Aprenem vocabulari polític i jurídic

Polítics inhabilitats, reis que abdiquen…

Aquesta setmana, el Tribunal Suprem ha condemnat el diputat Francesc Homs a un any i un mes d’inhabilitació. La setmana passada, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fallava també contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau; en tots els casos, el motiu era la consulta popular del 9 de novembre del 2015.

filet Què vol dir “inhabilitar”? De quines altres maneres es pot perdre un càrrec?

Des de la Notícia de la Setmana no entrem en la valoració política ni jurídica del cas però l’aprofitarem perquè els alumnes adquireixin una mica més de vocabulari polític i jurídic fonamental.


Et proposem dues activitats per treballar les diferents situacions en què no s’obté o es perd un càrrec públic.

1. Relacioneu les situacions de la columna de l’esquerra amb els personatges de la columna de la dreta. Per poder-ho fer us caldrà investigar el significat de cada un dels conceptes proposats i les biografies dels personatges que les van protagonitzar.

taula

 2. Classifiqueu les situacions de l’activitat anterior segons les categories que us proposem:

  • Ho decideixes tu / Ho decideixen els altres / Ho causa un altre factor
  • És una decisió política / personal / judicial / ètica / altres
  • Mereix una valoració ètica positiva / negativa / neutra

NOTES PER AL PROFESSORAT
La solució és:
A4: La setmana passada, Mas, Ortega i Rigau van ser inhabilitats judicialment.
B7: El rei Joan Carles I va abdicar a favor del seu fill Felip VI.
C1: J.F. Kennedy va ser assassinat a Dallas. Una incapacitació també es pot donar per una malaltia temporal o permanent.
D9: Per raons d’edat, els menors no són ni electors ni elegibles.
E3: El nombre de vots a les últimes eleccions per part d’UDC va ser insuficient i van deixar Duran sense l’acta de diputat.
F10: El cas Watergate va obligar Nixon a dimitir abans de la previsible destitució.
G2: La presidenta de Corea del Sud va ser destituïda pel Parlament arran d’un escàndol polític.
H5: El president estatunidenc Obama va esgotar els dos mandats, el màxim permès pel sistema electoral nord-americà. També es podria entendre que això el va convertir en inelegible (opció D).
I8: Malgrat ser el líder del grup parlamentari majoritari al Parlament, la manca de majoria absoluta i l’oposició de la CUP van fer que Artur Mas renunciés a repetir la presidència de la Generalitat i proposés Carles Puigdemont pel càrrec.
J6: Tot i tenir una important activitat política i pública, la monja Teresa Forcades no va arribar a presentar-se en cap candidatura en les darreres eleccions.



Et proposem una activitat per treballar l’estructura de paraules derivades:

1. Analitza les paraules derivades següents. Indica quina és l’arrel o lexema de cada paraula i quins els afixos (indicant si són prefixos o sufixos) de cada paraula:

inhabilitació • abdicació • incapacitació • inelegibilitat • interposició • extraradi • atribuïble

2. Jugueu a practicar la pronunciació amb embarbussaments que podeu crear vosaltres mateixos. Per exemple:

  • El candidat no elegible és inelegible, la seva inelegibilitat és ben visible.
  • Qui inhabilita la inhabilitada és bon inhabilitador.

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Tecnologies que tornen?

Tecnologies que tornen?

En la darrera edició del Mobile World Congress, celebrat a Barcelona aquest mes de març, va sorprendre la presentació d’una nova versió del Nokia 3310. Es tracta d’una actualització del disseny més exitós d’un mòbil anterior a l’aparició dels smartphones, és a dir, d’un mòbil que només servia per a trucar i poca cosa més.

filetCom pot ser que un disseny considerat obsolet fins fa poc hagi triomfat en la fira de la tecnologia punta de les comunicacions?

T’has plantejat mai quina és la vida mitjana d’un mòbil? Fa deu anys no ens plantejàvem que un mòbil pogués envellir i fos necessari renovar-lo abans que s’espatllés i, en canvi, ara tenim feina per aguantar un mòbil més de dos anys. Però la tecnologia no sempre ha evolucionat tan ràpidament.


Et proposem dues activitats per evidenciar la velocitat vertiginosa a la qual canvien les tecnologies del nostre entorn.

1. Fixeu-vos en aquest exemple d’evolució tecnològica en l’àmbit de la missatgeria i, tot seguit, elaboreu una seqüència cronològica similar per a aquests altres tres camps (a, b i c).

Correu postal → Telègraf → Fax → Correu electrònic → SMS → App de xarxes socials

  1. Enregistrament i reproducció de música.
  2. Elements d’il·luminació.
  3. Vehicles.

Ara, contesteu aquestes preguntes:

  • Les tecnologies més antigues d’aquestes llistes funcionarien encara avui dia? Quina diferència hi ha entre tecnologia obsoleta o tecnologia que ja no funciona?
  • Què se’n fa dels dispositius obsolets?

NOTA PER AL PROFESSORAT
Per exemple, actualment es fan campanyes periòdiques per conscienciar de la importància de reciclar els smartphones per facilitar la recuperació i la reutilització dels materials més valuosos que contenen (com el coltan o l’or) i que són tan difícils d’obtenir.

2. Descobriu cinc “remakes” (readaptacions de dissenys exitosos que havien quedat obsolets) a partir d’aquestes pistes:

  1. Cilindre de molt poca alçada en què es por enregistrar música a base d’inscriure-hi mecànicament una seqüència de solcs.
  2. Càmera fotogràfica capaç d’imprimir una imatge sobre paper que es positiva molt ràpidament.
  3. Vehicle per al transport públic col·lectiu amb motor elèctric que va desaparèixer d’algunes ciutats i ara s’està tornant a incorporar.
  4. Sistema d’enregistrament d’imatges basat en l’ús del nitrat de plata.
  5. Una gran consola presentada l’any 1990 a un preu prohibitiu, rellançada l’any 2012 i que ara cap en el palmell d’una mà.

NOTA PER AL PROFESSORAT
Les respostes són: a) Disc de vinil, b) Polaroid, c) Tramvia, d) Rodet fotogràfic, e) Neo Geo


Et proposem una activitat per treballar l’obsolescència programada. Seleccioneu els fragments que cregueu més significatius del vídeo del documental
Obsolescència programada i passeu-los a l’aula.

1. Després de veure el vídeo, feu la vostra pròpia definició d’obsolescència programada.

2. Contesteu, raonadament, aquestes preguntes:

  1. Per què creieu que la indústria ha imposat l’obsolescència programada a tants productes? Us sembla que és una pràctica ètica?
  2. Sospiteu que l’obsolescència programada comença després que la garantia d’un producte acabi?
  3. Fins quan creieu que val la pena reparar un aparell?
  4. Com podríem lluitar contra l’obsolescència programada?

NOTA PER AL PROFESSORAT
El documental dura una hora i quart, però els primers deu minuts poden ser suficients per generar debat: s’hi presenta i s’explica l’obsolescència programada de les bombetes.


Et proposem un treball de precisió lèxica.

1. Esbrineu quina diferència hi ha entre aquests adjectius:

antic/ga – vell/a – obsolescent – obsolet/a – antiquat/da – decimonònic/a – passat de moda – pretèrit/a – primitiu/iva – arcaic/a – caducat/da – originari/a – anacrònic/a – decrèpit/a

2. Ara, feu servir els adjectius anteriors per completar els enunciats següents:

  1. El meu germà es va menjar un iogurt ____________ però no li va fer mal d’estómac.
  2. El cafè és ____________ d’Ètiòpia o de Colòmbia?
  3. L’estil ____________ és l’estil predominant a l’art de l’antiga Grècia des del segle VII aC.
  4. Aquesta notícia treballa el concepte de tecnologia ____________.
  5. La ____________ Quaresma és un personatge que té set cames.
  6. El ____________ imperfet indica accions que van començar en el passat i que poden no haver finalitzat.
  7. Plorar és un reflex ____________ dels nadons.
  8. Vàrem passejar pel casc ____________ de la ciutat.
  9. Home, aquests pantalons estan una mica ____________, no? Ara ja no es porten tan amples!
  10. L’habitant de la casa de la muntanya era un vell ____________, arrugat com un pergamí, de pell groguenca vestit amb roba ____________.
  11. Van derogar una llei ____________, més pròpia de segles anteriors.
  12. Avui, ja al segle XXI, la màquina d’escriure ha quedat ____________, ha estat substituïda pels ordinadors.
  13. Uns personatges prehistòrics jugant a beisbol? Quin disbarat: és ____________!

NOTA PER AL PROFESSORAT
Les respostes són: a) caducat/da, b) originari/a, c) arcaic, d) obsolescent, e) vella, f) pretèrit, g) primitiu, h) antic, i) passats de moda, j) decrèpit, antiquada, k) decimonònica, l), obsoleta, m) anacrònic

Save

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

La notícia de la setmana: com guiar els alumnes en la gestió dels errors, a partir de la notícia de l’error als premis Oscar?

Gestionar l’error

Durant el lliurament dels premis Oscar d’enguany es va cometre un error molt sonat: es va donar un sobre equivocat als encarregats de lliurar l’Oscar a la millor pel·lícula. Com a resultat, es va anunciar La, la, land com a guanyadora quan, en realitat, el premi era per a la pel·lícula Moonlight.

filetQuè hem de fer quan cometem un error?

Tot i les nostres bones intencions, no sempre som capaços de fer les coses sense cometre errors. Els errors poden tenir efectes negatius, però si els gestionem bé ens poden ajudar a millorar. Hem d’aprendre a conviure amb els nostres errors i els dels altres, controlar la frustració que generen i, si és possible, mirar de corregir-los.

Si ets profe de Cultura i valors ètics...Et proposem una activitat per treballar la gestió de l’error.

1. Analitzeu tres situacions en què s’han comès errors diferents i contesteu les preguntes que teniu a continuació:

Errors en el lliurament dels Oscar 2017 (7 minuts, en anglès)

hollywood

Error en el programa de navegació de la nau espacial Mars Climate.

mars

Errors futbolístics.

football

 

  • Quines són les causes de cadascun d’aquests errors? I els responsables?
  • Qui són els perjudicats d’aquests errors?
  • Tenen tots la mateixa gravetat?
  • Quins d’aquests errors es podien haver ocultat? Què hauria passat en cas de fer-ho?

2. Marqueu les estratègies, reaccions o respostes que considereu idònies per assumir la frustració en cada cas:

Error dels Oscar 2017

  • El responsable de l’error dimiteix.
  • Els productors de La, la, land posen una denúncia judicial per danys i perjudicis.
  • Els productors de La, la, land fan una propaganda negativa de la pel·lícula guanyadora.
  • Els guanyadors reals del premi proposen compartir-lo amb les víctimes de l’error.
  • Els productors de La, la, land abandonen el món del cinema

Error en la construcció de la nau espacial Mars Climate

  • Els responsables de l’error atribueixen la fallada de la sonda a una tempesta solar.
  • Es fa una revisió en profunditat de tota la planificació de la missió i una vegada detectat l’error s’estableix un protocol per evitar que es repeteixi.
  • Es deixen d’enviar sondes a Mart i envien a l’atur tots els científics implicats.

Errors futbolístics

  • Tots els companys de l’equip del responsable de l’autogol l’esbronquen i l’entrenador decideix expulsar-lo de l’equip.
  • Es penalitza el responsable de l’autogol augmentant les seves sessions d’entrenament.
  • Els jugadors de l’equip perjudicat protestament violentament a l’àrbitre perquè no doni el gol per vàlid.
  • S’assumeix que és un fet que pot passar a qualsevol persona i s’intenta que no torni a passar.

3. Reflexioneu sobre si els errors poden tenir conseqüències positives. Busqueu informació, per exemple, sobre com es van descobrir la penicil·lina i els raigs X (radiografies).

  • Quins errors van propiciar aquests descobriments?
  • Quines conseqüències positives n’hem obtingut?

4. Llegiu la 26a sessió del llibre de Cultura i valors ètics de 4t curs d’ESO de la col·lecció Atòmium, que treballa la importància de saber demanar perdó i saber perdonar els altres:

Demanar perdó

5. Escolliu alguna d’aquestes frases cèlebres, comenteu-la o discutiu-la a classe.

L’únic home que no s’equivoca és el que mai no fa res.

Goethe (1749-1832) Poeta i dramaturg alemany.

L’home que ha comès un error i no el corregeix comet un altre error encara més gran.

Confucio (551 AC-478 AC) Filòsof xinès.

De vegades, quan s’innova, es cometen errors. És millor admetre’ls ràpidament i seguir endavant amb la millora de la resta de les teves innovacions.

Steve Jobs (1955-2011) Empresari i informàtic estatunidenc.

Alguns s’equivoquen per por d’equivocar-se.

Gotthold Ephraim Lessing (1729-1781) Dramaturg, crític literari i pensador alemany.

Cita siempre els errors propis abans de referir-te als dels altres. Així mai semblarà que presumeixes.

Noel Clarasó (1899-1985) Escriptor català.

Podeu elaborar-ne un cartell per poder penjar a l’aula o al centre.


Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Una bona dosi de ciència fascinant

la-noticia-17-02-4.jpgUna bona dosi de ciència fascinant

La setmana passada va ser especialment rica en notícies relacionades amb descobertes científiques. De fet, cada setmana es publiquen milers de resultats d’estudis científics interessantíssims arreu del món. Alguns d’aquests ressonen als mitjans de comunicació.

filetQuines ens han cridat més l’atenció?

La descoberta de set exoplanetes semblants a la Terra, la disminució de la població de moltes espècies d’abelles, la detecció de molècules orgàniques al planeta nan Ceres i una novetat sobre el funcionament de la metàstasi són les quatre notícies que ens han agradat més. Parlem-ne?

Si ets profe de naturals...

 Et proposem quatre activitats (A, B, C i D) per treballar aquestes notícies científiques rellevants.

cienciaa A LA NASA DESCOBREIX SET EXOPLANETES DE LA MIDA DE LA TERRA

1. Entreu en aquest enllaç del web d’El Periódico i llegiu l’article.

2. Discutiu a classe sobre aquesta frase anunciada per científics de la NASA:

“La qüestió ja no és si trobarem una segona Terra, sinó quan.”

3. Feu una llista amb els comentaris que han sorgit a l’aula.


cienciabB DISMINUCIÓ DE LA POBLACIÓ D’ABELLES

1. Llegiu aquest article de La Vanguardia.

2. Assenyaleu quins dels trets següents són propis de les abelles:

  • Sintetitzen mel.
  • Quan es defensen i piquen, perden l’agulló i moren.
  • Quan es defensen o ataquen poden picar-te repetidament.
  • Intervenen en la pol·linització de moltes plantes.
  • La unió entre el tòrax i l’abdomen és molt estreta.
  • Tenen el cos, sobretot el tòrax, d’aspecte vellutat.
  • Les cel·les del seu rusc tenen les parets de cera.

3. Consulteu a la web Pollinis per què és tan greu que la població mundial d’abelles minvi. Després, digueu què amenaça les abelles.


NOTA PER AL PROFESSORAT
Les principals causes de la disminució alarmant de moltes poblacions d’abelles són els plaguicides (com els insecticides neonicotinoides), els paràsits (com l’àcar Varroa destructor), els depredadors (com la vespa asiàtica –Vespa vitulina-), les malalties i el canvi climàtic.

cienciacC FUNCIONAMENT DE LA METÀSTASI

1. Llegiu aquesta notícia a El Periódico.

2. Busqueu informació sobre el funcionament de la metàstasi, és a dir, el procés responsable de la disseminació de cèl·lules tumorals, i completeu aquest text que explica el nou descobriment:

Aquest nou descobriment explica que els tumors atrauen unes cèl·lules que coneixem com a fibroblasts. Els fibroblasts són cèl·lules del teixit conjuntiu que tenen la funció de reparar teixits sans i gaudeixen d’una capacitat de mobilitat excel·lent.

Doncs bé, quan els fibroblasts contacten amb les (1) ________________, d’alguna manera passen a estar dominats per aquestes cèl·lules i queden atrapats al tumor. Les cèl·lules cancerígenes i els (2) _______________ s’enganxen mitjançant unes proteïnes. Quan els fibroblasts s’escapen dels tumors (recordeu que tenen una gran (3) ________________) arrosseguen cèl·lules cancerígenes que es disseminaran per altres zones del cos.

La proposta dels científics que han pogut demostrar aquest funcionament pensen que amb algun (4) _____________ es podria impedir la unió entre les proteïnes de les cèl·lules tumorals i els fibroblasts, i d’aquesta manera evitar que els fibroblasts facilitin la (5) _____________.


NOTA PER AL PROFESSORAT
(1) cèl·lules tumorals, (2) fibroblasts, (3) mobilitat), (4) medicament, (5) metàstasi.

cienciadD DESCOBERTA DE MOLÈCULES ORGÀNIQUES A CERES

1 Informeu-vos sobre aquesta troballa llegint aquest article del diari Ara.cat. Fixeu-vos que detectar matèria orgànica a Ceres no significa detectar vida a Ceres.

2 Contesteu:

  • Què es considera matèria orgànica? Quina relació té amb la vida? Podem dir que la matèria orgànica és precursora de la vida?
  • Per què és tan difícil definir què és la vida?

NOTA PER AL PROFESSORAT
L’instrument VIR de la sonda Dawn de la NASA (que ha estat propera a Ceres) ha permès demostrar l’existència d’aquesta matèria orgànica a Ceres. Aquest aparell permet detectar els diferents tipus de materials a partir del tipus de llum que absorbeixen. Es tracta d’un espectròmetre de mapeig visible i infraroig.


Si ets profe de mates o de tecno...
Et
proposem una activitat per relacionar estris precursors d’enginys més moderns.

1. Poseu a la llista corresponent, i en ordre cronològic, els dispositius següents:

telèfon – calculadores mecàniques (p. ex. caixa enregistradora) – motor elèctric (o híbrid) – màquina de vapor – vàlvula de buit – àbac – telègraf –transistor – missatgeria electrònica (e.mail, whatsapp…) –      microxip – motor d’explosió – calculadora electrònica

taula


Si ets profe de física...Calculeu amb els vostres alumnes el temps d’un hipotètic viatge a aquest sistema solar de la notícia A:

1. Calculeu el temps que trigaríem a arribar a algun d’aquests exoplanetes en cas que es demostrés que són habitables, tenint en compte aquestes dades:

  • Distància aproximada dels exoplanetes a La Terra: 39 anys llum (això vol dir que la llum, que va a 300.000 km/s, triga 39 anys a recórrer aquesta distància).
  • Velocitat dels coets més ràpids de què disposem: 400 m/s (33.840 km/h).

2. Debateu si amb la tecnologia actual és possible arribar a algun d’aquests exoplanetes, que estan a anys llum de la Terra.



Si ets profe de llengüesAprofita l’oportunitat per acostar la ciència als teus alumnes. Proposa’ls d’analitzar les notícies científiques: estructura, interès, actualitat, rigorositat…

I, a més…:

1. Proposeu titulars alternatius a cada una de les quatre notícies.

2. Elaboreu una bateria de preguntes per a entrevistar els científics protagonistes de cada notícia, com si fóssiu periodistes.

3. Completeu textos de les notícies llegides, de manera semblant a com s’ha fet en l’activitat C.2 per treballar el lèxic específic.

4. Elaboreu per parelles una exposició oral amb imatges d’una de les notícies.

Recorda que quan proposem un debat sobre algun dels temes, podeu treballar l’elaboració de les argumentacions i recordar el funcionament d’aquests tipus de comunicació oral.


Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

La notícia de la setmana: La Vella Quaresma i el nombre 7

la-noticia-17-02-3

La Vella Quaresma i el nombre 7

El rei Carnestoltes és el gran protagonista de les festes de carnaval. És un personatge ben conegut per tothom. En canvi, no ho és tant la coprotagonista de les festes, o més ben dit, la protagonista dels dies que vénen després: la Quaresma.

filetQui és, la Vella Quaresma?

Ras i curt: és l’enemiga del Carnestoltes. Aquesta dona que té set cames (tantes com setmanes dura la quaresma, el tradicional període de penitència dels cristians) i mai menja carn representa tot el contrari dels principis del Carnestoltes. Avui us proposem diferents activitats per treballar amb el nombre 7, el nombre de cames de la Vella Quaresma.

Si ets profe de mates...Et proposem una activitat per conèixer què són els nombres feliços i veure si el 7 ho és.

1. Descobriu què és un “nombre feliç”.

Per exemple, 19 és feliç, perquè la seqüència associada és:
12 + 92 = 82
82 + 22 = 68
62 + 82 = 100
12 + 02 + 02 = 1.

Si un nombre és feliç, llavors tots els membres de la seva seqüència són feliços (en la seqüència anterior: 82, 68, 100…); si un nombre és infeliç, tots els membres de la seqüència són infeliços.

2. Feu el procés necessari amb el nombre 7 (segons el que heu descobert) per comprovar si és un nombre feliç.

  • Quins altres nombres de la seva seqüència són feliços?

NOTA PER AL PROFESSORAT
Un nombre feliç és aquell que quan s’eleven al quadrat els seus dígits i se sumen, repetint el procés diverses vegades, s’acaba obtenint com a resultat el nombre 1.
ab → a2 + b2 = cd → c2 + d2 = …………… = 1
Un nombre feliç és definit pel següent procés: Es comença per qualsevol nombre enter positiu, se substitueix el nombre per la suma dels quadrats dels seus dígits i es repeteix el procés fins a obtenir un nombre d’una xifra. Els nombres que al final del procés acaben en 1 són anomenats nombres feliços, mentre que els que no acaben en 1 són nombres infeliços.
Formalment, s’explica d’aquesta manera:
Donat un nombre n = n0, es defineix una seqüència n1 , n2, …, on ni + 1 és la suma dels quadrats dels dígits de ni. n és feliç si i només si existeix i tal que ni = 1.


Si ets profe de plástica...
Et proposem una activitat sobre el cinema i una altra sobre els colors (set?) de l’arc de Sant Martí.

rainbow

1. Llegiu per quin motiu es diu que el cinema és el setè art. Després, comenteu quin “ordre d’art” hauria d’ocupar la fotografia:

Fins que no es va arribar al segle XX, l’art –activitat realitzada amb finalitats estètiques i comunicatives i amb voluntat d’expressar una visió determinada del món- es classificava en sis disciplines diferents: l’arquitectura, l’escultura, la pintura, la música, la dansa i la poesia. L’escriptor i poeta Ricciotto Canudo, considerat el primer gran crític de cinema, va argumentar que el cinema és “art plàstic en moviment” i, per tant, mereixia formar part de la llista de disciplines artístiques. L’any 1911 ho va publicar en el manifest “El naixement del setè art”.

2. Esbrineu quants colors té realment l’arc de Sant Martí. Llegiu i responeu les preguntes:

L’arc de Sant Martí es dibuixa en el cel quan surt el sol poc després de ploure. Moltes mitologies el descriuen com un pont entre la terra i el cel o com un senyal diví. Per tradició, es parla dels seus set colors (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat), però, és cert que només conté aquests colors?

  • Com es forma l’arc de Sant Martí? Què hi tenen a veure la pluja i el sol? Quina relació té aquest fenomen amb la descomposició de la llum blanca?
  • Què és l’espectre visible? Quants colors el formen?
  • Segons les respostes anteriors, quants colors creieu que formen realment l’arc de Sant Martí?
  • Quants colors diferents coneixeu? N’hi ha més dels que us penseu! Podeu veure’n uns quants a la pàgina web de la wikipèdia , i si navegueu per la pàgina de cada un encara en trobareu més.

Si ets profe de naturals...Et proposem una activitat relacionada amb les marietes.

ladybug

1. Esbrineu quantes taques té la marieta de l’espècie Coccinella septempunctata.

  • Què deu voler dir “septempunctata”?

2. Busqueu imatges de marietes que tinguin diferent nombre de taques.


NOTA PER AL PROFESSORAT
Les marietes són insectes de l’ordre dels coleòpters (que anomenem col·loquialment escarabats). Hi ha més de 4.500 espècies de marietes a tot el món, i no totes tenen el mateix nombre de taques als èlitres vermells (i tampoc totes són vermelles). Aquí a Catalunya l’espècie que domina és la Coccinella septempunctata.


Si ets profe de socials...
Et proposem una activitat relacionada amb els set dies que té la setmana.

1. Esbrineu per què una setmana té set dies.

Aquest text us ajudarà:

Les setmanes són cicles d’un nombre de dies. N’hi ha de quatre dies, com la dels igbo de Nigèria, i de fins a tretze, com la del calendari asteca. La setmana que utilitzem nosaltres, de set dies, prové, molt possiblement, de les civilitzacions babilòniques.

  • Què passa amb dissabte i diumenge? Corresponen als dies de Saturn i del Sol?

NOTA PER AL PROFESSORAT
El període de set dies va en relació amb dos aspectes astronòmics: 7 és la quarta part del cicle lunar; i 7 és el nombre de cossos celests visibles a ull nu, sense comptar les estrelles (d’aquestes en podem veure milers!): el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Fixeu-vos que dilluns és el dia de la Lluna, dimarts, el de Mart, dimecres, el de Mercuri, dijous, el de Júpiter i divendres el de Venus.
Actualment, dissabte (que podria semblar que correspon al dia de Saturn) pren el nom de la festa hebrea del sàbat, i el diumenge, de l’expressió llatina ‘dies dominicus’ (‘dia del Senyor’).

Si ets profe de musica.jpgEt proposem una activitat per entendre per què fem música a partir de 7 notes musicals.

1. Busqueu aquest cant en llatí a internet i esbrineu quina relació té amb les notes musicals (Fixeu-vos en l’inici de cada vers):

Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Ioannes

2. Investigueu quina era la nota Ut i per què li van canviar el nom.

3. Descobriu si amb les 7 notes musicals i les seves alteracions podem representar qualsevol so o música imaginable.


Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

La notícia de la setmana: Salut sexual

la-noticia-17-02-2Salut sexual

El 14 de febrer es promociona comercialment com el dia dels enamorats, però també és el Dia internacional de la salut sexual.

filet

Què entenem per salut sexual?

L’educació sexual a les escoles ha millorat molt en els últims anys. Tot i així encara s’hi troben resistències importants. I no podem oblidar que per poder gaudir d’una bona salut sexual cal que estiguem ben informats.

Si ets profe de Cultura i valors ètics...Et proposem una primera activitat que ens permetrà saber què vol dir viure amb una bona salut sexual i quina informació necessitem per gaudir-ne.

1 Llegiu la definició de salut sexual segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS):

“La salut sexual és un estat de benestar físic, emocional, mental i social relacionat amb la sexualitat, que no és només l’absència de malaltia, disfunció o incapacitat. Perquè la salut sexual s’aconsegueixi i es mantingui, els drets sexuals de totes les persones han de ser respectats, protegits i exercits en tota la seva plenitud.

A més, la salut sexual requereix un enfocament positiu i respectuós de la sexualitat i de les relacions sexuals, així com la possibilitat de tenir experiències sexuals agradables i segures, lliures de tota coacció, discriminació i violència.”

2 Analitzeu la definició i comenteu si l’educació sexual que rebeu està ben encaminada per poder gaudir d’una salut sexual de qualitat.

3 Consulteu el web sexe joves de la Generalitat de Catalunya i contesteu:

  • Quins apartats i temes destacats considereu més interessants?
  • N’afegiríeu algun més?
  • Hi heu trobat algun consell que considereu valuós? Quin? Per què us sembla important?

4 Visualitzeu un vídeo de l’OMS que promociona la salut i, després, penseu entre tots un paràgraf que s’hi podria afegir, relacionat amb la promoció de la salut sexual.

  • Fixeu-vos que el vídeo parla de temes molt diversos, però sobretot d’alimentació, activitat física i lluita contra la contaminació. És suficient?
  • Es pot assolir una bona salut si no tenim en compte la sexual?

5 Llegiu l’article Las cuatro diferencias fundamentales que hay entre el sexo en las películas y en la realidad i analitzeu aquestes diferències.

  • Per què creieu que en el cinema domina el sexe ràpid, intens, passional, i sense preàmbuls?
  • Podem arribar a la conclusió que el cinema no ens aporta una bona educació sexual? Per què?

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

La notícia de la setmana: Timecode i altres “curts”

la-noticia-17-02-1Timecode i altres “curts”

El diumenge 29 de gener es va celebrar la cerimònia de lliurament dels IX Premis Gaudí a produccions cinematogràfiques. Aquesta gala, organitzada per l’Acadèmia del Cinema Català, té any rere any més ressò i la segueixen milers de persones amants del món del cinema.

filet

T’agraden els curtmetratges?

Timecode es va endur l’estatueta del Premi Gaudí al millor curtmetratge i també, en una altra cerimònia celebrada la setmana següent, el premi Goya al millor curtmetratge de ficció espanyol.

Dirigit per Juanjo Giménez, aquest curt ja acumula més de 60 premis de cinematografia, entre els quals destaca una prestigiosa Palma d’Or del Festival de Cinema de Cannes. A més, ha estat nominat per als premis Oscar de Hollywood. Tot un èxit!

En aquesta notícia et proposem que conegueu una mica el món dels curtmetratges.

 

si-ets-tutorEt proposem que visualitzis els següents curts a l’aula:

piper  alike

1 Expliqueu com eduquen els adults als petits en cada curt.

  • Quin model educatiu us sembla millor? Per què?

2 Fixeu-vos si en alguna fase de l’aprenentatge hi ha moments desagradables.

  • N’hi ha en els dos curts? Quins són?
  • Què és el que més t’incomoda de la teva experiència a l’escola? Comenteu-ho amb els companys.
  • Algun cop t’ha pesat massa la motxilla? Què has fet? Quins materials feu servir a l’escola o a l’institut per treballar?

3 Responeu aquestes preguntes:

  • Si entenem per zona de confort aquelles situacions que ens fan sentir segurs perquè les coneixem i hi estem habituats, quines són les zones de confort de cadascun dels protagonistes dels dos curts?
  • Quins riscos i quins avantatges té sortir de la zona de confort?
  • Els personatges adults dels curts, aprenen alguna cosa? Quina? Què canvien de la seva actitud o comportament?

Si ets profe de llengües...Parleu a classe de la diferència entre un llargmetratge i un curtmetratge. Investigueu com es fa un curt i, si us hi atreviu, proposeu el repte d’escriure un guió i filmar-lo.
Pot ser un treball interdisciplinari i cooperatiu molt enriquidor.

Disposeu d’un monogràfic sobre què és i com fer un guió cinematogràfic en l’última unitat del llibre de lengua castellana de 4t d’ESO de la col·lecció ATÒMIUM.

taller


Si ets profe d'anglès...Et proposem que dediqueu una estona a comentar la necessitat o no de traduir els títols de les pel·lícules estrangeres.

1 Fixeu-vos en aquest cas:

La, la, land és una pel·lícula que està gaudint d’un grandíssim èxit a les pantalles de tot el món. Aquí s’ha traduït per La ciudad de las estrellas.

  • Per què creieu que passa això? Considereu que aquesta operació pot facilitar la millora dels índexs d’audiència?

2 Busqueu tres pel·lícules que tenen un títol original molt diferent del títol comercial amb què es va estrenar al nostre país. Valoreu si les hauríeu traduït igual i, en cas contrari, quina alternativa proposeu.



Si ets profe de mates... 
Et proposem que mireu a l’aula el curt Pipas i després feu les activitats.

pipas.png


NOTA PER AL PROFESSORAT
En el curt que us proposem, les actrius estableixen un diàleg fent servir un llenguatge cru i groller. Abans de fer-lo veure a l’aula us recomanem que en feu un visionat previ per valorar com el presentareu als alumnes i si considereu que és prou interessant.


1 Identifiqueu el símbol de la dessuadora de què parlen les dues noies.

  • És realment un símbol d’origen japonès, tal com diuen? Té un altre origen? Quin?

2 Trobeu quins nombres representen aquests símbols propis de matemàtiques i física:

e      φ      c          g

3 Recordeu o investigueu què representa el símbol ∞. Expliqueu quina relació pot tenir amb el nombre π.


Publicat dins de TIC | 5 comentaris