Dia Internacional de la Pau

la-noticia-17-09-2

Dia Internacional de la Pau

El dia 21 de setembre és el dia Internacional de la Pau. Entenem la Pau com l’absència de guerres i lluites. L’origen de tota guerra o lluita està en un conflicte, per això també en diem conflictes bèl·lics.

És natural que en el nostre dia a dia apareguin diversos tipus de conflicte. Els conflictes són desacords entre persones i cal saber gestionar-los i percebre’ls com una oportunitat de canvi en lloc d’experiències exclusivament negatives.

Si el conflicte és una cosa tan natural i una font de canvi, però que sovint no es gestiona bé i deriva en un problema greu, creieu que mai podrem aconseguir una pau universal? Parlem-ne!

filet

Et proposem que treballeu el concepte de pau:

1. Llegiu aquesta notícia que parla dels conflictes bèl·lics que hi havia al món l’any passat (molts dels quals encara perduren).

  • Coneixíeu algun d’aquests conflictes? N’hi ha més o menys dels que esperàveu?
  • En vista de la situació, us sembla possible assolir una pau universal a curt termini? Per què?
  • En quins continents es concentren la majoria dels conflictes bèl·lics? Quines causes poden justificar aquesta distribució de conflictes?

2. Coneixeu aquestes dues dones? Llegiu i contesteu:

Aung_Malala

Aung San Suu Kyi és la líder de fet del Govern civil de Birmània, guanyadora del premi Nobel de la Pau de l’any 1991. Va representar la lluita pels drets humans a Myanmar durante 27 anys. Avui ocupa el càrrec de consellera d’Estat, un equivalent a cap de Govern ja que la força continua en mans dels militars que van controlar el país durant mig segle.

Malala Yousafzai (Pakistan, 1997) va rebre el Premi Nobel de la Pau 2014. Amb ella va ser guardonat també Kailash Satyarthi, activista indi pels drets dels infants. El comitè del Nobel els va distingir per la seva lluita en favor del dret a l’educació dels nens i les nenes.

Malala Yousafzai ha criticat durament Aung San Suu Kyi per no controlar amb prou contundència el conflicte que hi ha entre birmans i la comunitat rohingya, que està sent desplaçada d’aquest país fins a Bangla Desh.

  • No et sembla curiós que hi hagi un enfrontament entre dues premis Nobel de la Pau?
  • Quina de les dues diríeu que actua d’una manera més pacífica? Argumenteu bé la resposta.

3. Prepareu en grups biografies curtes sobre aquestes persones que van actuar pacíficament per solucionar grans conflictes. Després, compartiu les informacions:

personatges

  1. Mahatma Gandhi (lluita per la independència de l’Índia).
  2. Martin Luther King (lluita per la igualtat entre blancs i negres).
  3. Nelson Mandela (lluita per abolir l’apartheid a Sudàfrica).
  4. Rigoberta Menchú (lluita pels drets humans, i en especial els dels pobles indígenes).
  • Quina de les quatre personalitats us atrau més? Per què? Penseu en el que varen defensar i com ho van fer abans de respondre.

4. Comenceu a treballar per la pau superant obstacles petits o quotidians. Imagineu aquestes dues situacions a classe i penseu almenys cinc propostes per donar resposta al conflicte que genera cada una:

 A: Avui us han volgut fer un regal i us han portat esmorzar: un croissant per cadascú. Tothom en vol menjar, però no n’hi ha un per a cada persona, n’hi ha un de menys. Què podeu fer?

Les propostes per solucionar el conflicte que genera que falti un croissant perquè tothom en pugui menjar un poden ser molt diverses:

  • Preparar un concurs i que es quedi sense croissant qui quedi últim.
  • Repartir-los segons la llei del més fort.

B: Un company o companya de classe ha criticat públicament i ha rigut de la manera de vestir d’un altre company. L’ha ridiculitzat davant de tots.

Classifiqueu les propostes en pacífiques i no pacífiques. Atenció!: que no hi hagi violència física no vol dir que la proposta sigui pacífica.


5. Escolteu i comenteu aquesta cançó de Raimon: De vegades la pau

Penseu dues idees més que es podrien afegir a la cançó: “De vegades la pau… no és més que….”; “De vegades la pau…”.


NOTA PEL PROFESSOR: Aquí teniu alguns webs de les organitzacions que més treballen per la pau a Catalunya i de Xarxanet, on trobareu tot tipus de recursos (jocs, cançons, pel·lícules, reportatges, etc.) per treballar la pau:
Fundació per la pau. Hi trobareu diversos recursos educatius.
Justícia i pau.
Xarxanet

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Tres notícies de l’estiu per parlar a l’aula

la-noticia-17-09-1Un estiu diferent

Les vacances d’estiu són llargues, duren moltes setmanes durant les quals vivim experiències de tot tipus. I també aprenem i descobrim moltes coses.

Us proposem parlar a l’aula sobre tot allò que els alumnes han descobert aquest estiu: què és el que els ha agradat més? Quina de les experiències que han viscut recorden especialment? Als campaments, amb els pares, amb els cosins, amb els amics…

Per la nostra banda, hem seleccionat tres notícies importants d’aquest estiu per donar peu a la conversa que proposem.

filet

Et proposem que treballeu les notícies que volem explicar-vos nosaltres:

Hem de tenir por?

Malauradament, la principal notícia de l’estiu per a tots nosaltres han estat els atemptats a Catalunya. Segur que n’heu parlat, i molt, amb amics, familiars, coneguts… Si encara en voleu parlar una mica més, aquí teniu unes propostes que us poden ajudar en les vostres reflexions.

El nombre de morts causats pels atemptats a Barcelona i Cambrils el dia 17 d’agost passat és molt semblant al nombre de morts causats per la caiguda d’un gran arbre a l’illa de Madeira o per l’esllavissada que va tenir lloc en un racó de Suïssa.

I és un nombre inferior al de les persones que s’han ofegat a les platges catalanes o que han mort per accident de trànsit a Catalunya aquest estiu, pels efectes de l’huracà Irma a les Antilles o el terratrèmol a Mèxic i molt inferior als que es comptabilitzen a Síria i Irak (que són desenes de milers) a causa de la guerra contra els yihadistes durant aquest mateix període de temps.

  • Si queda clar que no és el nombre de víctimes el que ens commou, per què ens ha impressionat molt més un tipus de tragèdia que les altres?

Hem llegit a tots els mitjans de comunicació notícies que ens expliquen els fets: com es van produir els atacs, quantes víctimes hi va haver i quants terroristes van morir també, les reaccions que hi va haver a Catalunya i a tot el món, etc. Altres informacions van aprofundir en un aspecte molt rellevant que ens ha de preocupar com a societat: quines són les causes que fan possible que persones tan joves cometin actes tan terribles?

Aquestes dues cartes mostren l’altra cara de la moneda i, en tot cas, ens ajuden a reflexionar amb més criteri:

Carta d’una educadora social de Ripoll

Carta a una jove musulmana

  • Què en penseu, d’aquestes cartes?
  • Quin missatge vol compartir la primera carta?
  • I la segona?

L’objectiu del terrorisme és crear un clima de por i desconfiança que perjudiqui la convivència normal en la nostra societat. Sobre aquest tema podeu veure i comentar a classe el programa de l’InfoK Especial “Junts contra la por”. Està pensat per a nens i nenes de primària però és interessant per a tothom.

La gestió de les emocions que desperten en els joves aquesta mena d’atemptats és l’objectiu del projecte “Del bressol al cor. 17 × capgirar el 17”.

La por és una reacció emocional que ens posa en un estat d’alerta excepcional quan detectem un perill, amb l’objectiu final de poder reaccionar fent servir al màxim les nostres capacitats d’acció per a superar o evitar el risc que ha desencadenat aquesta resposta. Tots tenim pors, és un sentiment natural i necessari.

Després del que ha passat aquest estiu, en què tothom ha quedat d’una manera o altra colpit per aquests tristos esdeveniments, donem-nos força i ànims per treballar amb fermesa per la pau!



Votarem l’1-O?

Votem-

En l’àmbit polític i social, a Catalunya estan passant fets importants que sens dubte ens permetran també aprendre moltes coses:

  • El Govern de la Generalitat ha convocat tots els ciutadans majors d’edat a participar en un referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya el dia 1 d’octubre. És la primera vegada en la història que passa un fet així.
  • El Govern de l’Estat espanyol ha prohibit la realització d’aquest referèndum perquè el considera inconstitucional i pren mesures per impedir que es pugui organitzar.
  • Una majoria dels ciutadans creuen que Catalunya té dret a decidir el seu futur i per tant volen votar (i els partidaris del Sí van fer una nova demostració de força en la immensa manifestació de la Diada). Hi ha altres ciutadans que estarien d’acord a votar però en un referèndum pactat amb l’Estat. D’altres consideren que els catalans no tenim dret a decidir si volem seguir formant part de l’Estat espanyol o si preferim tenir un estat propi perquè la Constitució no ho contempla.

Es produeix doncs una situació complicada (alguns analistes parlen d’un xoc de legitimitats, perquè cada part té raons que basen en les diverses lleis de cada àmbit) que fa que el futur sigui incert. Cal que treballem tots plegats perquè es pugui arribar a una solució civilitzada que deixi satisfets a la gran majoria.



Els efectes de l’huracà Irma!

L’huracà Irma, de categoria 5, la màxima categoria que pot assolir un huracà, un dels més potents mai enregistrats fins ara (alguns experts asseguren que s’ha de considerar el més potent), es va desplaçar des de les costes orientals de les Antilles fins a la península de Florida, als Estats Units d’Amèrica, després de fregar les costes nord de Puerto Rico, la República Dominicana, Haití i Cuba. Va fer tot aquest recorregut del 3 al 12 de setembre.

Els efectes de l’huracà han estat terribles i han afectat milions de persones, que han hagut d’abandonar les seves cases durant dies. La primera víctima va ser el conegut surfista Zander Venezia, de 16 anys, que, buscant l’onada de la seva vida, va morir a causa de la violència del mar generada pels forts vents de l’huracà. Vents que en alguns indrets han estat de 300 km/h de manera sostinguda. Fixeu-vos en la dificultat que té aquest periodista per mantenir-se quiet i dret entre aquests vents!


 

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | 3 comentaris

Molt bon estiu 2017!

També ho trobeu, que cada vegada corre més el temps? Tornem a ser al final del curs i ens ve de gust destacar ara alguns dels fets rellevants del nostre, de curs:

  • Després d’una llarga temporada en què hem estat molt condicionats pels canvis legislatius o normatius, aquest any hem decidit amb tota llibertat en quins projectes treballar. Estem molt satisfets de tots el que hem publicat però n’hi ha un que ens fa una il·lusió especial i que us convidem a conèixer: l’IMAGINA!, un projecte per a educació infantil que estem segurs que marcarà un abans i un després en els materials per a aquesta etapa. No s’ha vist mai res abans que s’hi assembli, ni aquí ni fora. L’esforç que hem fet tots plegats per tirar-lo endavant ha estat gran però ha valgut la pena!
  • Ara fa unes quantes setmanes se’ns va prestar una inusitada atenció mediàtica. De vegades ens queixem que els editors de materials educatius i la feina que fem no rebem prou atenció dels mitjans de comunicació; aquesta vegada no va ser així, i per uns dies vam ser els grans protagonistes de l’actualitat. El motiu no ens feia cap il·lusió, perquè un informe acusava certes editorials catalanes, entre elles nosaltres, de voler adoctrinar els estudiants del país amb continguts esbiaixats i plens d’errors mal intencionats en els llibres de text. Més enllà de la polèmica, absurda i sense cap base, l’incident va servir perquè molta gent s’interessés per com treballem, quines persones intervenen en l’elaboració dels projectes, etc., i això sí que ens va agradar explicar-ho!
  • Cap al final de curs ha arribat una molt bona notícia per nosaltres, i creiem que també ho és per al sector de les editorials educatives. Una institució tan important i prestigiosa com Jesuïtes Educació va decidir convocar un concurs restringit per seleccionar una editorial que els acompanyés en el desplegament del seu projecte d’innovació Horitzó 2020. L’editorial triada va ser Text-La Galera, i aquesta mostra de confiança, i l’oportunitat que ens dona de treballar conjuntament amb els equips de JE, va representar una gran alegria per nosaltres, i és una gran oportunitat que volem aprofitar. Els màxims responsables de JE ja havien anunciat fa uns mesos que les escoles i les editorials es necessitaven mútuament i que estàvem condemnades a entendre’ns. Nosaltres hi estem plenament d’acord, i ens sembla que aquesta és la bona notícia per a tot el sector.

Efectivament, creiem que les editorials educatives tenim molta feina a fer, i molt a dir i a aportar, també en el terreny de la innovació, com dèiem en un article publicat al nostre blog el passat mes d’octubre. Ja fa vint-i-cinc anys que Text-La Galera va publicar els primers materials, uns projectes trencadors presentats en carpetes d’anelles que van sorprendre pel caràcter innovador, fins i tot agosarat, del seu plantejament. Des d’aleshores ens hem esforçat per mantenir alt l’afany de millora i d’exigència, i no ens han faltat mai les ganes de buscar noves maneres de fer i de presentar els materials.

Estem ben determinats a continuar-ho fent ara més que mai, en moments decisius per al futur de l’educació i del nostre país. Esperem continuar gaudint del vostre suport i la vostra companyia.

Molt bon estiu!

Xavier Carrasco, director editorial de Text-la Galera

Publicat dins de Opinió | Deixa un comentari

Com “sobreviure” al final de curs?

Com “sobreviure” al final de curs?

Tot i que al món estan succeint fets molt importants (els atemptats de Manchester i Kabul, la moció de censura al govern de Rajoy, les eleccions internes del PSOE, la conferència del president Puigdemont a Madrid i les reaccions posteriors, etc.), per a la comunitat educativa ara el més important és el final de curs.

filetQuines tensions comporta un final de curs?

En aquesta època de l’any coincideixen molts fets que fan difícil mantenir l’equilibri emocional que permet combatre o evitar l’estrès. Mirem si podem suavitzar aquest final de curs perquè no ens sembli una pujada de pendent massa fort o un nus massa enrevessat?

Et proposem una activitat perquè els alumnes identifiquin què és el que de debò els estressa a final de curs. També et proposem cercar estratègies per superar aquestes dificultats.

1. Llegeix aquesta llista de possibles factors d’estrès a final de curs i ordena’ls del que més t’afecta al que menys:

a. Cansament acumulat durant el curs.

b. Calor, al·lèrgies, alteracions de l’humor associades a la primavera.

c. La sensació de final d’etapa (més accentuada per als alumnes de 6è de primària i 4t d’ESO).

d. La pressió de l’avaluació final amb la possibilitat de tenir més o menys èxit.

e. El pes de les expectatives de pares i professors.

f. La distracció dels plans per a les vacances (preocupació de no tenir-ne o tenir el cap en el que faràs a l’estiu).

2. Explica com t’afecta particularment el factor d’estrès que has posat en primera opció i compareu les diferents preocupacions que teniu les companyes i els companys.

3. Agafa l’últim factor d’estrès de la teva llista i explica als altres per quin motiu et preocupa poc i aconsella, a partir de la teva experiència, què poden fer els companys que el consideren dels més angoixants per desestressar-se.

4. Relativitzeu les vostres angoixes amb un dels dos sentits: el sentit comú o el sentit de l’humor. Ser capaç de riure’s d’un mateix o del que ens preocupa ens ajuda a restar dramatisme a situacions difícils i a afrontar-les en millors condicions. Un exemple, per disminuir l’estrès que provoquen les expectatives familiars o dels professors (factor e):

Quan els pares et pressionin perquè treguis bones notes, demana’ls que t’ensenyin les seves. Si no ho fan, senyal que no eren gaire bones i llavors pots exigir més empatia o argumentar que prefereixes no superar-los per no desentonar. Si te les ensenyen hauràs de pensar alguna altra estratègia, com per exemple despistar, canviant ràpidament de tema…: “Em puc tatuar tota la cara?”

Apliqueu la mateixa estratègia per caricaturitzar els altres factors estressants.

Finalment, aquí us deixem alguns consells que podeu donar als alumnes de cara al final de curs:

  • Organitzeu-vos l’esprint de feina final: feu llistes o horaris per anar ratllant tot el que aneu fent. Que la llista es redueixi és una sensació que alleugereix! Feu servir recursos diferents per indicar les feines; per exemple, useu els colors per distingir matèries, horaris, feines pendents…
  • Atureu-vos de tant en tant. No feu maratons. Camineu, beveu aigua o mengeu una mica, sortiu una estona del lloc d’estudi, estireu els braços com quan us desperteu, badalleu i respireu profundament. Fregueu-vos els ulls suaument, com fent un massatge ocular, i torneu a concentrar-vos.
  • Proveu altres maneres i llocs diferents on estudiar: a la biblioteca, en un bar dels que tenen taules grans i ambient tranquil, amb un company o companya, fent jocs de preguntes i respostes, simulant que es fa una conferència davant el mirall… (enregistreu-vos amb vídeo!), virtualment amb un company…

Feu servir algunes tècniques de síntesi:

L’esquema

El resum

La fitxa de síntesi

El quadre sinòptic

El mapa conceptual

  • Doneu-vos algun petit premi quan aneu complint tasques de la llista/horari: un bon berenar, comprar-se alguna cosa que es desitja, sortir de festa, jugar a un vídeojoc… Reconforta!
  •  Intenteu tenir una actitud positiva: queixar-se constantment fa que no s’avanci, fa més difícil concentrar-se i aconseguir el que un vol, i a més desmotiva moltíssim…
  • I, sobretot, mireu de dormir un nombre d’hores que us permeti estar descansats l’endemà (es recomana que dormiu un mínim de set hores seguides). Costa rendir si s’està molt cansat.

O sigui que: a encarar la recta final, a estudiar i ànim! 😉

Save

Save

Publicat dins de La Notícia de la Setmana | 1 comentari

Ooho: S’inventa l’ampolla d’aigua comestible!

Ooho: L’ampolla d’aigua comestible!

Una empresa europea ha inventat l’ampolla d’aigua comestible. Bé, més que una ampolla és una mena de recipient esfèric, com una gota gegant, que conté l’aigua dins d’un embolcall transparent fet d’algues marines.

filetPer què, aquest invent?

Us imagineu reduir dràsticament els milions i milions de recipients de plàstic que es fabriquen cada any per emmagatzemar-hi aigua i altres fluids? D’entrada, això tindria una repercussió immediata en la disminució de la contaminació marina a causa dels plàstics que s’hi aboquen.


Si ets profe de naturals...Et proposem una activitat per valorar aquesta iniciativa i la necessitat de viure d’una manera compromesa amb la sostenibilitat:

1. Mireu-vos aquest vídeo en què els fundadors de l’empresa que ha inventat l’Ooho presenten l’invent.

2. Fixeu-vos que en unes instantànies del vídeo es mostra que aquest nou recipient seria ideal per substituir els milers d’ampolles de plàstic que s’ofereixen als corredors de curses de mitjana i llarga distància.

Segur que heu vist o participat en curses de cinc o deu quilòmetres. Quina quantitat d’ampolles d’aigua buides s’han de recollir i reciclar després de cada cursa! Quina quantitat de residus plàstics es generen! Ara, imagineu que cada ampolla de plàstic és substituïda per una d’Ooho…

  • Què representaria per als equips de neteja responsables que tot el recorregut quedi net després d’una d’aquestes curses?
  • Quina quantitat de residus sòlids plàstics ens estalviaríem?
  • Quins recipients són més ecològics, els de plàstic o els d’Ooho? Per què?

3. Ara, feu una llista d’altres productes que es podrien envasar amb els Ooho.

  • Han de ser tots necessàriament líquids?

Si ets profe de mates...Et proposem una activitat per calcular el volum de l’esfera Ooho:

1. Penseu quina quantitat d’aigua hi pot haver dins de les esferes Ooho que heu vist.

2. Imagineu Esferes Ooho de diferents volums.

  • Quin radi tindrà l’esfera que contingui 50 ml d’aigua?
  • I 25 ml?
  • I 100 ml?

3. Compareu el rendiment dels envasos Ooho amb el dels envasos tradicionals.

  • Quina superfície d’alga té una esfera Ooho d’1 litre?
  • Quina superfície de cartró té un bric d’1 litre?
  • Quina superfície de vidre o plàstic té una ampolla d’1 litre?
  • Quin és l’envàs que necessita menys material per al mateix volum?

Si ets profe de tecno...Et proposem una activitat per pensar quina forma d’envasament seria la més pràctica per distribuir les esferes Ooho:

Ooho

1. Penseu en els envasos que us permeten transportar substàncies delicades.

2. Ara, penseu com han de ser aquests envasos si el que volem transportar és fràgil.

3. Per acabar, penseu quina altra característica han de tenir aquests envasos si allò que transportem, que és fràgil i delicat, és arrodonit…


si-ets-tutorEt proposem una activitat per treballar el codi de les 3R (Reduir, Reutilitzar, Reciclar) per al tractament de residus:

  • En quina de les 3R destaca l’Ooho?
  • Quin envàs us sembla millor per a les altres R?

Podeu treballar la sessió 6 del llibre de Cultura i valors ètics de 1r d’ESO de la col·lecció Atòmium: Un cop més: reduir, reutilitzar, reciclar


3R


Te proponemos que organicéis una campaña para apoyar el proyecto:

Podéis ver este otro vídeo para conocerlo mejor:

  • Escribid los 3 puntos básicos del Ooho, las ventajas que tiene.
  • Pensad el lema de la campaña.
  • Determinad y elaborad una lista de potenciales destinatarios: corredores, asistentes a ferias, conciertos, fiestas al aire libre…
  • En parejas, cread carteles promocionales del Ooho con imagen, lema y ventajas.
  • Si alguna pareja se atreve, podéis pensar en grabar un breve vídeo con la promoción. Incluso podéis mandarla a sus creadores… Podéis intentar contactar con el laboratorio de donde nació la idea

 

Save

Publicat dins de La Notícia de la Setmana | 4 comentaris

La notícia de la setmana: Arriben els spinners!

Arriben els spinners!

Una joguina molt senzilla està causant furor entre els escolars d’arreu del món.

filetPer què agrada tant, aquest invent?

Un coixinet central del qual surten tres braços amb un contrapès a l’extrem de cada un fa que l’aparell es pugui fer girar a una gran velocitat durant molta estona, i que sigui relativament fàcil mantenir-lo en equilibri sobre una superfície petita, com per exemple la punta d’un dit. Passar-lo d’un dit a un altre, o d’una mà a l’altra, sense que deixi de girar és entretingut i sembla que relaxant.

Et proposem que construïu un spinner. Podeu consultar aquests vídeos:

1. Construcció d’un spinner. Només necessitareu quatre coixinets, cola ràpida per a tot tipus de superfícies (enganxarem metalls), cola tèrmica o silicona i tres monedes, a més d’una mica d’oli i un raspall de dents.

Fixeu-vos que abans de fer servir els coixinets se submergeixen en oli; això es fa perquè quedin ben lubricats i rodin amb molta suavitat.

2. Construcció d’un spinner sense cola. És una alternativa encara més senzilla, tan sols necessitareu els coixinets i unes brides de plàstic.

Abans de començar, ja sabeu on podeu comprar un coixinet? I quin preu aproximat té?


Us proposem organitzar una conversa o debat a partir d’aquest joc i els valors que pot aportar i petits reptes d’ús.

1. Intenteu respondre les preguntes següents:

  • És cert que els spinners han arribat a l’aula amb l’argument que el seu ús pot ser relaxant?
  • És relaxant també per a la persona que hi ha al costat del qui el fan servir?
  • És el mateix jugar-hi que veure una altra persona que hi juga?
  • Quin argument aportaríeu per fomentar l’ús de l’spinner? I per a no aconsellar-lo?
  • Creieu que se n’ha de permetre l’ús a l’aula? És un element que distreu o, al contrari, pot afavorir la concentració?

2. Proposeu objectius que es poden assolir jugant amb l’spinner: per exemple, intentar que passi de mà en mà per tots els alumnes de la classe sense parar de girar després de donar-li un únic impuls inicial.

  • Quines habilitats calen per cadascun dels objectius que heu proposat?

3. Investigueu qui va ser la inventora de l’spinner.

  • Per què no s’ha fet milionària amb l’invent? Us donem una pista: té a veure amb els diners que calen per pagar, cada any, la patent de l’invent.

Feu una activitat d’investigació: Abans de l’spinner hi ha hagut molts altres jocs que es basen a fer girar algun element, per exemple les baldufes.

1. Feu una llista al més llarga possible i una descripció de cadascun d’aquests jocs.

2. Descobriu què té a veure el coixinet amb la invenció i l’ús de la roda. Dibuixeu o busqueu la imatge d’un coixinet. Indiqueu-ne les parts. Expliqueu-ne els diferents usos.

3. Penseu quines característiques del coixinet fan que canviï les seves propietats: que giri més de pressa o més a poc a poc, que trigui més o menys a parar-se, etc. Parlem del fregament?


Et proposem una activitat per esbrinar d’on prové la paraula spinner:

1. Relacioneu cada paraula anglesa amb el seu significat:

spin                            retallada

nips                            glops

sips                             volta

snip                            agulles (passadors)

pins                            pessics

2. Ara, deduïu quina pot ser la traducció de la paraula spinner:

  1. Que fa molts glops seguits.
  2. Que pessiga tot sovint.
  3. Que fa voltes.
  4. Que retalla.
  5. Que posa “pins”.

Nota per al professorat
El vídeo de construcció d’un spinner, és en anglès. Us pot servir d’activitat de comprensió oral.

La paraula spinner és un exemple de manlleu lingüístic. Els manlleus són molt freqüents entre les llengües modernes i constitueixen un enriquiment i una renovació de les possibilitats d’expressió.

1. Contesteu les preguntes:

  • Què és un manlleu lingüístic?
  • Quina diferencia hi ha entre el manlleu per adopció i el manlleu per adaptació?
  • Quin tipus de manlleu és spinner? Poseu tres exemples de cada modalitat.

2. Ara, imagineu que decidiu inventar una paraula catalana o castellana per designar l’spinner. Busqueu en un diccionari de sinònims paraules equivalents a girar o voltar i proposeu el vostre nom.


Save

Save

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de La Notícia de la Setmana | Deixa un comentari

La notícia de la setmana: Ja es pot comprar un “cotxe” volador!

la-noticia-17-05-2Ja es pot comprar un “cotxe” volador!

Des de fa molt de temps, de fet, des de l’època de la invenció dels cotxes i els avions, que s’ha volgut inventar el cotxe volador. Actualment ja hi ha uns quants models de vehicles voladors al mercat. Els voleu conèixer?

filetPer què, aquests invents?

Us imagineu poder-se escapar fàcilment d’una gran retenció de trànsit tot pilotant un vehicle com aquests? El cotxe volador intenta integrar en el mateix aparell els avantatges de dos invents diferents: la velocitat i la possibilitat de volar de l’avió i la capacitat del cotxe de portar-te a tot arreu, de porta a porta.


Et proposem una activitat per avaluar aquests invents:

1. Mireu aquest vídeo sobre quatre cotxes voladors que ja existeixen.

cotxes

2. Mireu-vos aquest altre vídeo sobre un altre vehicle volador, més semblant a un dron que a un cotxe.

3. Avalueu els quatre invents tot responent aquestes preguntes:

  • Quin d’aquests cinc vehicles preferiries?
  • Quins s’assemblen més a una avioneta? Quins s’assemblen més a un helicòpter? I a un dron?
  • En quin quedes a la intempèrie i en quins vas més protegit?
  • Quins permeten portar més passatgers o més equipatge? Quins són monoplaça?
  • Quins combustibles utilitzen?
  • Quina és la gamma de preus d’aquests vehicles voladors?
  • Quin et sembla més segur? I quin més arriscat?
  • Després de respondre aquestes preguntes, quin d’aquests cinc vehicles preferiries?
  • Dels trajectes que acostumes a fer, quin és el que faries amb aquest invent?


Et proposem una activitat per ser conscient que, tal com es fa ara amb els drons, caldrà regular el trànsit d’aquests cotxes voladors.

1. Llegiu aquest article, en què s’expliquen les regulacions que afecten el pilotatge de drons.

2. Debateu si us sembla que les restriccions que s’haurien d’aplicar als cotxes voladors haurien de ser les mateixes que les dels drons. Per exemple, quines zones no s’haurien de poder sobrevolar?

3. Discutiu com resoldríeu cada un d’aquests aspectes sobre la regulació de la utilització dels cotxes voladors:

  • Pilotar cotxes voladors comportarà tenir uns coneixements més complexos dels que es necessiten per circular per terra. Què creus que hauria d’aprendre el conductor d’un cotxe volador? Caldria saber tirar-se en paracaigudes? I tenir els mateixos coneixements que un pilot d’avioneta?
  • Com hauria de ser la senyalització equivalent al que ara són els semàfors i senyals de trànsit? On posaríeu els senyals? Feu-ne una proposta.
  • Els enlairaments i aterratges s’haurien de poder fer a qualsevol lloc, o en zones específiques?
  • En cas d’encreuament entre dues trajectòries de vol, qui tindria prioritat, el que ve de dalt? El de baix? El de la dreta, el de l’esquerra?
  • Quants llums de posició i intermitents de senyalització caldrien?
  • Si t’encreues amb un grup d’aus migratòries, qui tindrà prioritat de pas? Quina sanció posaries a un atropellament d’un ocell protegit?

 

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | 25 comentaris