La notícia de la setmana: La Vella Quaresma i el nombre 7

la-noticia-17-02-3

La Vella Quaresma i el nombre 7

El rei Carnestoltes és el gran protagonista de les festes de carnaval. És un personatge ben conegut per tothom. En canvi, no ho és tant la coprotagonista de les festes, o més ben dit, la protagonista dels dies que vénen després: la Quaresma.

filetQui és, la Vella Quaresma?

Ras i curt: és l’enemiga del Carnestoltes. Aquesta dona que té set cames (tantes com setmanes dura la quaresma, el tradicional període de penitència dels cristians) i mai menja carn representa tot el contrari dels principis del Carnestoltes. Avui us proposem diferents activitats per treballar amb el nombre 7, el nombre de cames de la Vella Quaresma.

Si ets profe de mates...Et proposem una activitat per conèixer què són els nombres feliços i veure si el 7 ho és.

1. Descobriu què és un “nombre feliç”.

Per exemple, 19 és feliç, perquè la seqüència associada és:
12 + 92 = 82
82 + 22 = 68
62 + 82 = 100
12 + 02 + 02 = 1.

Si un nombre és feliç, llavors tots els membres de la seva seqüència són feliços (en la seqüència anterior: 82, 68, 100…); si un nombre és infeliç, tots els membres de la seqüència són infeliços.

2. Feu el procés necessari amb el nombre 7 (segons el que heu descobert) per comprovar si és un nombre feliç.

  • Quins altres nombres de la seva seqüència són feliços?

Nota:
Un nombre feliç és aquell que quan s’eleven al quadrat els seus dígits i se sumen, repetint el procés diverses vegades, s’acaba obtenint com a resultat el nombre 1.
ab → a2 + b2 = cd → c2 + d2 = …………… = 1

NOTA PER AL PROFESSORAT
Un nombre feliç és definit pel següent procés: Es comença per qualsevol nombre enter positiu, se substitueix el nombre per la suma dels quadrats dels seus dígits i es repeteix el procés fins a obtenir un nombre d’una xifra. Els nombres que al final del procés acaben en 1 són anomenats nombres feliços, mentre que els que no acaben en 1 són nombres infeliços.
Formalment, s’explica d’aquesta manera:
Donat un nombre n = n0, es defineix una seqüència n1 , n2, …, on ni + 1 és la suma dels quadrats dels dígits de ni. n és feliç si i només si existeix i tal que ni = 1.


Si ets profe de plástica...
Et proposem una activitat sobre el cinema i una altra sobre els colors (set?) de l’arc de Sant Martí.

rainbow

1. Llegiu per quin motiu es diu que el cinema és el setè art. Després, comenteu quin “ordre d’art” hauria d’ocupar la fotografia:

Fins que no es va arribar al segle XX, l’art –activitat realitzada amb finalitats estètiques i comunicatives i amb voluntat d’expressar una visió determinada del món- es classificava en sis disciplines diferents: l’arquitectura, l’escultura, la pintura, la música, la dansa i la poesia. L’escriptor i poeta Ricciotto Canudo, considerat el primer gran crític de cinema, va argumentar que el cinema és “art plàstic en moviment” i, per tant, mereixia formar part de la llista de disciplines artístiques. L’any 1911 ho va publicar en el manifest “El naixement del setè art”.

2. Esbrineu quants colors té realment l’arc de Sant Martí. Llegiu i responeu les preguntes:

L’arc de Sant Martí es dibuixa en el cel quan surt el sol poc després de ploure. Moltes mitologies el descriuen com un pont entre la terra i el cel o com un senyal diví. Per tradició, es parla dels seus set colors (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat), però, és cert que només conté aquests colors?

  • Com es forma l’arc de Sant Martí? Què hi tenen a veure la pluja i el sol? Quina relació té aquest fenomen amb la descomposició de la llum blanca?
  • Què és l’espectre visible? Quants colors el formen?
  • Segons les respostes anteriors, quants colors creieu que formen realment l’arc de Sant Martí?
  • Quants colors diferents coneixeu? N’hi ha més dels que us penseu! Podeu veure’n uns quants a la pàgina web de la wikipèdia , i si navegueu per la pàgina de cada un encara en trobareu més.

Si ets profe de naturals...Et proposem una activitat relacionada amb les marietes.

ladybug

1. Esbrineu quantes taques té la marieta de l’espècie Coccinella septempunctata.

  • Què deu voler dir “septempunctata”

2. Busqueu imatges de marietes que tinguin diferent nombre de taques.


NOTA PER AL PROFESSORAT
Les marietes són insectes de l’ordre dels coleòpters (que anomenem col·loquialment escarabats). Hi ha més de 4.500 espècies de marietes a tot el món, i no totes tenen el mateix nombre de taques als èlitres vermells (i tampoc totes són vermelles). Aquí a Catalunya l’espècie que domina és la Coccinella septempunctata.


Si ets profe de socials...
Et proposem una activitat relacionada amb els set dies que té la setmana.

1. Esbrineu per què una setmana té set dies.

Aquest text us ajudarà:

Les setmanes són cicles d’un nombre de dies. N’hi ha de quatre dies, com la dels igbo de Nigèria, i de fins a tretze, com la del calendari asteca. La setmana que utilitzem nosaltres, de set dies, prové, molt possiblement, de les civilitzacions babilòniques.

  • Què passa amb dissabte i diumenge? Corresponen als dies de Saturn i del Sol?

NOTA PER AL PROFESSORAT
El període de set dies va en relació amb dos aspectes astronòmics: 7 és la quarta part del cicle lunar; i 7 és el nombre de cossos celests visibles a ull nu, sense comptar les estrelles (d’aquestes en podem veure milers!): el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Fixeu-vos que dilluns és el dia de la Lluna, dimarts, el de Mart, dimecres, el de Mercuri, dijous, el de Júpiter i divendres el de Venus.
Actualment, dissabte (que podria semblar que correspon al dia de Saturn) pren el nom de la festa hebrea del sàbat, i el diumenge, de l’expressió llatina ‘dies dominicus’ (‘dia del Senyor’).

Si ets profe de musica.jpgEt proposem una activitat per entendre per què fem música a partir de 7 notes musicals.

1. Busqueu aquest cant en llatí a internet i esbrineu quina relació té amb les notes musicals (Fixeu-vos en l’inici de cada vers):

Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Ioannes

2. Investigueu quina era la nota Ut i per què li van canviar el nom.

3. Descobriu si amb les 7 notes musicals i les seves alteracions podem representar qualsevol so o música imaginable.


Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

La notícia de la setmana: Salut sexual

la-noticia-17-02-2Salut sexual

El 14 de febrer es promociona comercialment com el dia dels enamorats, però també és el Dia internacional de la salut sexual.

filet

Què entenem per salut sexual?

L’educació sexual a les escoles ha millorat molt en els últims anys. Tot i així encara s’hi troben resistències importants. I no podem oblidar que per poder gaudir d’una bona salut sexual cal que estiguem ben informats.

Si ets profe de Cultura i valors ètics...Et proposem una primera activitat que ens permetrà saber què vol dir viure amb una bona salut sexual i quina informació necessitem per gaudir-ne.

1 Llegiu la definició de salut sexual segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS):

“La salut sexual és un estat de benestar físic, emocional, mental i social relacionat amb la sexualitat, que no és només l’absència de malaltia, disfunció o incapacitat. Perquè la salut sexual s’aconsegueixi i es mantingui, els drets sexuals de totes les persones han de ser respectats, protegits i exercits en tota la seva plenitud.

A més, la salut sexual requereix un enfocament positiu i respectuós de la sexualitat i de les relacions sexuals, així com la possibilitat de tenir experiències sexuals agradables i segures, lliures de tota coacció, discriminació i violència.”

2 Analitzeu la definició i comenteu si l’educació sexual que rebeu està ben encaminada per poder gaudir d’una salut sexual de qualitat.

3 Consulteu el web sexe joves de la Generalitat de Catalunya i contesteu:

  • Quins apartats i temes destacats considereu més interessants?
  • N’afegiríeu algun més?
  • Hi heu trobat algun consell que considereu valuós? Quin? Per què us sembla important?

4 Visualitzeu un vídeo de l’OMS que promociona la salut i, després, penseu entre tots un paràgraf que s’hi podria afegir, relacionat amb la promoció de la salut sexual.

  • Fixeu-vos que el vídeo parla de temes molt diversos, però sobretot d’alimentació, activitat física i lluita contra la contaminació. És suficient?
  • Es pot assolir una bona salut si no tenim en compte la sexual?

5 Llegiu l’article Las cuatro diferencias fundamentales que hay entre el sexo en las películas y en la realidad i analitzeu aquestes diferències.

  • Per què creieu que en el cinema domina el sexe ràpid, intens, passional, i sense preàmbuls?
  • Podem arribar a la conclusió que el cinema no ens aporta una bona educació sexual? Per què?

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

La notícia de la setmana: Timecode i altres “curts”

la-noticia-17-02-1Timecode i altres “curts”

El diumenge 29 de gener es va celebrar la cerimònia de lliurament dels IX Premis Gaudí a produccions cinematogràfiques. Aquesta gala, organitzada per l’Acadèmia del Cinema Català, té any rere any més ressò i la segueixen milers de persones amants del món del cinema.

filet

T’agraden els curtmetratges?

Timecode es va endur l’estatueta del Premi Gaudí al millor curtmetratge i també, en una altra cerimònia celebrada la setmana següent, el premi Goya al millor curtmetratge de ficció espanyol.

Dirigit per Juanjo Giménez, aquest curt ja acumula més de 60 premis de cinematografia, entre els quals destaca una prestigiosa Palma d’Or del Festival de Cinema de Cannes. A més, ha estat nominat per als premis Oscar de Hollywood. Tot un èxit!

En aquesta notícia et proposem que conegueu una mica el món dels curtmetratges.

 

si-ets-tutorEt proposem que visualitzis els següents curts a l’aula:

piper  alike

1 Expliqueu com eduquen els adults als petits en cada curt.

  • Quin model educatiu us sembla millor? Per què?

2 Fixeu-vos si en alguna fase de l’aprenentatge hi ha moments desagradables.

  • N’hi ha en els dos curts? Quins són?
  • Què és el que més t’incomoda de la teva experiència a l’escola? Comenteu-ho amb els companys.
  • Algun cop t’ha pesat massa la motxilla? Què has fet? Quins materials feu servir a l’escola o a l’institut per treballar?

3 Responeu aquestes preguntes:

  • Si entenem per zona de confort aquelles situacions que ens fan sentir segurs perquè les coneixem i hi estem habituats, quines són les zones de confort de cadascun dels protagonistes dels dos curts?
  • Quins riscos i quins avantatges té sortir de la zona de confort?
  • Els personatges adults dels curts, aprenen alguna cosa? Quina? Què canvien de la seva actitud o comportament?

Si ets profe de llengües...Parleu a classe de la diferència entre un llargmetratge i un curtmetratge. Investigueu com es fa un curt i, si us hi atreviu, proposeu el repte d’escriure un guió i filmar-lo.
Pot ser un treball interdisciplinari i cooperatiu molt enriquidor.

Disposeu d’un monogràfic sobre què és i com fer un guió cinematogràfic en l’última unitat del llibre de lengua castellana de 4t d’ESO de la col·lecció ATÒMIUM.

taller


Si ets profe d'anglès...Et proposem que dediqueu una estona a comentar la necessitat o no de traduir els títols de les pel·lícules estrangeres.

1 Fixeu-vos en aquest cas:

La, la, land és una pel·lícula que està gaudint d’un grandíssim èxit a les pantalles de tot el món. Aquí s’ha traduït per La ciudad de las estrellas.

  • Per què creieu que passa això? Considereu que aquesta operació pot facilitar la millora dels índexs d’audiència?

2 Busqueu tres pel·lícules que tenen un títol original molt diferent del títol comercial amb què es va estrenar al nostre país. Valoreu si les hauríeu traduït igual i, en cas contrari, quina alternativa proposeu.



Si ets profe de mates... 
Et proposem que mireu a l’aula el curt Pipas i després feu les activitats.

pipas.png


NOTA PER AL PROFESSORAT
En el curt que us proposem, les actrius estableixen un diàleg fent servir un llenguatge cru i groller. Abans de fer-lo veure a l’aula us recomanem que en feu un visionat previ per valorar com el presentareu als alumnes i si considereu que és prou interessant.


1 Identifiqueu el símbol de la dessuadora de què parlen les dues noies.

  • És realment un símbol d’origen japonès, tal com diuen? Té un altre origen? Quin?

2 Trobeu quins nombres representen aquests símbols propis de matemàtiques i física:

e      φ      c          g

3 Recordeu o investigueu què representa el símbol ∞. Expliqueu quina relació pot tenir amb el nombre π.


Publicat dins de TIC | 5 comentaris

La notícia de la setmana: Comença l’era Trump!

la-noticia-17-01-4Comença l’era Trump!

El mes de gener del 2017 es recordarà com l’inici de l’era Trump. Donald John Trump, empresari i multimilionari estatunidenc, va jurar el càrrec de president dels Estats Units d’Amèrica el 20 de gener. Ja és, doncs, el 45è president del país més poderós del món, en competència amb la Xina…

filet

 Quins canvis ha promès? Quines promeses complirà?

Donald Trump va prometre un conjunt de canvis en política orientats a anul·lar mesures establertes pel seu antecessor en matèria d’economia, salut, educació, medi ambient, defensa i altres àmbits de la societat nordamericana.

 Si ets profe de lengua castellana...Et proposem que valoreu les repercussions del compliment d’una de les promeses de Trump: reduir la influència de la comunitat hispana, una part important de la qual és d’immigració recent, de la vida pública nordamericana.

 1 Entreu al web del govern dels Estats Units d’Amèrica:

  • Una vegada a dins, podeu activar la versió en castellà?

2  Entreu al web de la Casa blanca:

  • Una vegada a dins, podeu activar la versió en castellà?

 3  Ara investigueu quin és l’idioma oficial dels EEUU i contesteu:

  • Què implica que una llengua sigui oficial?
  • Creieu que les institucions d’un país s’han de comunicar amb els seus habitants només en les llengües oficials? Fins a quin punt han de tenir en compte també els idiomes més parlats?

Si ets profe d'anglès...Et proposem que treballeu el significat d’alguns cognoms anglesos.

1 Investigueu diferents orígens dels cognoms en català o castellà.

En tots els idiomes alguns cognoms tenen un significat que pot provenir de l’ofici d’algun antecessor, de l’origen geogràfic, etc. En català i castellà ens és força evident, però sovint en anglès aquestes relacions se’ns escapen.

2 Feu una llista de personatges anglosaxons que tinguin un cognom amb significat, com per exemple Taylor Swift, Will Smith, Harrison Ford o Donald Trump.


 Si ets profe de Cultura i valors ètics... Et proposem que treballeu la sessió número 28 (Haver de marxar de casa) del llibre de Cultura i valors ètics de la col·lecció Atòmium de 1r d’ESO. 

sessio28

Pot ser una bona activitat per abordar una altra de les promeses electorals del Donald Trump: construir un mur que separi els Estats Units i Mèxic. El dimecres 25 de gener, el president estatunidenc va signar el decret per a la construcció del mur amb Mèxic.

1 Busqueu informació d’altres construccions erigides per impedir la lliure circulació de persones. Per exemple, la Gran Muralla xinesa, el Mur de Berlín, la barrera Israelí de Cisjordània, les tanques a Ceuta i Melilla, etc.

  • On i quan es van construir?
  • Qui les va construir? Amb quins objectius?
  • Van tenir o tenen èxit?

2 Podeu buscar-ne algunes imatges per fer-vos la idea de la magnitud d’aquest tipus d’obres.


 

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

La notícia de la setmana: Blue Monday i el dia de la croqueta

la-noticia-17-01-3.jpgBlue Monday i el dia de la croqueta

Avui us enviem la 50a Notícia de la Setmana. Després de molt de temps seleccionant notícies que consideràvem d’interès o d’una certa importància avui ens relaxarem amb un parell de notícies més divertides que serioses.

El tercer dilluns de gener de cada any es coneix com el Blue Monday, que podríem traduir per Dilluns trist (no ‘Dilluns blau’). Aquest dia correspondria al més depriment de l’any. En realitat mai s’ha pogut demostrar científicament que hi hagi un dia de l’any estadísticament més depriment que qualsevol altre.

filet

Hi ha un Dia internacional de la croqueta?

Enguany, el 16 de gener, el Blue Monday, va coincidir amb el Dia internacional de la croqueta. Sí, com ho llegiu: existeix el Dia internacional de la croqueta. I el Dia de la croqueta no pot ser trist, encara que coincideixi amb el Blue Monday!

Si ets profe de mates...
Et proposem que analitzeu la fórmula que es fa servir per calcular quin dia és el més depriment de l’any.

1 Fixeu-vos en la fórmula i en les variables que conté i, després, responeu les preguntes:

formula

Les variables tenen els següents significats:
W = Qualitat del temps atmosfèric
D = Deutes econòmics
d = Sou mensual
T = Dies passats des de Nadal
Q = Dies que han passat des que hem incomplert els nostres propòsits d’any nou
M = Grau de motivació
Na = Desig de fer alguna cosa

  •  Coneixeu les unitats de mesura per cada una de les variables de la fórmula? (Perquè nosaltres no…). Quines podrien ser?
  • Penseu com hauria de ser cadascuna de les variables perquè el resultat de la formula descrivís la situació d’una persona feliç. Com serien les variables per a una persona trista?
  • El resultat de la fórmula marca felicitat per valors grans o per valors petits?
  • Es pot considerar que aquesta fórmula és científica? Per què?
  • Quins altres factors afegiríeu en aquesta fórmula? Classifiqueu-los segons us alegrin o entristeixin i digueu en quin lloc de la fórmula les posaríeu.

Si ets profe d'anglès... Et proposem que analitzeu l’origen de l’expressió Blue Monday:

  • La traducció literal de blue monday és ‘dilluns blau’, però… és aquest el seu veritable significat?
  • Coneixeu altres exemples en què s’utilitzi la paraula blue amb aquest mateix sentit?

Si ets profe de Cultura i valors ètics...No tots els valors són necessàriament valors ètics. Moltes vegades podem valorar positivament allò que ens agrada a la vista, a l’oïda, al gust… Potser aquests tipus d’elements també mereixen una celebració.

1 Busqueu entre tots els 10 dies internacionals que us semblin més curiosos, estrambòtics o divertits.

2 Amplieu aquesta llista amb 10 propostes individuals, com per exemple el dia internacional d’algun dels plats preferits de cada persona. Per exemple, el Dia internacional de la mandonguilla!

3 Ara penseu en 5 dies internacionals que considereu importants que no existeixin i que podríeu proposar.


NOTA PER AL PROFESSORAT
Vols parlar més amb els teus alumnes dels “Dies universals o mundials” que hi ha? Aquí tens altres articles i fonts d’informació:
Calendari de dies internacionals i mundials
El día de Internet y otros días mundiales estúpidos

 

Publicat dins de TIC | 1 comentari

La notícia de la setmana: Com ens sorprèn el canvi climàtic?

la-noticia-17-01-2Quins fenòmens meteorològics fora del normal es detecten? Parleu-ne a l’aula!

Ja fa temps que es parla de l’escalfament global, però el canvi climàtic comporta altres fenòmens molt diversos. Les característiques típiques de moltes zones climàtiques pateixen alteracions i cada vegada amb més freqüència es detecten fenòmens meteorològics fora d’on normalment se’ls esperaria.

filet

Quines sorpreses ens està donant el canvi climàtic?

Acostumem a simplificar les característiques de les diferents regions climàtiques, i de vegades caiem en tòpics del tot imprecisos. Per exemple: les zones tropicals no sempre tenen el clima ideal per a les vacances de platja, ni els deserts són una caldera infernal sense treva.

Si ets profe de naturals o socialsAquesta setmana et proposem un joc: “El món al revés”.

1 Observeu aquestes fotografies de fenòmens meteorològics i climàtics extrems. Ubiqueu-les en l’espai i en el temps. Podeu fer-ho en grupets o parelles.

el-mon-al-reves

NOTA PER AL PROFESSOR: S’ha de crear expectativa i debat per tal de veure quin concepte tenen els alumnes sobre els climes del món. Podeu aprofitar aquesta activitat com a introducció a l’estudi dels climes o per promoure un debat sobre les anomalies que estan provocant el canvi climàtic.


2 Poseu en comú les conclusions justificant el perquè de la ubicació, explicant què heu tingut en compte per a determinar les localitzacions.

3 Doneu-los informació sobre l’origen real:

FOTOGRAFIA 1: Estiu austral a l’Antàrtida: esquerda que es pot veure actualment a la glacera Pine Island amb risc imminent de despreniment d’un gran iceberg.

FOTOGRAFIA 2: Nevades d’aquest gener sobre el camp de refugiats a l’illa de Lesbos (Grècia).

FOTOGRAFIA 3: Neu sobre les dunes del desert del Sàhara, aquest desembre. Un fenomen que no es produïa des de feia 37 anys.

FOTOGRAFIA 4: Mànega marina a la Costa Blanca alacantina, a La Vila Joiosa. Imatge presa el desembre passat.

4 Comproveu els encerts o si heu ubicat les fotografies molt lluny del seu origen.

5 Esbrineu quines d’aquestes afirmacions són certes i quines falses:

  • El canvi climàtic ha existit sempre des que hi ha humans poblant la Terra.
  • El reescalfament del planeta fa evaporar l’aigua de mars i oceans i, com a conseqüència, en baixa el nivell.
  • El 2080 ja no hi haurà neu natural per sota dels 1.800 metres.
  • Els avions contribueixen al canvi climàtic.
  • Existeix una Oficina Catalana del Canvi climàtic.
  • Si es tenen en compte les emissions per persona, entre els països més contaminants del món hi ha Kuwait i Austràlia.

 

Si ets profe de lengua catalana

Et proposem que amb els teus alumnes reconstruïu l’entrada de diccionari de la paraula temps en l’accepció 9, que fa referència al temps atmosfèric:

plou · atmosfera · sort · vent · campanes · tempesta · refrany · vicissituds · atmosfèrica · molest · desgràcia

temps

9 METEOR Estat de l’………………….. en un lloc i un moment determinats.

al mal temps, bona cara fig ………………….. amb què es recomana de mantenir el bon estat d’ànim davant les ………………….. adverses.

bon temps Temps suau, en què no fa fred, ni ………………….., ni fa ……………………

cridar el mal temps fig Portar algú mala ………………….. o ………………….. amb allò que diu o fa.

mal temps Temps ………………….., sia per fred, per pluja o per qualsevol altre fenomen pertorbador de la calma ……………………

tocar a temps ant Tocar les ………………….. quan venia ………………….., sia per conjurar-la o per indicar que el sacerdot començava les pregàries oportunes per a allunyar-la.


Publicat dins de TIC | 2 comentaris

Com hem començat el 2017? Com vam tancar l’any 2016?

la-noticia-17-01-1Ja s’han acabat les vacances nadalenques i continuem el curs. Volem començar l’any nou sense deixar de banda algunes notícies que hem trobat interessants, per això us en proposem una selecció que podeu treballar durant l’inici del 2017.


T’ha tocat la loteria?

loteria

El 22 de desembre se celebra el sorteig més esperat de l’any: el que organitza la Loteria Nacional espanyola. Des del 2013, a més, Catalunya organitza La Grossa de Cap d’Any, el dia 31 de desembre, tal com indica el nom del sorteig català. El cicle nadalenc de loteries acaba amb el sorteig del 6 de gener, també de la Loteria Nacional, conegut com “El Niño”.

Cada any, un gran nombre de gent juga a una o altra loteria, comprant un bitllet, un dècim o una participació amb l’esperança que els tocarà una bona picossada o que almenys recuperaran els diners. En quina mesura aquest resultat depèn de l’atzar, i qui guanya realment? Qui és l’autèntic beneficiari de les loteries?

Et proposem una activitat que us ajudarà a valorar-ho:

1  Trobeu les dades sobre les condicions de cada un dels tres grans sortejos que es fan entre Nadal i Reis.

  • Entreu a la pàgina web de Loteria de Catalunya i feu una cerca sobre el sorteig de la Grossa per a determinar aquests paràmetres:
  • Quants números entren en el sorteig?
  • Quantes sèries (bitllets) formen cada número?
  • Quin preu té cada bitllet?
  • Quins premis es reparteixen?
  • Feu la cerca de les mateixes dades per als dècims i premis del sorteig extra de Nadal i el sorteig de “El Niño”. Podeu començar per la pàgina web de Loteria Nacional.

2  Calculeu les recaptacions màximes de cada sorteig i el màxim de diners que reparteix cadascun.

  • Trieu les operacions necessàries per a saber quants diners aconseguirien les organitzacions de loteria de cada sorteig si es venguessin tots els bitllets o dècims. Feu els càlculs i determineu quines són les recaptacions màximes.
  • Feu el mateix per a saber quants diners destina cada sorteig a premis, suposant que es reparteixen tots els premis possibles.
  • Amb les dues dades anteriors, calculeu quin percentatge dels ingressos dedica cada sorteig a premis, i quin seria el benefici dels organitzadors si venguessin tots el números i paguessin tots els premis possibles.

3  Analitzeu les condicions de cada sorteig i a qui beneficien.

  • Calculeu quants bitllets o dècims poden arribar a donar beneficis als apostants. Vigileu!: si el premi és igual al cost d’una participació, hi ha benefici?
  • Quina probabilitat hi ha d’obtenir algun guany en cada sorteig? Quins és el més favorable per l’apostant?
  • Imaginem que en un sorteig només es venen els bitllets o dècims que acaben traient tots els premis amb benefici: quants diners perdria l’organitzador en cada sorteig?
  • Una altra hipòtesi: es venen tots els bitllets o dècims que no donen benefici i cap dels premiats: quant guanyaria en cada sorteig la institució que el promogués?

La mort de Henry Heimlich

L’equip de La Notícia de la Setmana volem homenatjar el metge Henry Heimlich, que va difondre la famosa maniobra de Heimlich, molt eficaç per evitar la mort per asfíxia quan una persona s’ennuega perquè té la tràquea obturada. Però aquest metge nord-americà, que va morir el 17 de desembre passat, va ser polèmic per altres experiments que no van ser acceptats per la comunitat científica.

  • Com es fa la maniobra de Heimlich? Observa aquest vídeo, en el qual un metge ho explica amb detall. Saps fer-la, tu?
  • Quines investigacions de Heimlich sobre el tractament de la malària van ser durament criticades durant els anys 90?

El dia més curt de l’any… i el més llarg?

dia_curt

El mes de desembre de 2016 ha estat notable per tenir el dia més curt de l’any… i el dia més llarg!

El 21 de desembre a les 11:44 es va produir el solstici d’hivern i va començar l’hivern: el Sol va estar sobre l’horitzó només 9 h 17 min, cosa que permet afirmar que va ser el dia més curt de l’any, ja que les 14 h 43 min restants era de nit!

El dia 31 de desembre l’IERS (International Earth Rotation and Reference Systems Service, Servei Internacional de Rotació de la Terra i de Sistemes de Referència) va afegir un segon a la seva durada (el que s’anomena un segon intercalar), per a igualar l’UTC (Universal Time Coordinated, Temps Universal Coordinat), que es compta amb rellotges atòmics, amb l’UT (Universal Time, Temps Universal), que pren com a referència la durada de l’òrbita de la Terra. Com que no duren el mateix, cal compensar la diferència, de manera que aquest dia va durar 24 h 1 s i per tant podem afirmar que va ser el dia més llarg de l’any.

  • Calculeu en segons quant ha durat el 2016, un any que no s’acabava mai: recordeu que, a més d’un segon intercalar, també hi ha hagut un dia intercalar. Segurament, ha estat l’any més llarg de la vostra vida!
  • Intenteu mesurar el temps sense un rellotge. Demaneu que un company o companya us doni el senyal per a començar a comptar un minut sense més referència que el vostre sentit intern del temps, i que us cronometri fins que digueu prou. Us hi heu aproximat gaire? Repetiu l’experiment, a veure qui ho fa millor i quant us desvieu de mitjana.

Va de rebaixes

rebaixes

Hi ha dues grans cites per als consumidors catalans: les rebaixes d’estiu i les rebaixes del gener. Són el millor moment per a comprar coses al millor preu, tot sovint coses que ni tan sols es necessiten… Ara bé, per què es fan les rebaixes? El motiu principal és estimular la venda perquè els comerciants puguin desfer-se del gènere sobrant de la temporada anterior i d’aquesta manera puguin recuperar part de la inversió que van fer en el seu moment per aconseguir-lo.

No s’han de confondre les rebaixes amb les modificacions de tarifes que fan les empreses de transport públic o les elèctriques. Aquestes empreses poden modificar els preus segons les seves necessitats i interessos. Tot sovint aquestes modificacions resulten força polèmiques.

  • Les rebaixes tenen regles?

Et proposem una sèrie d’activitats per conèixer quins són els nostres drets com a consumidors.

1  Busqueu quins són els drets del consumidor en època de rebaixes.

  • Busqueu i informeu-vos sobre què és l’Agència Catalana de Consum i les seves competències.
  • Llegiu les recomanacions que es fan sobre les rebaixes.
  • Què us semblen aquestes recomanacions? Comenteu-les amb els companys i companyes.

2  Esbrineu quins són els guanys aproximats dels comerciants i si amb les rebaixes hi surten perdent.

  • Busqueu informació sobre el preu d’un producte abans i després de les rebaixes. Calculeu-ne el percentatge de descompte.
  • Els diners rebaixats són diners que el comerciant deixa de guanyar. Si un comerciant durant les rebaixes es pot permetre aplicar un descompte del 50%… què es pot dir del marge de beneficis que obté?
  • Per què generalment els grans descomptes els porten a terme grans empreses?

3  Genereu opinions sobre les rebaixes.

  • Debateu amb tota la classe quins són els punts positius de les rebaixes i quins en són els negatius.
  • Discutiu si seria viable un sistema de comerç on no fossin necessàries les rebaixes.

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de La Notícia de la Setmana, TIC | 1 comentari