Activitats post-Sant Jordi per fer a classe!

Sant Jordi al món

Diumenge passat Catalunya va tornar a celebrar la diada de Sant Jordi. Roses i llibres van omplir tot el país d’alegria i cultura.

filetOn se celebra Sant Jordi?

Sant Jordi se celebra en molts altres llocs del món: a la mateixa Península Ibèrica i molt més lluny.

Si ets profe de socials...
Et proposem una activitat per descobrir la importància que té Sant Jordi al món:

1 Pinteu en un mapamundi com el que us adjuntem totes les comunitats (des de pobles fins a països sencers) d’on Sant Jordi és el patró o el protector:

Mapamundi


Nota per al/la professor/a:
Sant Jordi és el patró de ciutats com Alcoi, Càceres, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Milà, Hannover, Amersfoort, Istanbul o Beirut, i dels ciutadans d’aquests territoris i països: Catalunya, Aragó, Portugal, Anglaterra, Etiòpia, Rússia i Djibouti.

2 Fixeu-vos en el símbol de la marca italiana de cotxes Alfa Romeo, o en l’escut d’armes de Rússia i, després, busqueu alguna altra imatge que representi la llegenda de Sant Jordi i el drac.

SANT-JORDI

Ara, investigueu i contesteu:

  • Per què diríeu que el símbol d’Alfa Romeo conté la creu de Sant Jordi i el drac? I la princesa!
  • Per què un escut d’armes rus (que data dels voltants de l’any 1500) també representa la llegenda?

Si ets profe de naturals...Et proposem una activitat per descobrir un petit rèptil força comú a casa nostra: el dragó (que no el drac!).

1 Sabíeu que els dragons encara existeixen i són molt abundosos a Catalunya? Busqueu la informació sobre el dragó comú (Tarentola mauritanica) que necessitareu per respondre aquestes preguntes:

  • És el mateix un drac que un dragó? En què s’assemblen i en què no?
  • Quina relació hi ha entre els dits dels dragons i el velcro?
  • A aquest animaló se’l coneix també com talla-robes, menja-robes, esgarra-robes i d’altres noms per l’estil, perquè es creia que es menjava la roba dels armaris. Què mengen en realitat els dragons? (una pista: no són princeses!), quina relació hi ha entre l’aliment d’aquests petits rèptils i la roba foradada?

Notes per al/la professor/a:
La part inferior dels dits dels dragons compten amb uns coixinets recoberts d’uns petits pèls microscòpics, anomenats setes, que els proporcionen una gran adherència sobre qualsevol superfície, ancorant-se en escletxes microscòpiques d’una manera similar com els ganxets de les vetes adherents (més conegudes amb el nom de la marca comercial Velcro) s’agafen als teixits. Els dragons són insectívors i entre les seves preses es troben les arnes de la roba (Tineola bisselliella), que és qui realment es menja la roba de fibres naturals. La creença comuna era que els dragons es menjaven la roba, quan en realitat rondaven pels armaris a l’espera de poder caçar unes quantes arnes.

Si ets profe de mates...Et proposem una activitat lúdica que us permetrà saber, en quin dia de la setmana caurà una data determinada: el dia de Sant Jordi, Nadal, Sant Joan… Cal seguir els passos següents:

1 Per calcular en quin dia de la setmana d’un any en concret cau la data que ens interessa necessitareu tres nombres:

a) el del dia
b) el de la clau del mes
c) el de la clau de l’any

Per exemple, calculem quin dia de la setmana va ser el dia de Nadal (25 de desembre) del 2016.

a) El nombre del dia. En el nostre exemple, 25.

b) La clau del mes està relacionada amb un desfasament acumulat que es produeix respecte l’inici de l’any i és constant. Com que és difícil de calcular, us proposem una regla mnemotècnica que es basa en petites alteracions dels noms dels mesos en castellà. La lletra en vermell ens indica la clau del mes (Z-zero; T-tres; S-sis; etc.). St Jordi

En el nostre cas: parlem del mes de desembre (DIEMCI). Les lletres CI ens indiquen que la clau és 5.

c) La clau de l’any: és el valor del dia en què acaba l’any anterior (dilluns 1, dimarts 2, dimecres 3…).Si és de traspàs, aquesta clau només serveix per gener i febrer i augmenta en una unitat de març en endavant. Penseu quina és la clau d’aquest any 2017.

En el nostre exemple, la clau de l’any 2016 és 4 pels mesos de gener i febrer, perquè el 2015 va acabar en dijous (4); com que 2016 va ser any de traspàs i estem mirant el mes de desembre (mes posterior a febrer) la clau que contemplarem és 5.

2 Un cop tenim els tres nombres, cal sumar-los i dividir el resultat de forma entera entre 7. El residu de la divisió serà un nombre del 0 al 6. 0 és diumenge; 1 és dilluns; 2 és dimarts, etc.

En l’exemple: 25 + 5 + 5 = 35. Si dividim 35 entre 7 el residu és 0 i, per tant, el dia de Nadal de l’any 2016 va caure en diumenge. 

3 Fent servir aquest mètode, calcula en quin dia de la setmana van caure o cauran els esdeveniments següents:

a) El dia de Nadal del 2014.
b) L’últim dia de l’any 2016.
c) El dia de Sant Jordi de l’any 2018.
d) El dia del teu aniversari de l’any 2018.


Si ets profe de lengua catalanaConeixes la iniciativa Booksandroses? Informa-te’n!

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Cinc notícies recents per reflexionar a l’aula

Cinc notícies recents reflexionar 

Ara que s’ha acabat la Pasqua, us proposem una selecció de notícies que podeu treballar tot encarant l’últim trimestre del curs.

L’asteroide que s’ha acostat a la Terra

Dimecres 19 d’abril, l’asteroide JO25, d’uns 650 metres de diàmetre, va passar a “només” 4,5 distàncies lunars de la Terra.

Feia més de dotze anys que un asteroide d’aquesta mida no passava tan a prop del nostre planeta. Encara que una distància de quatre vegades i mitja la que ens separa de la Lluna sembli molt gran, no ho és gens si l’observem des d’una dimensió més àmplia. Si poguéssim tenir la visió de tot el sistema solar, veuríem que l’asteroide passarà “fregant” la Terra.

  • Per què els astrònoms consideren l’asteroide JO25 com a “potencialment perillós”?

L’oli de palma i la desforestació del planeta

Quan mengem hi ha una sèrie de textures i sabors que ens són molt agradables, com per exemple la sensació de les cremes de cacau quan se’ns desfan a la boca o els farcits de la pastisseria industrial.

Moltes vegades, els fabricants de certs productes aconsegueixen aquestes sensacions fent servir oli de palma en les seves receptes. L’oli de palma és un greix sòlid que es fon entre 36 i 40 graus centígrads, temperatura molt similar a la corporal humana. Això fa que es fongui de seguida quan consumim aquests aliments i notem una sensació suau i cremosa.

  • Si l’oli de palma produeix aquests matisos gastronòmics tan interessants, per què té tan mala premsa?
NOTA PER AL/LA PROFESSOR/A: L’oli de palma té dos aspectes molt negatius. El primer és que es tracta d’un oli molt ric en greixos saturats, fet que fa créixer el risc de malalties cardiovasculars en incrementar els nivells de colesterol ‘dolent’ (LDL). En segon lloc, les seves plantacions són molt extenses i, davant de tanta demanda, són la causa directa de la gran desforestació que pateixen moltes zones selvàtiques de tot el món.

Es pot dir quin és el millor restaurant del món?

El dia 5 d’abril, la revista britànica Restaurant va triar l’Eleven Madison Park (a Manhattan, Nova York) com el millor restaurant del món. Amb la diversitat de gastronomies que hi ha al món, com és possible comparar-les? També hi ha diversitat de gustos: sabors que algunes persones troben exquisits altres persones els poden trobar desagradables i fins i tot repugnants.

  • Creieu que es pot triar de forma objectiva el millor restaurant del món?

 Casar-se amb una nina

El dia 3 d’abril es va celebrar el primer matrimoni entre una persona humana i un androide. En aquesta notícia hi teniu tots els detalls.

No se’ns fa estrany que algunes persones tinguin molt d’afecte a objectes materials: una consola, un moble, una peça de roba, un peluix, un vehicle… Però això sembla anar força més enllà.

  • On hi ha d’haver el límit a l’hora d’estimar un objecte?
  • El fet que aquest androide tingui forma femenina, perjudica d’alguna manera la imatge de la dona?
  • Us sembla possible que hi hagi emocions artificials?

 Matar amb armes químiques

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El dia 5 d’abril hi va haver un atac amb armes químiques sobre Síria. Hi van morir 80 persones, entre elles molts nens i nenes. L’ONU i diferents tractats prohibeixen l’ús d’aquest tipus d’armament. El dia 7, el president dels Estats Units, Donald Trump, va ordenar un bombardeig amb míssils contra l’aeroport militar siri on es va iniciar aquest atac.

  • Per què són tan esfereïdores les armes químiques en comparació amb les armes tradicionals, quan aquestes últimes també maten, fereixen i mutilen fins i tot més que les primeres?

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Saps quant costa viatjar?

la-noticia-17-04-1Saps quant costa viatjar?

A qui no li agrada viatjar? Escapar-se de la rutina, de l’entorn més conegut, conèixer nous paisatges, nova gent, sentir altres idiomes… Viatjar és una font d’aprenentatge i d’emocions que no deixa ningú indiferent. Que marxeu, aquests dies de Pasqua?

filetQuin cost té, escapar-se de viatge?

Però viatjar té un cost, com tot, i és bo que, ara que es pot anar a tot arreu en relativament poc temps, aprenguem a fer un pressupost de les despeses que ens comportarà.

si-ets-profe-de-socials-o-matesEt proposem una activitat per ensenyar els alumnes a planificar les despeses d’un viatge:

1. Feu una previsió de les despeses d’un hipotètic viatge. Per fer-ho, trieu una identitat, una destinació, una quantitat aproximada de diners, un objectiu i un cap de setmana d’entre els exemples de la taula que us proposem.

2. Llegiu què hem de tenir en compte per planificar econòmicament un viatge.

Un mateix viatge pot tenir preus diferents tot depenent de com el planifiquem. Alguns dels factors que poden condicionar la planificació d’un viatge són:

  • L’objectiu: Poden haver-hi molts motius diferents per fer un viatge de cap de setmana. Se’n poden fer per veure amics, per presenciar espectacles, per visitar museus, etc. L’objectiu d’un viatge mantindrà relació amb algunes de les activitats que s’hi duguin a terme, així que aquestes influiran en el cost.
  • La destinació escollida: El preu d’un producte o servei pot variar molt segons el país on ens trobem. Entenem per cost de vida el valor dels béns i serveis que els habitants d’un país consumeixen per obtenir un determinat nivell de satisfacció. Pot semblar subjectiu, però hi ha un indicador econòmic anomenat IPC (Índex de Preus al Consum) que ens permet fer una estimació del preu d’una sèrie de productes i serveis. En línies generals, com més alt és l’IPC d’un país més car serà passar-hi un cap de setmana.
  • Els diners que podem gastar en el viatge: El poder adquisitiu d’un individu determina la quantitat de diners que pot destinar a fer un viatge. Si el nivell adquisitiu d’una persona és alt aquest podrà accedir a més destinacions i a una sèrie de comoditats, activitats i serveis que persones amb un nivell adquisitiu més baix no es poden permetre.

 3. Ara sí, planifiqueu econòmicament el vostre viatge.

Entenem com a planificació econòmica d’un viatge el desglossament de les despeses que preveiem assumir segons la identitat que heu triat. Heu de determinar les despeses de:

  • Vols i transport: Si busqueu vols barats utilitzeu pàgines que us permetin comparar preus de vols, com per exemple: edreams.es.

En cas que el preu del vol no sigui un problema, recomanem que aneu directament a la pàgina web d’alguna aerolínia (www.iberia.es, www.britishairways.com, etc.) i consulteu quins avantatges podeu aconseguir incrementant el preu del bitllet. Esbrineu també quins són els preus aproximats de taxis i transports públics a la ciutat de destinació.

  • Menjar i allotjament diari: Utilitzant webs orientades a la cerca de restaurants i allotjament (com per exemple tripadvisor.es/ ) podeu estimar amb bastanta precisió aquestes despeses.
  • Activitats previstes: Segons els interessos dels nostres viatgers hi haurà llocs de visita obligada. Consulta a través de la xarxa quins poden ser aquests llocs i quin cost té visitar-los.

4. Quan acabeu, exposeu el vostre pressupost a la resta de la classe, especifiqueu el desglossament de les despeses i justifiqueu la diferència respecte la quantitat inicial en cas que n’hi hagi.


 

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Torna el Saló del Còmic!

la-noticia-17-03-4Torna el Saló del Còmic!

Des d’aquest dijous, i fins diumenge, se celebra el 35è Saló Internacional del Còmic de Barcelona. El certamen d’aquest any dedica un espai destacat als fanzines i un altre a un personatge molt conegut de tothom: Tintín.

filetQuè són els fanzines? Qui és en Tintín?

Us proposem que abans de començar demaneu als vostres alumnes que esbrinin què són els fanzines i de quines paraules prové aquest terme.

D’altra banda, encara que Tintín no necessita presentació, potser no tothom ha llegit els seus còmics. Demaneu que en busquin informació i la posin en comú a l’aula.


Et proposem
una activitat per tractar l’actualitat mitjançant un còmic de Tintín.

1. Llegiu aquesta notícia de La Vanguardia i contesteu:

  • De quin dels àlbums de Tintín està extreta la il·lustració d’aquesta notícia?
  • Quina és la intenció de fer servir aquesta imatge en la portada d’una aventura apòcrifa de Tintín?

2. Feu el mateix que l’autor de l’àlbum imaginari Tintin and the Brexit Plan: utilitzeu una vinyeta d’una de les aventures de Tintín per il·lustrar una notícia o per descriure algun fet real que us hagi cridat l’atenció.

3. Després, expliqueu (oralment o per escrit):

  • De quin dels àlbums de Tintín heu triat la imatge i per què l’heu triat.
  • El contingut de la vinyeta en l’àlbum original i quin és el nou significat que li heu donat, associat al fet o notícia que heu triat.
  • Com heu procedit: si heu pensat primer la notícia i després heu seleccionat la imatge del còmic o heu seguit el procés invers, mirant primer els àlbums d’Hergé per veure què us suggerien els seus dibuixos.

NOTA PER AL PROFESSORAT
És convenient dur a classe alguns dels àlbums de Tintín perquè els alumnes puguin triar-ne les imatges. Podeu demanar-los als alumnes uns dies abans de fer l’activitat.



Et proposem
una activitat per treballar la geografia mundial i la història recent mitjançant els còmics de Tintín.

1. Investigueu els llocs reals per on s’aventura Tintín. No s’hi val a parlar de Sildàvia, per exemple, que és un país inventat per l’autor.

2. Pinteu en un mapamundi (com el que us adjuntem, per exemple), i a mesura que els aneu descobrint, els territoris per on transcorren les aventures de Tintín:


NOTA PER AL PROFESSORAT

Els diferents àlbums amb els territoris on passen les diverses aventures de Tintín són aquests (no hi són tots, trobareu a faltar els que parlen de llocs ficticis):

  1. Tintín al país dels soviets (viatge des de Brussel·les a la Rússia Soviètica, amb parada a Berlín).
  2. Tintín al Congo (Congo belga, avui República Democràtica del Congo).
  3. Tintín a Amèrica (Estats Units).
  4. Els cigars del faraó (Egipte).
  5. El lotus blau (Xina).
  6. L’orella escapçada (Amèrica Central).
  7. L’illa negra (Escòcia, Regne Unit).
  8. El cranc de les pinces d’or (Marroc).
  9. L’estel misteriós (Mar del Nord).
  10. El secret de l’Unicorn (Bèlgica).
  11. El tresor de Rackham el Roig (Bèlgica i una illa en algun lloc de l’oceà).
  12. Les 7 boles de cristall (Bèlgica).
  13. El Temple del Sol (Perú).
  14. Tintín al país de l’or negre (Península Aràbiga i golf Pèrsic).
  15. Hem caminat damunt la Lluna (la Lluna).
  16. L’afer Tornassol (Suïssa).
  17. Stoc de coc (Mar Roig).
  18. Tintín al Tibet (Índia i Tibet).
  19. Vol 714 a Sidney (Indonèsia).
  20. Tintín i els “Pícaros” (Mèxic).

3. Ara, investigueu si algun d’aquests territoris ha patit canvis històrics des de l’època en què Hergé hi situava les seves històries amb Tintín fins ara:

Exemple: El Congo era una colònia belga quan Hergé va escriure el llibre en què Tintín hi passa les seves aventures (la primera edició és del 1931). L’any 1960 el Congo es va independitzar i va esdevenir un país sobirà.

4. Si heu visitat alguna d’aquestes zones, expliqueu-ne alguna anècdota que hi hàgiu viscut i comenteu si en l’actualitat són molt diferents de quan Hergé les va descriure.


Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Aprenem vocabulari polític i jurídic

Polítics inhabilitats, reis que abdiquen…

Aquesta setmana, el Tribunal Suprem ha condemnat el diputat Francesc Homs a un any i un mes d’inhabilitació. La setmana passada, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fallava també contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau; en tots els casos, el motiu era la consulta popular del 9 de novembre del 2015.

filet Què vol dir “inhabilitar”? De quines altres maneres es pot perdre un càrrec?

Des de la Notícia de la Setmana no entrem en la valoració política ni jurídica del cas però l’aprofitarem perquè els alumnes adquireixin una mica més de vocabulari polític i jurídic fonamental.


Et proposem dues activitats per treballar les diferents situacions en què no s’obté o es perd un càrrec públic.

1. Relacioneu les situacions de la columna de l’esquerra amb els personatges de la columna de la dreta. Per poder-ho fer us caldrà investigar el significat de cada un dels conceptes proposats i les biografies dels personatges que les van protagonitzar.

taula

 2. Classifiqueu les situacions de l’activitat anterior segons les categories que us proposem:

  • Ho decideixes tu / Ho decideixen els altres / Ho causa un altre factor
  • És una decisió política / personal / judicial / ètica / altres
  • Mereix una valoració ètica positiva / negativa / neutra

NOTES PER AL PROFESSORAT
La solució és:
A4: La setmana passada, Mas, Ortega i Rigau van ser inhabilitats judicialment.
B7: El rei Joan Carles I va abdicar a favor del seu fill Felip VI.
C1: J.F. Kennedy va ser assassinat a Dallas. Una incapacitació també es pot donar per una malaltia temporal o permanent.
D9: Per raons d’edat, els menors no són ni electors ni elegibles.
E3: El nombre de vots a les últimes eleccions per part d’UDC va ser insuficient i van deixar Duran sense l’acta de diputat.
F10: El cas Watergate va obligar Nixon a dimitir abans de la previsible destitució.
G2: La presidenta de Corea del Sud va ser destituïda pel Parlament arran d’un escàndol polític.
H5: El president estatunidenc Obama va esgotar els dos mandats, el màxim permès pel sistema electoral nord-americà. També es podria entendre que això el va convertir en inelegible (opció D).
I8: Malgrat ser el líder del grup parlamentari majoritari al Parlament, la manca de majoria absoluta i l’oposició de la CUP van fer que Artur Mas renunciés a repetir la presidència de la Generalitat i proposés Carles Puigdemont pel càrrec.
J6: Tot i tenir una important activitat política i pública, la monja Teresa Forcades no va arribar a presentar-se en cap candidatura en les darreres eleccions.



Et proposem una activitat per treballar l’estructura de paraules derivades:

1. Analitza les paraules derivades següents. Indica quina és l’arrel o lexema de cada paraula i quins els afixos (indicant si són prefixos o sufixos) de cada paraula:

inhabilitació • abdicació • incapacitació • inelegibilitat • interposició • extraradi • atribuïble

2. Jugueu a practicar la pronunciació amb embarbussaments que podeu crear vosaltres mateixos. Per exemple:

  • El candidat no elegible és inelegible, la seva inelegibilitat és ben visible.
  • Qui inhabilita la inhabilitada és bon inhabilitador.

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Tecnologies que tornen?

Tecnologies que tornen?

En la darrera edició del Mobile World Congress, celebrat a Barcelona aquest mes de març, va sorprendre la presentació d’una nova versió del Nokia 3310. Es tracta d’una actualització del disseny més exitós d’un mòbil anterior a l’aparició dels smartphones, és a dir, d’un mòbil que només servia per a trucar i poca cosa més.

filetCom pot ser que un disseny considerat obsolet fins fa poc hagi triomfat en la fira de la tecnologia punta de les comunicacions?

T’has plantejat mai quina és la vida mitjana d’un mòbil? Fa deu anys no ens plantejàvem que un mòbil pogués envellir i fos necessari renovar-lo abans que s’espatllés i, en canvi, ara tenim feina per aguantar un mòbil més de dos anys. Però la tecnologia no sempre ha evolucionat tan ràpidament.


Et proposem dues activitats per evidenciar la velocitat vertiginosa a la qual canvien les tecnologies del nostre entorn.

1. Fixeu-vos en aquest exemple d’evolució tecnològica en l’àmbit de la missatgeria i, tot seguit, elaboreu una seqüència cronològica similar per a aquests altres tres camps (a, b i c).

Correu postal → Telègraf → Fax → Correu electrònic → SMS → App de xarxes socials

  1. Enregistrament i reproducció de música.
  2. Elements d’il·luminació.
  3. Vehicles.

Ara, contesteu aquestes preguntes:

  • Les tecnologies més antigues d’aquestes llistes funcionarien encara avui dia? Quina diferència hi ha entre tecnologia obsoleta o tecnologia que ja no funciona?
  • Què se’n fa dels dispositius obsolets?

NOTA PER AL PROFESSORAT
Per exemple, actualment es fan campanyes periòdiques per conscienciar de la importància de reciclar els smartphones per facilitar la recuperació i la reutilització dels materials més valuosos que contenen (com el coltan o l’or) i que són tan difícils d’obtenir.

2. Descobriu cinc “remakes” (readaptacions de dissenys exitosos que havien quedat obsolets) a partir d’aquestes pistes:

  1. Cilindre de molt poca alçada en què es por enregistrar música a base d’inscriure-hi mecànicament una seqüència de solcs.
  2. Càmera fotogràfica capaç d’imprimir una imatge sobre paper que es positiva molt ràpidament.
  3. Vehicle per al transport públic col·lectiu amb motor elèctric que va desaparèixer d’algunes ciutats i ara s’està tornant a incorporar.
  4. Sistema d’enregistrament d’imatges basat en l’ús del nitrat de plata.
  5. Una gran consola presentada l’any 1990 a un preu prohibitiu, rellançada l’any 2012 i que ara cap en el palmell d’una mà.

NOTA PER AL PROFESSORAT
Les respostes són: a) Disc de vinil, b) Polaroid, c) Tramvia, d) Rodet fotogràfic, e) Neo Geo


Et proposem una activitat per treballar l’obsolescència programada. Seleccioneu els fragments que cregueu més significatius del vídeo del documental
Obsolescència programada i passeu-los a l’aula.

1. Després de veure el vídeo, feu la vostra pròpia definició d’obsolescència programada.

2. Contesteu, raonadament, aquestes preguntes:

  1. Per què creieu que la indústria ha imposat l’obsolescència programada a tants productes? Us sembla que és una pràctica ètica?
  2. Sospiteu que l’obsolescència programada comença després que la garantia d’un producte acabi?
  3. Fins quan creieu que val la pena reparar un aparell?
  4. Com podríem lluitar contra l’obsolescència programada?

NOTA PER AL PROFESSORAT
El documental dura una hora i quart, però els primers deu minuts poden ser suficients per generar debat: s’hi presenta i s’explica l’obsolescència programada de les bombetes.


Et proposem un treball de precisió lèxica.

1. Esbrineu quina diferència hi ha entre aquests adjectius:

antic/ga – vell/a – obsolescent – obsolet/a – antiquat/da – decimonònic/a – passat de moda – pretèrit/a – primitiu/iva – arcaic/a – caducat/da – originari/a – anacrònic/a – decrèpit/a

2. Ara, feu servir els adjectius anteriors per completar els enunciats següents:

  1. El meu germà es va menjar un iogurt ____________ però no li va fer mal d’estómac.
  2. El cafè és ____________ d’Ètiòpia o de Colòmbia?
  3. L’estil ____________ és l’estil predominant a l’art de l’antiga Grècia des del segle VII aC.
  4. Aquesta notícia treballa el concepte de tecnologia ____________.
  5. La ____________ Quaresma és un personatge que té set cames.
  6. El ____________ imperfet indica accions que van començar en el passat i que poden no haver finalitzat.
  7. Plorar és un reflex ____________ dels nadons.
  8. Vàrem passejar pel casc ____________ de la ciutat.
  9. Home, aquests pantalons estan una mica ____________, no? Ara ja no es porten tan amples!
  10. L’habitant de la casa de la muntanya era un vell ____________, arrugat com un pergamí, de pell groguenca vestit amb roba ____________.
  11. Van derogar una llei ____________, més pròpia de segles anteriors.
  12. Avui, ja al segle XXI, la màquina d’escriure ha quedat ____________, ha estat substituïda pels ordinadors.
  13. Uns personatges prehistòrics jugant a beisbol? Quin disbarat: és ____________!

NOTA PER AL PROFESSORAT
Les respostes són: a) caducat/da, b) originari/a, c) arcaic, d) obsolescent, e) vella, f) pretèrit, g) primitiu, h) antic, i) passats de moda, j) decrèpit, antiquada, k) decimonònica, l), obsoleta, m) anacrònic

Save

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

La notícia de la setmana: com guiar els alumnes en la gestió dels errors, a partir de la notícia de l’error als premis Oscar?

Gestionar l’error

Durant el lliurament dels premis Oscar d’enguany es va cometre un error molt sonat: es va donar un sobre equivocat als encarregats de lliurar l’Oscar a la millor pel·lícula. Com a resultat, es va anunciar La, la, land com a guanyadora quan, en realitat, el premi era per a la pel·lícula Moonlight.

filetQuè hem de fer quan cometem un error?

Tot i les nostres bones intencions, no sempre som capaços de fer les coses sense cometre errors. Els errors poden tenir efectes negatius, però si els gestionem bé ens poden ajudar a millorar. Hem d’aprendre a conviure amb els nostres errors i els dels altres, controlar la frustració que generen i, si és possible, mirar de corregir-los.

Si ets profe de Cultura i valors ètics...Et proposem una activitat per treballar la gestió de l’error.

1. Analitzeu tres situacions en què s’han comès errors diferents i contesteu les preguntes que teniu a continuació:

Errors en el lliurament dels Oscar 2017 (7 minuts, en anglès)

hollywood

Error en el programa de navegació de la nau espacial Mars Climate.

mars

Errors futbolístics.

football

 

  • Quines són les causes de cadascun d’aquests errors? I els responsables?
  • Qui són els perjudicats d’aquests errors?
  • Tenen tots la mateixa gravetat?
  • Quins d’aquests errors es podien haver ocultat? Què hauria passat en cas de fer-ho?

2. Marqueu les estratègies, reaccions o respostes que considereu idònies per assumir la frustració en cada cas:

Error dels Oscar 2017

  • El responsable de l’error dimiteix.
  • Els productors de La, la, land posen una denúncia judicial per danys i perjudicis.
  • Els productors de La, la, land fan una propaganda negativa de la pel·lícula guanyadora.
  • Els guanyadors reals del premi proposen compartir-lo amb les víctimes de l’error.
  • Els productors de La, la, land abandonen el món del cinema

Error en la construcció de la nau espacial Mars Climate

  • Els responsables de l’error atribueixen la fallada de la sonda a una tempesta solar.
  • Es fa una revisió en profunditat de tota la planificació de la missió i una vegada detectat l’error s’estableix un protocol per evitar que es repeteixi.
  • Es deixen d’enviar sondes a Mart i envien a l’atur tots els científics implicats.

Errors futbolístics

  • Tots els companys de l’equip del responsable de l’autogol l’esbronquen i l’entrenador decideix expulsar-lo de l’equip.
  • Es penalitza el responsable de l’autogol augmentant les seves sessions d’entrenament.
  • Els jugadors de l’equip perjudicat protestament violentament a l’àrbitre perquè no doni el gol per vàlid.
  • S’assumeix que és un fet que pot passar a qualsevol persona i s’intenta que no torni a passar.

3. Reflexioneu sobre si els errors poden tenir conseqüències positives. Busqueu informació, per exemple, sobre com es van descobrir la penicil·lina i els raigs X (radiografies).

  • Quins errors van propiciar aquests descobriments?
  • Quines conseqüències positives n’hem obtingut?

4. Llegiu la 26a sessió del llibre de Cultura i valors ètics de 4t curs d’ESO de la col·lecció Atòmium, que treballa la importància de saber demanar perdó i saber perdonar els altres:

Demanar perdó

5. Escolliu alguna d’aquestes frases cèlebres, comenteu-la o discutiu-la a classe.

L’únic home que no s’equivoca és el que mai no fa res.

Goethe (1749-1832) Poeta i dramaturg alemany.

L’home que ha comès un error i no el corregeix comet un altre error encara més gran.

Confucio (551 AC-478 AC) Filòsof xinès.

De vegades, quan s’innova, es cometen errors. És millor admetre’ls ràpidament i seguir endavant amb la millora de la resta de les teves innovacions.

Steve Jobs (1955-2011) Empresari i informàtic estatunidenc.

Alguns s’equivoquen per por d’equivocar-se.

Gotthold Ephraim Lessing (1729-1781) Dramaturg, crític literari i pensador alemany.

Cita siempre els errors propis abans de referir-te als dels altres. Així mai semblarà que presumeixes.

Noel Clarasó (1899-1985) Escriptor català.

Podeu elaborar-ne un cartell per poder penjar a l’aula o al centre.


Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari