho feu amb els ulls tancats) i contesteu:

  • Per què les persones situades més lluny piqueu de mans més tard que els que esteu més a prop de la font de so?

3. Busqueu una estructura metàl·lica llarga i rígida per comprovar que el so es transmet a diferents velocitats segons el medi:

– Situeu-vos als dos extrems (o en dos punts allunyats) de l’estructura metàl·lica, que pot ser una barana o una tanca, i genereu so des d’una de les posicions:

– Primer, per l’aire (per exemple, picant una cassola amb una cullera). Mesureu el temps que tarda a arribar a l’altre extrem. Dues persones més heu d’ajudar a indicar quan es genera el so i quan es capta fent un senyal molt evident, com per exemple enlairant una mà. Una altra persona ha de cronometrar el temps que passa entre els dos senyals.

– Després, a través de la mateixa estructura metàl·lica, piqueu un dels extrems amb la cullera mentre el receptor posa l’orella a l’altra punta.

  • En quin dels dos casos la transmissió del so és més ràpida?

 

Et proposem una activitat per poder crear animacions sorprenents gràcies a la física i la química:

1. Aconseguiu un plat de porcellana blanc, un retolador de pissarra (no permanent) i un gibrell amb aigua.

2. Dibuixeu amb el retolador un ninot de pal articulat en el plat, semblant a aquesta figura, o qualsevol altra figura feta principalment amb segments:

3. Aboqueu l’aigua del gibrell molt poc a poc sobre el plat i observeu el que succeeix.


NOTA PER AL PROFESSOR
Hauríeu de veure quelcom semblant al que es veu en aquest vídeo de Youtube.

4. A continuació, aconseguiu un imant de nevera i llimadures de ferro. Si sobre la figura dibuixada hi afegiu llimadures de ferro, podreu controlar el moviment del dibuix col·locant l’imant sota la taula i movent-lo a la vostra voluntat.

5. Us proposem enregistrar una petita animació utilitzant aquesta tècnica.

  • Per què el dibuixet es desenganxa?, per què es mou? Mireu de justificar científicament les respostes.

NOTA PEL PROFESSOR: Els retoladors de pissarra contenen una concentració baixa de silicona, que és hidròfuga. Això permet que la figura es desenganxi del plat i floti sobre l’aigua.

 

Et proposem una activitat per valorar com, per desgràcia, molts avenços científics s’han produït en temps de guerra:

1. Busqueu en quins anys van sorgir els invents següents i contesteu les preguntes:

goma sintètica – banc de sang – sonar – cirurgia plàstica – aviació comercial

  • Quin és el conflicte bèl·lic més important que va succeir en els anys que es van inventar o descobrir els invents anteriors?
  • Per quin motiu creieu que en temps de guerra la tecnologia és més prolífica?

2. Relacioneu cadascun dels avenços següents amb un conflicte bèl·lic:

ulleres de sol – internet – mòbil – GPS – menjar enllaunat – rellotge de polsera – cinta adhesiva – walkie talkie


NOTA PEL PROFESSOR: Aquí teniu la relació entre els descobriments i els conflictes bèl·lics:
goma sintètica – I Guerra Mundial
banc de sang – I Guerra Mundial
sonar – II Guerra Mundial (necessitat de detectar submarins)
cirurgia plàstica – I Guerra Mundial
aviació comercial – I Guerra Mundial
ulleres de sol – I Guerra Mundial (pels pilots)
internet – Guerra freda
mòbil – II Guerra Mundial (comença la cursa per fabricar telefonia portàtil)
GPS – Guerra del Golf (va ser la primera guerra en què va ser utilitzat tot i que es portava investigant des de la II Guerra Mundial)
menjar enllaunat – Guerres napoleòniques (van ser fabricades per primer cop l’any 1810 i venudes a l’armada anglesa)
rellotge de polsera – I Guerra Mundial (per facilitar la sincronització d’operacions)
cinta adhesiva – II Guerra Mundial (amb cinta americana feien reparacions d’últim moment per a armes, vehicles, avions, etc.)
walkie talkie – II Guerra Mundial

3. Llegiu el text següent, busqueu informació sobre invents que no han sorgit de conflictes bèl·lics i enumereu-los en una llista.

“Centres d’investigació com el CERN o la NASA requereixen de molta investigació tecnològica per materialitzar els seus experiments i investigacions. Col·lateralment, molta de la tecnologia creada per satisfer aquesta necessitat també ha estat útil per generar aparells i descobriments que ens fan la vida més fàcil.”

  • És necessària la guerra per a l’avenç de la tecnologia? Per què?

 

Et proposem una activitat per analitzar si l’atzar i la casualitat intervenen o no i en quin grau en el desenvolupament de la ciència i la tecnologia:

1. Distribuïu-vos els següents descobriments i busqueu-ne informació sobre l’origen:

penicil·lina – microones – velcro – tefló – radioactivitat – dinamita – edulcorants – rajos X – viagra – acer inoxidable

2. Exposeu les històries de cada descobriment i contesteu aquestes preguntes:

  • Què tenen en comú tots aquests descobriments?
  • Què creieu que té més mèrit, un descobriment científic per una casualitat o un descobriment que no ha estat per casualitat? Per què?
  • Has descobert mai alguna cosa gràcies a una casualitat? Si no s’hagués donat, creus que hauries pogut fer el mateix descobriment a la llarga?

3. Llegiu aquest text:

“És probable que molts de nosaltres relacionem la idea de descobriment científic amb infinites hores de feina seguint procediments molt complicats. Sovint els descobriments es donen com a conseqüència d’aquesta manera de treballar, però també és cert que molt sovint els descobriments són fruit de les casualitats.”

4. Per acabar, penseu com es podria incloure l’observació de fenòmens casuals dins del procés del mètode científic.

 


Et proposem una activitat sobre els manlleus o “préstecs” lingüístics i una altra d’investigació al voltant d’una paraula poc coneguda però relacionada amb el tema d’aquesta setmana.

1. Llegiu la definició de manlleu lingüístic i busqueu-ne algun provinent del món científic:

Element lingüístic, gairebé sempre lèxic, que passa d’una llengua a una altra. Càmping o hàmster, provinents de l’anglès, en són dos exemples.

2. Busqueu al diccionari la paraula “serendipitat”.

  • Què significa aquesta paraula?
  • Quina relació té amb els descobriments o els avenços científics?

Per acabar, investigueu i expliqueu l’origen d’aquesta paraula i com ha arribat fins a la nostra llengua.

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | 1 comentari

El saló del Manga i la robòtica

la-noticia-17-10-4El saló del Manga i la robòtica

Del dimecres 1 al diumenge 5 de novembre s’ha celebrat l’edició número 23 del saló del Manga de Barcelona. Aquest any s’ha volgut donar un protagonisme especial a la robòtica. I és que en el món de la ficció hi ha molts robots… però en el món real també!

filet


Et proposem unes activitats per diferenciar els termes “robot” i “androide”:

1.  Fes una llista dels robots que coneixes dels mons del cinema, la literatura i el còmic, com per exemple Mazinger Z, Wall-E, R2D2 o C3PO.

robots

2. Ara, llegeix aquestes definicions i respon la pregunta:

    Robot: Sistema basat en estructures mecàniques articulades que es pot programar per tal de dur a terme determinades tasques i operacions automàtiques que són una ajuda a les persones.

    Androide: Robot que intenta reproduir la forma i el comportament de l’ésser humà des d’un punt de vista cinemàtic, del moviment.

  • Quin seria el terme més adequat (robot o androide) per a cada un dels robots que has llistat en l’apartat anterior?

3. Fixa’t en aquests concursos de robots:

    1. Concurs Internacional de Robots CRJET
    2. Aerial robotics competition
    3. International Robot Olympiad Committee
  • Quants dels robots que hi heu vist són androides?

4. Explica quines similituds i quines diferències trobes entre els robots que apareixen en el món de la ficció i els reals, com per exemple aquests braços robòtics:

 


Et proposem una activitat sobre les tres lleis de la robòtica que va definir el científic, escriptor i divulgador Isaac Asimov (1920-1992):

1.  Llegiu les tres lleis i contesteu:


Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.


Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.


Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.


  • Creieu que responen a un codi tecnològic o ètic?
  • Quins valors contemplen?
  • Si canviéssiu la paraula robot per persona, aquestes lleis podrien ser la base d’un sistema de valors ètics per als éssers humans?

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Quina hora és?

la-noticia-17-10-3 Quina hora és?

Diumenge a la matinada ens van fer canviar l’hora: concretament, vàrem endarrerir els rellotges una hora exacta. Això respon a una política de canvis d’horari que es fa sistemàticament dos cops l’any, un a la tardor i l’altre a la primavera. Què significa exactament canviar d’horari? Creieu que val la pena tot aquest trasbals?


Et proposem una sèrie d’activitats per treballar el canvi horari:

1.Llegiu aquest text:

Abans de la revolució industrial, fixar un horari concret no tenia la importància que va adquirir després. La gent tenia una molt bona aproximació horària observant el recorregut del Sol. Això permetia dividir la jornada en matí, migdia, tarda, vespre, nit i matinada, franges que encara utilitzem.

En el moment en què es va necessitar, per exemple, coordinar horaris de trens o jornades laborals a les fàbriques es va començar a sentir la necessitat de controlar el temps amb més precisió.

En la societat actual controlem el temps d’una manera que combina la visió antiga de l’horari solar amb la precisió matemàtica de l’horari oficial. Això algunes vegades crea desajustaments.

2.Analitzeu les causes d’aquests desajustaments i les solucions que s’han proposat:

a. Observa aquesta animació i respon les preguntes següents:

  • Amb quin concepte de la divisió del temps encaixa millor, amb el previ a la revolució industrial o amb l’actual?
  • Atura l’animació quan Catalunya estigui aproximadament a la franja que correspon al migdia i digues a quines regions del món s’està fent de dia en aquest moment. A quines zones és de nit? Fixa’t que al pol nord sempre hi ha claror, de manera que l’animació correspon a principi d’estiu.
  • Tindria sentit que fos la mateixa hora a tot el món?

b. Observa aquest mapa de les franges horàries de tot el món i respon les preguntes que hi ha a continuació:

  • A quin altre concepte de la divisió del temps correspon aquest mapa?
  • Hi veus irregularitats? Per què diríeu que hi són? No seria més lògic que totes les franges fossin iguals i regulars?
  • Quin país té el territori amb més franges horàries?
  • Quins països s’escapen de la franja horària que els correspondria? Per què creieu que passa això?

3.Busqueu les instantànies en un mapa dia/nit  (escriviu day night map en fer la cerca i feu clic a Imatges) en els instants següents:

  • 7 am, 1 de gener
  • 7 am, 1 de juliol

Dia:nit

  • Són diferents, els mapes?, quina diferència hi ha entre ells?
  • Hi veuries alguna diferència en el mapa de franges horàries?

 

Save

Publicat dins de TIC | 1 comentari

Un huracà fora de lloc?

la-noticia-17-10-2

Un huracà fora de lloc?

La setmana passada va arribar a Europa l’huracà Ophelia, que es va formar al sud-oest de les Illes Azores i va viatjar creuant l’Atlàntic en direcció a Irlanda seguint una trajectòria molt poc habitual per aquests fenòmens meteorològics.

filet


Et proposem una sèrie d’activitats per avaluar els efectes d’aquest huracà i quines característiques l’han fet tan extraordinari:

1. Busca informació sobre els huracans de l’Atlàntic nord.

  • On acostumen a formar-se?
  • Cap a on acostumen a dirigir-se?
  • Quants n’hi ha hagut en els últims cinc anys?

2. Compara la informació que has recollit amb les característiques de l’huracà Ophelia.

  • A quina zona de l’Atlàntic es va formar? Cap a on va anar? Indica el seu recorregut sobre aquest mapa:

  • D’entre els huracans d’aquests últims cinc anys, n’hi ha hagut més d’extratropicals com l’Ophelia?
  • Segons els meteoròlegs, quins efectes pot tenir el canvi climàtic sobre els huracans extratropicals?

Nota per al professor: es consideren huracans extratropicals els que no presenten l’origen ni les característiques dels huracans tropicals ni polars.


3. Explica quin paper ha tingut aquest huracà en els fenòmens següents:

  • Forts vents que han atiat incendis forestals.
  • Disminució de la producció d’energia eòlica.
  • Inundacions i forts vents que han causat víctimes humanes.
  • Alteració del tràfic aeri i marítim.
  • Front de pluges que han ajudat a apagar incendis.

On s’han deixat sentir aquests efectes? Situa’ls en el mapa anterior.

 


Et proposem una activitat sobre els vents:

1.Explica el significat d’aquestes frases fetes, refranys, dites i altres expressions en què apareixen vents:

  • Cel rogent, pluja o vent.
  • Vent xerrador, no et faci por.
  • Anar vent en popa.
  • Vent d’Aragó, aigua al balcó.
  • Bon vent i barca nova.
  • Estar tocat per la tramuntana.
  • Maig ventós i juny calent, fa bon vi i bon forment.
  • Vent berguedà, ni plou ni se n’està.

 

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Que difícil és preveure el futur!

la-noticia-17-10-1

Que difícil és preveure el futur!

Buscar la seguretat és un instint fonamental dels éssers vius. En els humans, el desenvolupament de la consciència fa que ens preocupem, a més de les coses que estan passant en el present, dels fets que podrien succeir en un futur. Això fa que el futur es converteixi moltes vegades en una font de neguits i preocupació. En resposta a aquesta situació, l’ésser humà sempre ha buscat maneres d’avançar-se a allò que ha de venir. De vegades la resposta es busca en l’àmbit de la ciència, altres vegades en creences com podria ser l’astrologia.

Aquests dies n’hi ha prou a revisar qualsevol diari per comprovar que ara mateix hi ha moltes notícies relacionades amb esdeveniments que generen dubtes i incertesa.


Et proposem una sèrie d’activitats per tal que analitzeu si els intents de preveure el futur són fiables o no.

1.Valora la capacitat de la ciència per predir com evolucionaran els fenòmens següents tot responent les preguntes que trobaràs a sota:

  1. Un refredat en una persona fumadora.
  2. El llançament d’una sèrie de tirades de daus.
  3. L’hora de la sortida i la posta del sol en un lloc i dia determinats.
  4. El grau de sintonia o amistat que tindràs amb una persona que has de conèixer.

  • Quines disciplines científiques creus que poden donar una resposta més acurada a cadascun d’aquests casos?
  • Les respostes que donen tenen totes el mateix grau de fiabilitat? Quina creus que encerta més en les seves previsions?
  • En quin d’aquests fenòmens la ciència té menys a dir? Per què?
  • En general, creus que la visió científica pot donar-te totes les respostes sobre el futur?

2.Valora la capacitat de l’astrologia, la pseudociència més antiga, per a fer prediccions.

Consulta la previsió pel teu signe zodiacal en aquests tres webs:

  1. Horòscop de La Vanguàrdia
  2. Horòscop Los Angeles Times
  3. Horòscop El punt Avui

  • Coincideixen les previsions dels tres horòscops?
  • Els termes en què s’expressen aquests horòscops són concrets o donen lloc a dubtes perquè són ambigus?
  • Prendries decisions sobre el que faràs o deixaràs de fer avui a partir d’aquestes previsions? Per què?
  • En general, creus que la visió de l’astrologia i altres ciències endevinatòries pot donar-te totes les respostes sobre el futur?

3.Després d’haver realitzat les dues primeres activitats, consulta aquest web i respon les preguntes:

Gestió de la incertesa: 6 claus

  • A què t’agradaria dedicar-te quan siguis més gran? Parla amb els pares, els oncles i els avis per saber si de joves s’imaginaven que es dedicarien a les feines que han acabat fent.
  • Quines de les sis claus per gestionar la incertesa creus que et pot ajudar més?
  • Creus que pots preveure les conseqüències de les teves accions?

4. Feu un debat amb les respostes d’aquesta última pregunta.

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Com parlar a classe del que va passar a Catalunya diumenge 1 d’octubre de 2017?

la-noticia-17-09-41- O

Des de Text-La Galera condemnem la violència provocada per policies i guàrdies civils desplaçats a Catalunya amb motiu de la celebració del referèndum d’autodeterminació, i felicitem les persones que, des de les escoles, van actuar amb dignitat i pacíficament en defensa de la democràcia.

filetQuè ha passat?

Ahir, dia 1 d’octubre, es va celebrar el referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya. Més de dos milions de persones van poder votar i un 90% ho va fer a favor de la independència. L’equip d’observadors internacionals van validar el referèndum. Malauradament, més de 800 persones van resultar ferides a causa de les càrregues de la policia nacional espanyola i la guàrdia civil, que tenien ordres del govern espanyol d’impedir el referèndum perquè considerava que la votació era il·legal. Uns 400 centres electorals no van poder obrir o van ser assaltats per aquests cossos de seguretat per incautar-ne les urnes.

Després d’aquests fets, estem llegint a la premsa multitud d’opinions diferents, sovint condicionades per la línia política del mitjà o per la ideologia de l’autor. De vegades, aquestes opinions sembla que descriguin fets molt diferents. Sereu capaços de fer-ho millor vosaltres?

si-ets-tutorEt proposem una activitat per descriure una situació amb objectivitat:

1. Expliqueu en una redacció breu (màxim un full per una cara) el que ha succeït aquest diumenge passat. El repte és fer-ho sent al més objectiu possible.

2. Una vegada l’acabeu, intercanvieu-vos la redacció els uns amb els altres i llegiu la que ha escrit el company que us ha tocat.

3. Analitzeu els fets que s’expliquen en el text de la vostra companya o el vostre company i responeu les preguntes següents:

  • Quins fets són rellevants? Quins no ho són?
  • Quin criteri has fet servir per classificar aquests dos tipus de fets?
  • La tria dels fets que s’expliquen ha tingut en compte tots els punts de vista sobre el que ha passat? O només s’han triat fets que afavoreixen una única tendència?

4. Analitzeu si el text conté només l’exposició de fets o inclou també opinions i responeu:

  • Creieu que és lícit expressar opinions en un text?
  • Pot ser objectiu un text que conté opinions? Com s’hauria de fer?
  • En el cas del text que analitzeu, hi ha opinions personals de l’autor? Si n’hi ha, estan argumentades?
  • Creus que l’autor ha confós les seves opinions amb veritats indiscutibles?

5. Acabeu l’activitat amb un debat a partir d’aquestes preguntes:

  • En vista de tot el treball que heu fet, creieu que és senzill descriure de manera objectiva una situació complexa? Quines dificultats heu trobat?

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | 17 comentaris

Què és això de la postveritat?

la-noticia-17-09-3Què és això de la postveritat?

La paraula “postveritat” es pot dir que és nova. Es va començar a fer servir tot just fa un any per descriure un fenomen nou. La postveritat és una mena de mentida: es pot definir com la descripció d’un fet en base a les emocions i les opinions personals per sobre de l’objectivitat. Molta gent es refereix a la postveritat com a “mentida emotiva”.

També trobem molts casos de postveritat que no responen a les emocions i sí a unes intencions molt determinades. Aquests casos es troben molt sovint en el camp de la política.

Es parla de postveritat quan hi ha un context en el qual no importa tant l’objectivitat dels fets (ni comprovar la seva veracitat) com l’impacte d’un relat, sigui cert o no, i la difusió social dels seus efectes, en especial la creació de tendències d’opinió.

filet


Et proposem una activitat per analitzar les característiques de la postveritat i les maneres com s’utilitza.

1. Fixa’t en aquestes tres situacions:

a. Postveritat i bullying: Visualitzeu el fragment del programa 60 minuts (des del minut 16:20 fins al 22:42) que treballa les emocions a l’escola.

b. Postveritat i rumors: No és estrany trobar a la premsa notícies com a mínim precipitades, per exemple sobre l’estat de salut de personatges populars. Llegiu la notícia següent d’un d’aquests casos, que va afectar Pau Donés.

c. Postveritat i política: Sobre el president Trump se’n diuen de molt grosses, i potser amb fonament. Llegiu aquesta notícia sobre unes declaracions que va fer en un míting polític.

2. Respon aquestes preguntes:

  1. Identifica en cada cas quina va ser la realitat dels fets i quin va ser el relat que es va crear posteriorment.
  2. A quines intencions responia la postveritat en cada un dels tres casos? Què es volia aconseguir?
  3. Has estat víctima d’un cas de postveritat? Has ajudat a difondre una postveritat sent-ne conscient? I sense ser-ne conscient?
  4. En el teu entorn o en les notícies d’actualitat, reconeixes algun cas de postveritat?
  5. Com ens podem informar de manera fiable? Com ho podem fer per ser crítics i mantenir un criteri propi davant l’allau informativa del món en què vivim?

NOTA PEL PROFESSOR: Per preparar aquest tema et pot ser molt útil el següent esquema, on s’explica el procés de com es crea i es difon una postveritat.



Et proposem una activitat per treballar els eufemismes.

1. Busqueu la definició del terme “eufemisme” i responeu aquestes preguntes:

  • Us sembla que “postveritat” es pot considerar un eufemisme? Si és així, quina paraula substitueix?
  • Digueu quina paraula malsonant o no adequada substitueix cada un d’aquests eufemismes:

invident • conflicte militar • tercera edat • donar a llum • establiment penitenciari

  • Ara, feu a l’inrevés: digueu o inventeu un eufemisme per cada una de les paraules o expressions:

estar borratxo • fer pipí • morir • parir • matar


Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari