Pel maig, cada dia un raig!

la-noticia-18-05-3.jpgPel maig, cada dia un raig!

Aquest mes de maig, fins avui s’ha complert al peu de la lletra aquella dita que rima i que diu “Pel maig, cada dia un raig!”. I és que fins al moment ha plogut cada dia en un indret o altre del país.

filet

Si ets profe de naturals...
Et proposem dues activitats per entendre el perquè de tanta pluja:

1. Llegiu i responeu:

Durant la primavera, les temperatures cada dia són més altes i fan que l’evaporació de les aigües marines i les que transpiren les plantes augmenti molt. Quan el vapor d’aigua arriba a alçades en què la temperatura és molt baixa, l’aigua es condensa, passa a ser líquida i es van formant els núvols.

Als núvols hi ha petites gotetes d’aigua que mesuren entre 8 i 15 μm (micròmetres) de diàmetre, depenent del tipus de núvol. Aquestes gotetes poden fer-se més grosses així que s’hi condensa més vapor d’aigua. Quan les gotes atenyen un diàmetre d’entre 0,1 i 1 mm, ja cauen en forma de pluja. Així doncs, la pluja és la caiguda o precipitació de gotes d’aigua provinent de la condensació del vapor d’aigua de l’atmosfera.

  • Quant fa, un micròmetre (o una micra)?
  • De quina manera podríeu experimentar i reproduir el procés de la condensació de l’aigua i la formació de gotes?

2. Entreu al web de l’Agència catalana de l’aigua i fixeu-vos en la infografia de “la gota” que ens informa de la quantitat d’aigua (en percentage) que hi ha als embassaments de Catalunya.

Gota

La imatge que teniu aquí és de divendres passat, dia 18 de maig.

  • Quin percentatge marca avui?
  • Les reserves d’aigua han augmentat o han disminuït?
  • A què pot ser deguda aquesta variació?
  • Aquests percentatges són positius? Per què?

NOTA PER AL PROFESSORAT:
La quantitat de pluja que ha caigut durant tot el que portem de primavera ha fet augmentar notablement les reserves d’aigua. Vam acabar l’hivern amb unes reserves inferiors al 50% de la capacitat total, cosa que feia patir de cara a l’estiu. Com que també ha nevat molt, hi ha una gran quantitat d’aigua en forma de neu a la part més axial dels Pirineus, que representa una bona reserva d’aigua que garanteix un bon estat dels embassaments per als propers mesos.

 

Si ets profe de física...
Et proposem una sèrie d’activitats per veure si al maig també cau un llamp cada dia:

1. Entreu al web de Lightningmaps i compteu els llamps que cauen a Europa durant el temps que visualitzeu la pàgina.

  • T’ha sobtat que caiguin tants llamps en tan poca estona? Busca informació sobre la quantitat de llamps que cauen sobre la Terra, de mitjana, cada segon.

2. A continuació, observeu aquesta imatge proporcionada per l’agència nord-americana de l’espai (la NASA), on podem veure representada la densitat de llamps per quilòmetre quadrat. A més concentració de llamps, més vermella és la zona:

NASA

  • Consulta el mapa de llamps de l’activitat anterior i digues en quines zones de l’Àfrica equatorial estan caient llamps ara mateix. I del sud-est asiàtic?
  • Per què diries que la major part de llamps es concentren a l’equador?

NOTA PER AL PROFESSORAT:
La quantitat de llamps sempre és més gran en els llocs on hi ha més tempestes. El clima equatorial implica una gran quantitat de tempestes tot l’any.

3. Per saber si al maig cada dia cau un llamp, us proposem demanar un informe meteorològic al Servei Meteorològic de Catalunya. Podeu fer-ho mitjançant aquest enllaç del meteocat. 

Demaneu un informe sobre el mes de maig de diferents anys.

Per altra banda, si voleu investigar la caiguda de llamps cada dia del que queda del mes de maig, us convidem a visitar aquest segon enllaç del meteocat.

Ànims amb la vostra investigació!

4. Finalment, treballeu per destacar el fet que els llamps són un fenomen atmosfèric espectacular al qual no hem de perdre mai el respecte. Per tant, en cas de tempesta hem de prendre una sèrie de precaucions.

  • Quines precaucions creieu que s’han de prendre per evitar que un llamp ens atrapi? Feu-ne una llista.
  • Per què heu escollit cada precaució?
  • Visiteu aquest enllaç de protecció civil sobre seguretat en cas de tempesta elèctrica i mireu quantes mesures de les que heu proposat són correctes.
  • Finalment, mireu aquest vídeo i gaudiu de l’espectacle que ofereixen els llamps.

 

 

 

 

 

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

L’eutanàsia, a debat

la-noticia-18-05-2L’eutanàsia, a debat

Dijous passat, dia 10 de maig, David Goodall moria mitjançant l’eutanàsia (acció mèdica que provoca deliberadament la mort indolora a persones que voluntàriament decideixen no continuar vivint) en una clínica de Suïssa. Goodall, de 104 anys, que era un botànic força conegut, va viatjar-hi des d’Austràlia, el seu país d’origen, on l’eutanàsia encara no està legalitzada.



Et proposem dues activitats per treballar amb els teus alumnes l’estat actual de l’eutanàsia:

1. Llegiu aquesta notícia, i mireu aquest vídeo sobre la roda de premsa de comiat del senyor Goodall un dia abans de la seva mort voluntària i assistida, i debateu sobre el tema a partir de les preguntes que us proposem:

  • En quins països és legal la pràctica de l’eutanàsia?
  • Quin va ser el primer país que la va legalitzar?
  • Per què creieu que ha tingut tant ressò mediàtic, aquest cas d’aplicació de l’eutanàsia?

NOTA PER AL PROFESSOR:
L’eutanàsia és legal a Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Canadà, Colòmbia, Suïssa, als estats nordamericans de Washington, Califòrnia, Oregon, Montana i Vermont, i l’any vinent ho serà a l’estat Australià de Victòria però restringida a pacients amb malalties terminals i amb una esperança de vida de menys de sis mesos.
Aquí teniu dos documents interessants sobre el tema:
DMD (Dret a morir dignament-Catalunya)
La mort, l’últim tabú a l’ensenyament. Com treballar-la a l’aula?

2. Llegiu aquest text i mireu el fragment de la pel·lícula Mar adentro

Ramón Sampedro era gallec, mariner i escriptor. Amb 25 anys va quedar tetraplègic en llançar-se de cap a l’aigua des d’una roca d’una platja gallega. Més de 25 anys els va passar estirat al llit, immòbil, però amb el cap absolutament clar. Es va fer molt famós per la seva sol·licitud que se li apliqués l’eutanàsia. Perquè li agradava massa la vida. Així ho va veure el cineasta Alejandro Amenábar en la pel·lícula que recollia la seva vida, Mar adentro. En aquest fragment, el somni de Ramón Sampedro és volar.

  • Va aconseguir Sampedro el seu propòsit? Fes una mica d’investigació i valora l’actuació dels seus còmplices.

 


Et proposem unes activitats per entendre què és l’eutanàsia i el conflicte moral que pot comportar.

1. Llegiu les paraules i expressions que hi ha tot seguit i, sense buscar informació, intenteu fer-ne una definició:

agonia, bona praxis mèdica, comitè d’ètica, consentiment informat, cures pal·liatives, dignitat, estat vegetatiu permanent, eutanàsia activa, eutanàsia passiva, homicidi per compassió, limitació de l’esforç terapèutic, malaltia crònica, malaltia irreversible, malaltia terminal, medicina pal·liativa, mort cerebral, reanimació cardiopulmonar (RCP), suïcidi, suïcidi assistit.

A continuació busqueu les definicions de cadascuna de les paraules i expressions anteriors i comproveu si en teníeu una idea aproximada a la realitat o una de més llunyana.

2. Llegiu els textos que hi ha a continuació, de tres punts de vista diferents, i fixeu-vos bé en els arguments que dona cada un:

TEXT 1
En els casos en què l’eutanàsia és sol·licitada pel malalt es genera un greu problema ètic perquè es tracta d’una derrota social i professional davant el problema de la malaltia i de la mort. Els casos extrems i l’autonomia personal, sempre al·ludits pels partidaris de l’eutanàsia per a la seva despenalització, no han de generar lleis socialment injustes, que enfronten el desig individual amb l’ineludible deure dels estats a la protecció de la vida física de cada ciutadà. Cal eliminar el sofriment humà, però no l’ésser humà que pateix.

TEXT 2
Si el fet d’aplicar a pacients fàrmacs o sedants per alleujar el seu dolor és legal, si refusar voluntàriament els tractaments o les intervencions quirúrgiques que només aconsegueixen allargar el temps que queda a un pacient per morir és legal, per què costa tant parlar d’eutanàsia? Realment s’està majoritàriament en contra de l’eutanàsia o només hi ha por a acabar amb la vida d’un altre ésser humà? Cal ressaltar l’egoisme que representa no fer res en veure que algú està patint tot i saber que existeixen els mitjans per evitar-ho. L’eutanàsia només busca evitar aquest sofriment i oferir a aquests pacients una mort al menys dolorosa possible: donar als pacients una mort digna.

TEXT 3
El principi de la inviolabilitat de la vida és incompatible amb l’eutanàsia. La vida és un bé del qual no podem disposar personalment: és un do de Déu. La vida humana és, doncs, sagrada. De manera solemne va pronunciar Déu aquest principi: “no mataràs”.

Rumieu-hi i intenteu arribar a consensuar en quins punts dels textos esteu d’acord tot el grup.

3. Escriviu un text per manifestar la vostra opinió sobre l’eutanàsia tenint en compte les activitats que heu fet.


NOTA PER AL PROFESSOR: En cas que tingueu temps, una altra manera d’incentivar el debat sobre la legalització o no de l’eutanàsia pot ser a través del cinema. Proposem el visionat del novè capítol de la primera temporada de la sèrie House. En aquest link hi podeu trobar una sinopsi del capítol.

 

 

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Reflexions per parlar a classe de la fi d’ETA

la-noticia-18-05-1La fi d’ETA

Divendres passat, dia 4 de maig, es va celebrar l’acte que donava per acabat el procés de dissolució de l’organització terrorista basca ETA. A la ciutat del País Basc francès de Cambo-les-Bains es va escenificar el tancament definitiu d’aquesta organització armada i clandestina que tenia com a objectiu la creació d’un estat basc socialista independent tant de l’Estat espanyol com del francès. ETA va practicar el segrest i l’extorsió com a mètodes de finançament, i va matar un total de 817 persones en els molts atemptats que va dur a terme.

filet

Si ets profe de socials o tutorEt proposem conèixer el que ha estat ETA en la història d’Espanya i d’Euskadi.

1. Esbrineu què volen dir en euskera les paraules “Euskadi ta Askatasuna”, que són les paraules que formen les sigles d’ETA.

2. Investigueu per què es va fundar ETA l’any 1959, quan a l’Estat espanyol encara hi havia la dictadura franquista.

Informeu-vos mirant el següent reportatge de Crónicas, com a mínim els primers 10 minuts.

3. Llegiu el comunicat oficial de finalització de la trajectòria d’ETA, després de gairebé 60 anys.

4. Després d’informar-vos sobre la història de l’organització i de llegir el comunicat de dissolució, què penseu de les crítiques que s’han fet perquè moltes persones troben a faltar en el text paraules de penediment i de perdó?

Abans de contestar, us ajudarà mirar el vídeo El perdó, del programa 30 minuts, sobre les entrevistes que van mantenir algunes víctimes de les accions de la banda terrorista amb alguns dels exmilitants d’ETA que havien comès assassinats i havien estat condemnats.

5. Reflexioneu sobre l’esforç que s’ha fet i es continua fent per facilitar la fi del conflicte i la defensa de la pau. Intenteu respondre argumentadament aquestes qüestions:

  • Creieu que és necessari tant el penediment individual com el col·lectiu per seguir treballant en el projecte de pacificació d’Euskadi?
  • Quin valor penseu que té demanar perdó a les famílies de les víctimes dels actes terroristes?

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Dia mundial contra la malària

la-noticia-18-04-4Dia mundial contra la malària

El dia 25 d’abril va ser el dia mundial de la malària. A principi d’any ja va ser notícia per la posada en marxa d’una gran campanya de vacunació a diferents països africans. Ara torna a ser notícia a causa d’una altra gran campanya de conscienciació sobre la importància de conèixer les mesures preventives que en poden impedir el contagi, i que se centren en la lluita contra el mosquit que transmet el plasmodi que causa la malaltia.

filet

Si ets profe d'anglès...
Et proposem unes activitats per participar en la lluita contra la malària tot aprenent anglès. Les primeres activitats es basen en materials de promoció de la campanya (vídeo i pòster) i les últimes demanen més reflexió sobre el paper dels vectors de transmissió de la malaltia: els mosquits.

1. Mireu aquest vídeo de Gatesnotes i traduïu les frases que hi surten:

Mosquito

2. Observeu aquest pòster i expliqueu què pot voler dir la frase “The bug is on the ropes”:

Malària pòster 

3. Entreu al web de l’OMS (Organització mundial per a la salut), en la versió anglesa, i busqueu-hi els punts bàsics de la campanya de prevenció que promocionen.

OMS


Nota per al professor:
També podeu informar-vos en aquest article de El País.

4. Observeu aquest mapa que mostra les regions on la malària té més incidència. Quines són?

Mapa malària

Ara, llegiu aquesta informació sobre els mosquits:

Weather is a major motivator for what mosquitoes do, and when. Mosquitoes are cold-blooded insects. This means that their body temperature is more or less the same as their environment, since they don’t have the ability to regulate their internal temperatures. Considering how driven by temperature mosquitoes are, it’s no wonder weather plays such a make-or-break role in mosquito activity.

Rainfall = Mosquito Breeding A wet Spring often means we’re in for a rough Summer full of mosquito bites. The reason is simple; mosquitoes lay their eggs in standing water.

Summer = Mosquito Biting It’s well known that mosquitoes love warm climates. Mosquitoes are active once temperatures are consistently above 10 degrees, but activity tends to jump when it’s 26 degrees and up.Warm weather also means a greater chance of infection. That’s because warmer air incubates viruses faster in mosquitoes, which gives them more time to spread them. Combine that with the fact that warmer temperatures make them hungrier for blood meals, and you’ve got a recipe for a potential outbreak.

Winter = Mosquito Disappearance Since mosquitoes are cold-blooded, they basically shut down when temperatures are less than 10 degrees. Although it might seem like they’ve all disappeared, they do have strategies to survive cold weather. Many mosquitoes go dormant in Winter and hibernate, finding holes to wait in for warmer weather. Other species, however, can’t survive the harsh Canadian climate.

Per acabar, torneu a mirar el mapa i intenteu explicar per què hi ha malària en els països indicats.

5. Traduïu i comenteu la frase que podeu veure en aquesta infografia:

GatesNote 

  • Com és, doncs, que ens fan molta més por els taurons que els mosquits?
Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Per Sant Jordi, sorprèn els teus alumnes parlant de dragons de debò!

la-noticia-18-04-3Arriben Sant Jordi… i el drac!

Dilluns vinent celebrarem la diada de Sant Jordi, el dia del llibre i de la rosa, un dia molt esperat i molt viscut a Catalunya any rere any. A més de les roses i els llibres, per Sant Jordi hi ha un altre protagonista: el drac. La llegenda que explica que Sant Jordi va matar el drac per salvar la princesa es manté també ben viva any rere any…

filet

Si ets profe de naturals...

Et proposem una activitat per descobrir un rèptil que s’assembla molt a un drac, i una altra per entendre per què no hi pot haver grans dracs voladors.

1  Busqueu la informació sobre els dragons de Komodo (Varanus komodoensis) que necessitareu per respondre aquestes preguntes:

  • A quin gran grup de rèptils pertanyen?
  • Quina llargària poden arribar a tenir? Quines altres característiques físiques els fan diferents de la resta de dragons?
  • Tenen capacitat per volar?
  • On viuen, en llibertat?
  • Com es reprodueixen? De què s’alimenten?
  • Són verinosos?

Nota per al professor o la professora:
Els dragons de Komodo són els varànids més grans que existeixen: hi ha individus que arriben a mesurar tres metres de longitud i 70 quilograms de pes. Viuen protegits a l’illa indonèsia de Komodo i en alguns illots propers, on gaudeixen de l’estatus de superdepredador. Quan en una població hi falten mascles, les femelles poden reproduir-se partenogenèticament. La partenogènesi és la varietat de la reproducció que consisteix en el desenvolupament d’un embrió a partir d’un òvul fins a arribar a formar un individu adult, és a dir, sense que hi hagi fecundació. Sense la intervenció del gàmeta masculí. Una altra curiositat sobre els dragons de Komodo és que tenen una saliva que fins fa poc es pensava no era verinosa, però estudis molt recents han evidenciat que sí que ho és. Fins ara es pensava que la ferida d’un dragó quan mossega s’infecta de seguida pels tipus de bacteris que conté, i que la ferida infectada era el que acabava fent emmalaltir la víctima. La presa, cada dia més dèbil, acaba sent depredada pel gran rèptil, que la segueix pacientment fins que no se’n pot escapar. Enverinament o infecció, tant se val, el final és fatal per qui no s’escapa de la mossegada d’un dragó de Komodo.

Informeu-vos sobre el programa de cria en captivitat de dragons de Komodo que va tenir lloc al zoològic de Barcelona l’any 2012: 

  • En què va consistir? Quins resultats va tenir el programa?

Nota per al professor o la professora:
Un dels programes de cria en captivitat que va tenir més ressò mediàtic a Europa va ser el que va tenir lloc al zoològic de Barcelona en col·laboració amb altres parcs zoològics europeus l’any 2012. Aquest minuciós programa va acabar amb molt d’èxit amb el naixement de diverses cries d’aquest impressionant rèptil fruit de l’aparellament d’un dels mascles amb una de les femelles del zoològic.

2 Observeu aquest esquelet; imagineu que correspon a un drac volador:

dragonBusqueu per internet quin és l’animal volador més gran que existeix i contesteu:

  • Com és que no n’hi ha de més grans?
  • Si volen avions immensos, per què no ho poden fer animals gegants?

Nota per al professor o la professora:
Hi ha molts motius pels quals els animals molt grans no poden volar. El més significatiu és la relació entre la massa del seu cos i el seu volum (concepte de densitat). Si la densitat mitjana del cos de l’animal és alta és més difícil que pugui enlairar-se. Un altre motiu per no emprendre el vol està relacionat amb la morfologia de l’animal: les morfologies més aerodinàmiques seran les més adequades per enlairar-se.
Pel que fa als avions, hem de pensar que aquests es poden propulsar a grans velocitats (impossibles d’assolir per qualsevol animal) i que la rigidesa de la seva morfologia els permeten suportar pressions i forces molt grans capaces d’elevar l’aparell i mantenir-lo a l’aire.

Per acabar, busqueu informació sobre les lleis d’escala aplicades a l’àmbit de la biologia i penseu si segons aquestes lleis podria existir una aranya amb les dimensions d’un edifici. Justifiqueu la resposta.

 

Si ets profe de lengua catalana

De tots els éssers fantàstics dels quals tenim referència dels temps antics, el drac és, sens dubte, l’animal més conegut i més representat en la iconografia popular. Se’l vincula sovint a l’infern –de vegades s’identifica amb el diable mateix–, vigilant de l’inframon i de tresors ocults, vingut de terres llunyanes o portat pels invasors, derrotat per un cavaller; el drac és protagonista de moltes narracions i llegendes. La més coneguda a Catalunya té com a personatges principals una donzella i un cavaller que, després de salvar-la de les urpes de la bèstia, renunciarà a casar-s’hi: Sant Jordi.

1 Aquesta setmana us proposem una recreació literària.

Segur que des de molt menuts heu sentit explicar la llegenda de Sant Jordi. Us imagineu que el drac de la llegenda fos un dragó de Komodo? Podria haver-ho estat? Com hauria anat tot? Podeu reescriure la història incorporant aquest tret diferencial. I, encara: per què no l’escriviu des del punt de vista del drac? Què pensaria? Què diria? Com actuaria?

Perquè us sigui més fàcil de començar, podeu partir d’un text ja escrit i anar modificant el que calgui.

Feu-ho per parelles i compartiu les narracions amb la resta de la classe. I si en quedeu satisfets, la podeu presentar als Jocs Florals. Per què no?

drac 

Si ets profe de mates...

Et proposem activitats per crear una obra infinita, matemàtica i basada en els dracs.

1 Les obres de l’artista neerlandès Maurits Cornelis Escher acostumaven a ser figures impossibles, mons imaginaris o bé tessel·lats. Investigueu sobre Escher i descobriu què és un tessel·lat. Localitzeu obres d’Escher que ho siguin.

Després, dividiu-vos en grups i deduïu quins són els polígons regulars que poden tessel·lar el pla.

2 Feu un tessel·lat amb els famosos dracs d’Escher.

En aquesta pàgina de Krokotak hi trobareu plantilles de les figures d’Escher que us permetran tessel·lar el pla.

Krokotak

Podeu folrar la tapa del llibre que vulgueu regalar aquest Sant Jordi, decorar la vostra carpeta, una samarreta o fins i tot la vostra habitació!

Per acabar, busqueu com es construeix una figura irregular com les que utilitzava Elcher per tessel·lar i inventeu-vos-en una.

 

Publicat dins de La Notícia de la Setmana | 2 comentaris

Activitats per parlar de Martin Luther King a l’aula, en el 50è aniversari del seu assassinat

la-noticia-18-04-2Martin Luther King

El dia 4 d’aquest mes d’abril es van complir 50 anys de l’assassinat de Martin Luther King. Se’l considera, juntament amb Mahatma Gandhi, el més gran defensor de la lluita pacífica pels drets humans, i en concret, pels drets de la minoria negra dels Estats Units d’Amèrica.

filetEt proposem una sèrie d’activitats per conèixer una mica més aquest gran personatge:

1. En grups de quatre, prepareu una fitxa que doni resposta a aquestes preguntes sobre Martin Luther King:

  • Per què és un personatge tan cèlebre?
  • Quins van ser els seus grans camps de lluita?
  • Per què va ser assassinat?
  • Quines millores importants va aconseguir per a la població negra dels Estats Units?
  • Va aconseguir millorar el respecte pels drets humans en general?

2. Investigueu qui va ser Rosa Parks i quina influència va tenir sobre Martin Luther King:

rosa-parks.png

  • Per quin acte concret, que ha esdevingut tot un símbol de lluita en favor de la igualtat, va ser empresonada?

3. Comenteu els elements d’aquest cartell, especialment el significat de la frase “I have a dream!”: 

4. Investigueu per què el dia 4 d’abril passat, a la catedral de Memphis (Tenessee, EUA), van fer sonar 39 campanades.


Nota per al professor: les 39 campanades van ser un homenatge a Martin Luther King, assassinat en aquesta ciutat als 39 anys.

5. Poseu cara a Martin Luther King a través del cinema.

a) Llegiu aquesta llista de pel·lícules i documentals. En tots o bé apareix la figura de Martin Luther King o bé hi ha un retrat de la vida dels afroamericans als Estats Units d’Amèrica.

Selma
Boycott
Selma, Lord, Selma
Freedom on my mind
Alpha man, the brotherhood of MLK
Malcolm X
In the heat of the night

b) Repartiu-vos els títols en diferents grups i busqueu una sinopsi de cadascun.

c) Exposeu la vostra sinopsi a la resta de companys de classe.

d) Seleccioneu, a través d’una votació, un dels títols per veure’l.

e) Un cop hagueu vist la pel·lícula o el documental seleccionat, debateu i responeu entre tots les preguntes següents:

  • Quins episodis o situacions relacionats amb el racisme hi apareixen? Com es resolen, si és que ho fan?
  • Com creieu que sorgeix el racisme?
  • D’on sorgeixen els prejudicis racistes?
  • Aquests prejudicis, encara es mantenen entre nosaltres?
  • Es pot vèncer, el racisme?
  • Què podem fer aquí i ara per combatre’l?

 

Et proposem una activitat en què els alumnes encarnaran per un moment la figura de Martin Luther King.

1. Visualitzeu a l’aula el discurs més famós de Martin Luther King.

2. Repartiu-vos frases del discurs. Dues o tres frases per a cada un és suficient. Memoritzeu-les i interioritzeu-les.

3. En ordre, davant dels vostres companys, reciteu-les de memòria intentant posar-vos en la pell del protagonista.

Publicat dins de TIC | 2 comentaris

Com és que l’estació Tiangong-1 no ens ha caigut al cap?

la-noticia-18-04-1Com és que l’estació Tiangong-1 no ens ha caigut al cap?

Diumenge va caure a la Terra l’estació espacial xinesa Tiangong-1. Aquesta estació espacial, que ja estava en desús, va caure, molt desintegrada, al Pacífic sud. L’Agència Espacial Europea ja havia informat que la probabilitat que algun fragment de l’estació caigués sobre alguna zona poblada per humans era molt baixa.

filet


Et proposem una sèrie d’activitats relacionades amb la caiguda d’aquesta estació espacial.

1. Feu grups de quatre i prepareu una fitxa per recopilar la informació que us demanem sobre aquesta missió espacial:

  • Quina agència és la responsable d’aquesta estació?
  • Quina missió principal tenia?
  • Quin any es va posar en òrbita?
  • Quines són les especificacions tècniques de la nau (massa, volum, capacitat per a tripulants, etc.)?
  • Quines són les seves característiques orbitals (distància a la Terra, període, etc.)?

2. Investigueu sobre la caiguda de satèl·lits artificials i estacions espacials.

  • Ja estava previst que aquesta estació caigués, o s’havia de mantenir indefinidament en òrbita? Va sorgir una causa inesperada?
  • Quines altres estacions espacials han orbitat la Terra i quin ha estat el seu final? Compara els finals (o reentrades) d’aquests immensos artefactes amb el final de la Tiangong-1.

NOTA PER AL PROFESSOR: En aquest enllaç de la Wikipedia hi podeu veure el llistat d’estacions caigudes a més de les que estan en òrbita actualment.

  • Actualment es mantenen en òrbita l’Estació Espacial Internacional i la Tiangong-2. Esbrineu quines maniobres han de fer per no caure com les seves predecessores.

3. Feu un càlcul sobre la probabilitat que l’estació Tiangong-1 caigués sobre una zona densament poblada per persones.

4. La superfície terrestre és de 510,1 milions de km2. Calculeu quin és el percentatge d’aquesta superfície que està densament poblada. Per fer-ho, pinteu sobre aquest mapa mundi les zones que no ho estan i resteu la seva extensió de l’extensió total de la Terra.

Heu de ratllar i buscar les superfícies de:

  • Mars i oceans.
  • Zones polars.
  • Deserts.
  • Selves i boscos.
  • Grans estepes.
  • Zones d’alta muntanya.

Un cop hagueu fet els vostres càlculs, compareu-los amb els d’altres grups i calculeu quin és el percentatge de superfície on la caiguda de l’estació podia produir pèrdues humanes considerables.

  • Creieu que és molt o poc probable que un satèl·lit o una estació espacial ens caigui al cap?
  • Quan una estació entra en l’atmosfera, creieu que cau d’una sola peça? Arriben tots els seus components a la superfície de la mateixa manera? Això fa més gran o més petita la possibilitat que ens caigui a sobre?

Investigueu l’origen d’aquestes paraules i expliqueu quines diferències hi ha entre elles. Com s’han format? Quin significat té cada una?

astronauta – cosmonauta – taikonauta


NOTA PER AL PROFESSOR: Són paraules sinònimes. Astronauta és d’origen americà, cosmonauta, d’origen rus i taikonauta d’origen xinès.
Tàiköng vol dir espai en xinès.
Kósmos vol dir univers o cosmos en rus i en grec (del qual prové).

Ara que ja sabeu què vol dir la paraula “nauta”, sabríeu dir com es diuen…

-els que naveguen per internet?

-els que navegaven, segons la mitologia, en la nau Argo?

-els que piloten un avió o aeronau?

-els que naveguen pel ciberespai?

I per tant, com es podrien dir…

-els que volen amb globus aerostàtics?

-els que naveguen en un veler?

-els que piloten un helicòpter?

-els que naveguen amb una motonau?

Compareu les solucions que heu creat amb les dels vostres companys: s’assemblen? En quins casos són iguals i en quins no?

Publicat dins de TIC | 1 comentari