Ooho: S’inventa l’ampolla d’aigua comestible!

Ooho: L’ampolla d’aigua comestible!

Una empresa europea ha inventat l’ampolla d’aigua comestible. Bé, més que una ampolla és una mena de recipient esfèric, com una gota gegant, que conté l’aigua dins d’un embolcall transparent fet d’algues marines.

filetPer què, aquest invent?

Us imagineu reduir dràsticament els milions i milions de recipients de plàstic que es fabriquen cada any per emmagatzemar-hi aigua i altres fluids? D’entrada, això tindria una repercussió immediata en la disminució de la contaminació marina a causa dels plàstics que s’hi aboquen.


Si ets profe de naturals...Et proposem una activitat per valorar aquesta iniciativa i la necessitat de viure d’una manera compromesa amb la sostenibilitat:

1. Mireu-vos aquest vídeo en què els fundadors de l’empresa que ha inventat l’Ooho presenten l’invent.

2. Fixeu-vos que en unes instantànies del vídeo es mostra que aquest nou recipient seria ideal per substituir els milers d’ampolles de plàstic que s’ofereixen als corredors de curses de mitjana i llarga distància.

Segur que heu vist o participat en curses de cinc o deu quilòmetres. Quina quantitat d’ampolles d’aigua buides s’han de recollir i reciclar després de cada cursa! Quina quantitat de residus plàstics es generen! Ara, imagineu que cada ampolla de plàstic és substituïda per una d’Ooho…

  • Què representaria per als equips de neteja responsables que tot el recorregut quedi net després d’una d’aquestes curses?
  • Quina quantitat de residus sòlids plàstics ens estalviaríem?
  • Quins recipients són més ecològics, els de plàstic o els d’Ooho? Per què?

3. Ara, feu una llista d’altres productes que es podrien envasar amb els Ooho.

  • Han de ser tots necessàriament líquids?

Si ets profe de mates...Et proposem una activitat per calcular el volum de l’esfera Ooho:

1. Penseu quina quantitat d’aigua hi pot haver dins de les esferes Ooho que heu vist.

2. Imagineu Esferes Ooho de diferents volums.

  • Quin radi tindrà l’esfera que contingui 50 ml d’aigua?
  • I 25 ml?
  • I 100 ml?

3. Compareu el rendiment dels envasos Ooho amb el dels envasos tradicionals.

  • Quina superfície d’alga té una esfera Ooho d’1 litre?
  • Quina superfície de cartró té un bric d’1 litre?
  • Quina superfície de vidre o plàstic té una ampolla d’1 litre?
  • Quin és l’envàs que necessita menys material per al mateix volum?

Si ets profe de tecno...Et proposem una activitat per pensar quina forma d’envasament seria la més pràctica per distribuir les esferes Ooho:

Ooho

1. Penseu en els envasos que us permeten transportar substàncies delicades.

2. Ara, penseu com han de ser aquests envasos si el que volem transportar és fràgil.

3. Per acabar, penseu quina altra característica han de tenir aquests envasos si allò que transportem, que és fràgil i delicat, és arrodonit…


si-ets-tutorEt proposem una activitat per treballar el codi de les 3R (Reduir, Reutilitzar, Reciclar) per al tractament de residus:

  • En quina de les 3R destaca l’Ooho?
  • Quin envàs us sembla millor per a les altres R?

Podeu treballar la sessió 6 del llibre de Cultura i valors ètics de 1r d’ESO de la col·lecció Atòmium: Un cop més: reduir, reutilitzar, reciclar


3R


Te proponemos que organicéis una campaña para apoyar el proyecto:

Podéis ver este otro vídeo para conocerlo mejor:

  • Escribid los 3 puntos básicos del Ooho, las ventajas que tiene.
  • Pensad el lema de la campaña.
  • Determinad y elaborad una lista de potenciales destinatarios: corredores, asistentes a ferias, conciertos, fiestas al aire libre…
  • En parejas, cread carteles promocionales del Ooho con imagen, lema y ventajas.
  • Si alguna pareja se atreve, podéis pensar en grabar un breve vídeo con la promoción. Incluso podéis mandarla a sus creadores… Podéis intentar contactar con el laboratorio de donde nació la idea

 

Save

Publicat dins de La Notícia de la Setmana | 1 comentari

La notícia de la setmana: Arriben els spinners!

Arriben els spinners!

Una joguina molt senzilla està causant furor entre els escolars d’arreu del món.

filetPer què agrada tant, aquest invent?

Un coixinet central del qual surten tres braços amb un contrapès a l’extrem de cada un fa que l’aparell es pugui fer girar a una gran velocitat durant molta estona, i que sigui relativament fàcil mantenir-lo en equilibri sobre una superfície petita, com per exemple la punta d’un dit. Passar-lo d’un dit a un altre, o d’una mà a l’altra, sense que deixi de girar és entretingut i sembla que relaxant.

Et proposem que construïu un spinner. Podeu consultar aquests vídeos:

1. Construcció d’un spinner. Només necessitareu quatre coixinets, cola ràpida per a tot tipus de superfícies (enganxarem metalls), cola tèrmica o silicona i tres monedes, a més d’una mica d’oli i un raspall de dents.

Fixeu-vos que abans de fer servir els coixinets se submergeixen en oli; això es fa perquè quedin ben lubricats i rodin amb molta suavitat.

2. Construcció d’un spinner sense cola. És una alternativa encara més senzilla, tan sols necessitareu els coixinets i unes brides de plàstic.

Abans de començar, ja sabeu on podeu comprar un coixinet? I quin preu aproximat té?


Us proposem organitzar una conversa o debat a partir d’aquest joc i els valors que pot aportar i petits reptes d’ús.

1. Intenteu respondre les preguntes següents:

  • És cert que els spinners han arribat a l’aula amb l’argument que el seu ús pot ser relaxant?
  • És relaxant també per a la persona que hi ha al costat del qui el fan servir?
  • És el mateix jugar-hi que veure una altra persona que hi juga?
  • Quin argument aportaríeu per fomentar l’ús de l’spinner? I per a no aconsellar-lo?
  • Creieu que se n’ha de permetre l’ús a l’aula? És un element que distreu o, al contrari, pot afavorir la concentració?

2. Proposeu objectius que es poden assolir jugant amb l’spinner: per exemple, intentar que passi de mà en mà per tots els alumnes de la classe sense parar de girar després de donar-li un únic impuls inicial.

  • Quines habilitats calen per cadascun dels objectius que heu proposat?

3. Investigueu qui va ser la inventora de l’spinner.

  • Per què no s’ha fet milionària amb l’invent? Us donem una pista: té a veure amb els diners que calen per pagar, cada any, la patent de l’invent.

Feu una activitat d’investigació: Abans de l’spinner hi ha hagut molts altres jocs que es basen a fer girar algun element, per exemple les baldufes.

1. Feu una llista al més llarga possible i una descripció de cadascun d’aquests jocs.

2. Descobriu què té a veure el coixinet amb la invenció i l’ús de la roda. Dibuixeu o busqueu la imatge d’un coixinet. Indiqueu-ne les parts. Expliqueu-ne els diferents usos.

3. Penseu quines característiques del coixinet fan que canviï les seves propietats: que giri més de pressa o més a poc a poc, que trigui més o menys a parar-se, etc. Parlem del fregament?


Et proposem una activitat per esbrinar d’on prové la paraula spinner:

1. Relacioneu cada paraula anglesa amb el seu significat:

spin                            retallada

nips                            glops

sips                             volta

snip                            agulles (passadors)

pins                            pessics

2. Ara, deduïu quina pot ser la traducció de la paraula spinner:

  1. Que fa molts glops seguits.
  2. Que pessiga tot sovint.
  3. Que fa voltes.
  4. Que retalla.
  5. Que posa “pins”.

Nota per al professorat
El vídeo de construcció d’un spinner, és en anglès. Us pot servir d’activitat de comprensió oral.

La paraula spinner és un exemple de manlleu lingüístic. Els manlleus són molt freqüents entre les llengües modernes i constitueixen un enriquiment i una renovació de les possibilitats d’expressió.

1. Contesteu les preguntes:

  • Què és un manlleu lingüístic?
  • Quina diferencia hi ha entre el manlleu per adopció i el manlleu per adaptació?
  • Quin tipus de manlleu és spinner? Poseu tres exemples de cada modalitat.

2. Ara, imagineu que decidiu inventar una paraula catalana o castellana per designar l’spinner. Busqueu en un diccionari de sinònims paraules equivalents a girar o voltar i proposeu el vostre nom.


Save

Save

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de La Notícia de la Setmana | Deixa un comentari

La notícia de la setmana: Ja es pot comprar un “cotxe” volador!

la-noticia-17-05-2Ja es pot comprar un “cotxe” volador!

Des de fa molt de temps, de fet, des de l’època de la invenció dels cotxes i els avions, que s’ha volgut inventar el cotxe volador. Actualment ja hi ha uns quants models de vehicles voladors al mercat. Els voleu conèixer?

filetPer què, aquests invents?

Us imagineu poder-se escapar fàcilment d’una gran retenció de trànsit tot pilotant un vehicle com aquests? El cotxe volador intenta integrar en el mateix aparell els avantatges de dos invents diferents: la velocitat i la possibilitat de volar de l’avió i la capacitat del cotxe de portar-te a tot arreu, de porta a porta.


Et proposem una activitat per avaluar aquests invents:

1. Mireu aquest vídeo sobre quatre cotxes voladors que ja existeixen.

cotxes

2. Mireu-vos aquest altre vídeo sobre un altre vehicle volador, més semblant a un dron que a un cotxe.

3. Avalueu els quatre invents tot responent aquestes preguntes:

  • Quin d’aquests cinc vehicles preferiries?
  • Quins s’assemblen més a una avioneta? Quins s’assemblen més a un helicòpter? I a un dron?
  • En quin quedes a la intempèrie i en quins vas més protegit?
  • Quins permeten portar més passatgers o més equipatge? Quins són monoplaça?
  • Quins combustibles utilitzen?
  • Quina és la gamma de preus d’aquests vehicles voladors?
  • Quin et sembla més segur? I quin més arriscat?
  • Després de respondre aquestes preguntes, quin d’aquests cinc vehicles preferiries?
  • Dels trajectes que acostumes a fer, quin és el que faries amb aquest invent?


Et proposem una activitat per ser conscient que, tal com es fa ara amb els drons, caldrà regular el trànsit d’aquests cotxes voladors.

1. Llegiu aquest article, en què s’expliquen les regulacions que afecten el pilotatge de drons.

2. Debateu si us sembla que les restriccions que s’haurien d’aplicar als cotxes voladors haurien de ser les mateixes que les dels drons. Per exemple, quines zones no s’haurien de poder sobrevolar?

3. Discutiu com resoldríeu cada un d’aquests aspectes sobre la regulació de la utilització dels cotxes voladors:

  • Pilotar cotxes voladors comportarà tenir uns coneixements més complexos dels que es necessiten per circular per terra. Què creus que hauria d’aprendre el conductor d’un cotxe volador? Caldria saber tirar-se en paracaigudes? I tenir els mateixos coneixements que un pilot d’avioneta?
  • Com hauria de ser la senyalització equivalent al que ara són els semàfors i senyals de trànsit? On posaríeu els senyals? Feu-ne una proposta.
  • Els enlairaments i aterratges s’haurien de poder fer a qualsevol lloc, o en zones específiques?
  • En cas d’encreuament entre dues trajectòries de vol, qui tindria prioritat, el que ve de dalt? El de baix? El de la dreta, el de l’esquerra?
  • Quants llums de posició i intermitents de senyalització caldrien?
  • Si t’encreues amb un grup d’aus migratòries, qui tindrà prioritat de pas? Quina sanció posaries a un atropellament d’un ocell protegit?

 

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | 25 comentaris

Projectes nous i més serveis en els 25 anys de Text-La Galera

Aquest 2017 es compleixen 25 anys des que es va crear el segell TEXT i vam publicar els primers materials educatius. Ja de bon començament, amb el projecte RODET, vam esforçar-nos per fer una proposta diferent, i des d’aleshores i fins avui la nostra obsessió ha estat ajudar els docents i els alumnes i contribuir a millorar l’educació del país amb materials fets i pensats al país.

De moment, hem celebrat l’aniversari fent el que ens agrada, i per això hem preparat i publicat aquesta primavera nous projectes per a les quatre etapes (infantil, primària, ESO i batxillerat) que aquests dies estem ensenyant als centres educatius.

Però forma part també de la nostra tasca, i és la nostra vocació, el servei constant a la comunitat educativa, i avui us podem comunicar dos avenços més en aquesta línia:

  • Tots els llibres que hem reeditat aquest 2017 estan adaptats a les noves versions de l’ortografia i la gramàtica que va presentar l’Institut d’Estudis Catalans a finals del 2016, i n’incorporen les modificacions. Això inclou els llibres de llengua catalana de tots els cursos de primària, ESO i batxillerat, que s’han revisat amb una cura especial.
  • Hem reelaborat les programacions i eines d’avaluació (rúbriques) dels sis cursos de primària del projecte TRAM 2.0, tenint en compte les noves directrius del Departament d’Ensenyament publicadesen l’ORDRE ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es de terminen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària.

Això afecta les programacions en word amb rúbriques de les quatre àrees: Llengua catalana, Lengua castellana, Matemàtiques i Coneixement del medi (socials i naturals).

L’adequació ha implicat:

  • Agrupar les competències pròpies de cada àmbit en dimensions (seguint el desplegament fet per la Generalitat en els documents corresponents).
  • Concretar els continguts clau associats a cada competència.
  • Especificar les activitats d’aprenentatge dels llibres que corresponen a cada competència.
  • Proposar quatre nivells d’adquisició de les competències (rúbriques) fent servir la mateixa nomenclatura que cal consignar en els informes d’avaluació dels alumnes.

No podem acabar sense dir que enguany estem especialment il·lusionats amb el nostre nou projecte per a educació infantil, l’IMAGINA! És un projecte diferent que estem segurs que us sorprendrà. Us en deixem un petit tast a continuació i us animem a coneixe’l.

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

La notícia de la setmana: Màgia!

Màgia!

El dia 5 de març es va fer la cloenda del Festival Internacional de Màgia – XVII Memorial Li Chang a Badalona. Durant tot el mes de febrer Badalona va tornar a ser la seu d’aquest prestigiós festival de màgia. Els teatres Principal, Zorrilla i Blas Infante van ser els escenaris que van acollir tot tipus d’espectacles: màgia amb humor, de petit format, espectacular, etc.

filetI el MAG FEST Barcelona?

Ara toca el torn a un altre festival de màgia internacional: El MAG FEST Barcelona, que va començar el 7 d’abril i acabarà el diumenge 7 de maig. I si ens sumem a la festa de la màgia i aprenem un truc?

Si ets profe de mates...

Et proposem una activitat de màgia per parlar de nombres racionals:

1. Tria un alumne del grup i posa-li una corona al cap. La corona ha de tenir escrites les xifres 1 4 2 8 5 7 en el seu interior, i s’ha de procurar que no es vegin.

2. Reparteix les cartes d’una baralla entre els alumnes. Has d’aconseguir que les cartes que els surtin siguin aquestes: as, 4, 2, 8, 5 i 7. A mesura que cada alumne “canti” el número que li ha tocat (1, 4, 2, 8, 5 o 7), cal anar escrivint-los a la pissarra. Per aconseguir que surtin aquests números pots ajudar-te de mètodes per fer falses mescles de cartes.

3. A continuació, crida un voluntari i fes que llanci un dau.

4. Tot seguit, demana que faci la multiplicació del resultat del dau pel nombre que ha sortit a les cartes. Cal fer-ho a la pissarra, a la vista de tothom.

5. Finalment agafa la corona del primer voluntari i talla-la de tal manera que quan es desplegui el número coincideixi amb el nombre producte de la multiplicació feta a la pissarra (si has fet bé tots els passos, els nombres coincidiran).


NOTA PEL PROFESSOR: Aquest truc de màgia està basat en les propietats dels anomenats nombres cíclics. Els nombres cíclics són aquells nombres que tenen un període amb un nombre de xifres una unitat inferior al valor del numerador de la fracció que els genera. En aquest cas estem treballant amb el nombre cíclic 1/7 = 0,142857… (nombre amb un període de 6 xifres i denominador 7).
Quan multipliquem el nombre 142857 per valors enters inferiors a 7 els resultats són sempre una permutació de les seves xifres:
1 4 2 8 5 7 · 1 = 1 4 2 8 5 7
1 4 2 8 5 7 · 2 = 2 8 5 7 1 4
1 4 2 8 5 7 · 3 = 4 2 8 5 7 1
1 4 2 8 5 7 · 4 = 5 7 1 4 2 8
1 4 2 8 5 7 · 5 = 7 1 4 2 8 5
1 4 2 8 5 7 · 6 = 8 5 7 1 4 2
Com que la corona té escrites les xifres 1 4 2 8 5 7 en el seu interior, segons per on la tallem aconseguirem els resultats de les diferents multiplicacions.

Si ets profe de llengües...

Et proposem una activitat per treballar el llenguatge audiovisual. Saps què és un vídeo tutorial?

Anem a crear vídeos tutorials curts de trucs de màgia!

1. Distribuïu-vos per parelles i busqueu un truc de màgia senzill. En podeu trobar molts per la xarxa o aprofiteu si teniu algun joc de màgia.

Mireu, per exemple:

video2   video 1

2. Practiqueu el truc fins que us surti molt bé; per a això, prepareu bé el material i penseu com el presenteu al públic (heu d’explicar-lo oralment mentre el feu). Us podeu fer un petit guió escrit.

3. Amb el mòbil o una càmera de vídeo, graveu el truc mentre l’aneu explicant. Podeu fer una segona part del vídeo que sigui el “tutorial” que expliqui quin és el truc, com en les mostres que us hem proporcionat. D’aquesta segona part, també us en podeu fer un breu text com a guió o pauta.

4. Passeu els vídeos a classe i voteu el que us hagi sorprès més.


Si ets profe de socials...

Et proposem una activitat perquè analitzeu què es considera màgic:

1. Comenteu aquesta frase d’Arthur C. Clarke:

Tota tecnologia suficientment avançada és indistingible de la màgia.

2. Imagineu que sortiu a fer footing amb el vostre telèfon mòbil i una targeta de crèdit. Per un accident espai-temps apareixeu a l’edat mitjana…

  • Com explicaries què fa el mòbil? Com podries fer entendre quina font d’energia el fa funcionar?
  • Si poguessis fer una trucada, pensarien que és una mena d’art o màgia?
  • Reconeixerien les xifres de la calculadora del mòbil? Què en pensarien, de poder fer càlculs molt llargs a l’instant?
  • Creus que algú t’acceptaria la targeta de crèdit com a diners? Penses que reconeixerien el material amb què està fabricada?

3. Intenteu posar data a les èpoques en què van sorgir les tecnologies de l’apartat anterior.


 

Publicat dins de La Notícia de la Setmana | Deixa un comentari

Activitats post-Sant Jordi per fer a classe!

Sant Jordi al món

Diumenge passat Catalunya va tornar a celebrar la diada de Sant Jordi. Roses i llibres van omplir tot el país d’alegria i cultura.

filetOn se celebra Sant Jordi?

Sant Jordi se celebra en molts altres llocs del món: a la mateixa Península Ibèrica i molt més lluny.

Si ets profe de socials...
Et proposem una activitat per descobrir la importància que té Sant Jordi al món:

1 Pinteu en un mapamundi com el que us adjuntem totes les comunitats (des de pobles fins a països sencers) d’on Sant Jordi és el patró o el protector:

Mapamundi


Nota per al/la professor/a:
Sant Jordi és el patró de ciutats com Alcoi, Càceres, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Milà, Hannover, Amersfoort, Istanbul o Beirut, i dels ciutadans d’aquests territoris i països: Catalunya, Aragó, Portugal, Anglaterra, Etiòpia, Rússia i Djibouti.

2 Fixeu-vos en el símbol de la marca italiana de cotxes Alfa Romeo, o en l’escut d’armes de Rússia i, després, busqueu alguna altra imatge que representi la llegenda de Sant Jordi i el drac.

SANT-JORDI

Ara, investigueu i contesteu:

  • Per què diríeu que el símbol d’Alfa Romeo conté la creu de Sant Jordi i el drac? I la princesa!
  • Per què un escut d’armes rus (que data dels voltants de l’any 1500) també representa la llegenda?

Si ets profe de naturals...Et proposem una activitat per descobrir un petit rèptil força comú a casa nostra: el dragó (que no el drac!).

1 Sabíeu que els dragons encara existeixen i són molt abundosos a Catalunya? Busqueu la informació sobre el dragó comú (Tarentola mauritanica) que necessitareu per respondre aquestes preguntes:

  • És el mateix un drac que un dragó? En què s’assemblen i en què no?
  • Quina relació hi ha entre els dits dels dragons i el velcro?
  • A aquest animaló se’l coneix també com talla-robes, menja-robes, esgarra-robes i d’altres noms per l’estil, perquè es creia que es menjava la roba dels armaris. Què mengen en realitat els dragons? (una pista: no són princeses!), quina relació hi ha entre l’aliment d’aquests petits rèptils i la roba foradada?

Notes per al/la professor/a:
La part inferior dels dits dels dragons compten amb uns coixinets recoberts d’uns petits pèls microscòpics, anomenats setes, que els proporcionen una gran adherència sobre qualsevol superfície, ancorant-se en escletxes microscòpiques d’una manera similar com els ganxets de les vetes adherents (més conegudes amb el nom de la marca comercial Velcro) s’agafen als teixits. Els dragons són insectívors i entre les seves preses es troben les arnes de la roba (Tineola bisselliella), que és qui realment es menja la roba de fibres naturals. La creença comuna era que els dragons es menjaven la roba, quan en realitat rondaven pels armaris a l’espera de poder caçar unes quantes arnes.

Si ets profe de mates...Et proposem una activitat lúdica que us permetrà saber, en quin dia de la setmana caurà una data determinada: el dia de Sant Jordi, Nadal, Sant Joan… Cal seguir els passos següents:

1 Per calcular en quin dia de la setmana d’un any en concret cau la data que ens interessa necessitareu tres nombres:

a) el del dia
b) el de la clau del mes
c) el de la clau de l’any

Per exemple, calculem quin dia de la setmana va ser el dia de Nadal (25 de desembre) del 2016.

a) El nombre del dia. En el nostre exemple, 25.

b) La clau del mes està relacionada amb un desfasament acumulat que es produeix respecte l’inici de l’any i és constant. Com que és difícil de calcular, us proposem una regla mnemotècnica que es basa en petites alteracions dels noms dels mesos en castellà. La lletra en vermell ens indica la clau del mes (Z-zero; T-tres; S-sis; etc.). St Jordi

En el nostre cas: parlem del mes de desembre (DIEMCI). Les lletres CI ens indiquen que la clau és 5.

c) La clau de l’any: és el valor del dia en què acaba l’any anterior (dilluns 1, dimarts 2, dimecres 3…).Si és de traspàs, aquesta clau només serveix per gener i febrer i augmenta en una unitat de març en endavant. Penseu quina és la clau d’aquest any 2017.

En el nostre exemple, la clau de l’any 2016 és 4 pels mesos de gener i febrer, perquè el 2015 va acabar en dijous (4); com que 2016 va ser any de traspàs i estem mirant el mes de desembre (mes posterior a febrer) la clau que contemplarem és 5.

2 Un cop tenim els tres nombres, cal sumar-los i dividir el resultat de forma entera entre 7. El residu de la divisió serà un nombre del 0 al 6. 0 és diumenge; 1 és dilluns; 2 és dimarts, etc.

En l’exemple: 25 + 5 + 5 = 35. Si dividim 35 entre 7 el residu és 0 i, per tant, el dia de Nadal de l’any 2016 va caure en diumenge. 

3 Fent servir aquest mètode, calcula en quin dia de la setmana van caure o cauran els esdeveniments següents:

a) El dia de Nadal del 2014.
b) L’últim dia de l’any 2016.
c) El dia de Sant Jordi de l’any 2018.
d) El dia del teu aniversari de l’any 2018.


Si ets profe de lengua catalanaConeixes la iniciativa Booksandroses? Informa-te’n!

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Cinc notícies recents per reflexionar a l’aula

Cinc notícies recents reflexionar 

Ara que s’ha acabat la Pasqua, us proposem una selecció de notícies que podeu treballar tot encarant l’últim trimestre del curs.

L’asteroide que s’ha acostat a la Terra

Dimecres 19 d’abril, l’asteroide JO25, d’uns 650 metres de diàmetre, va passar a “només” 4,5 distàncies lunars de la Terra.

Feia més de dotze anys que un asteroide d’aquesta mida no passava tan a prop del nostre planeta. Encara que una distància de quatre vegades i mitja la que ens separa de la Lluna sembli molt gran, no ho és gens si l’observem des d’una dimensió més àmplia. Si poguéssim tenir la visió de tot el sistema solar, veuríem que l’asteroide passarà “fregant” la Terra.

  • Per què els astrònoms consideren l’asteroide JO25 com a “potencialment perillós”?

L’oli de palma i la desforestació del planeta

Quan mengem hi ha una sèrie de textures i sabors que ens són molt agradables, com per exemple la sensació de les cremes de cacau quan se’ns desfan a la boca o els farcits de la pastisseria industrial.

Moltes vegades, els fabricants de certs productes aconsegueixen aquestes sensacions fent servir oli de palma en les seves receptes. L’oli de palma és un greix sòlid que es fon entre 36 i 40 graus centígrads, temperatura molt similar a la corporal humana. Això fa que es fongui de seguida quan consumim aquests aliments i notem una sensació suau i cremosa.

  • Si l’oli de palma produeix aquests matisos gastronòmics tan interessants, per què té tan mala premsa?
NOTA PER AL/LA PROFESSOR/A: L’oli de palma té dos aspectes molt negatius. El primer és que es tracta d’un oli molt ric en greixos saturats, fet que fa créixer el risc de malalties cardiovasculars en incrementar els nivells de colesterol ‘dolent’ (LDL). En segon lloc, les seves plantacions són molt extenses i, davant de tanta demanda, són la causa directa de la gran desforestació que pateixen moltes zones selvàtiques de tot el món.

Es pot dir quin és el millor restaurant del món?

El dia 5 d’abril, la revista britànica Restaurant va triar l’Eleven Madison Park (a Manhattan, Nova York) com el millor restaurant del món. Amb la diversitat de gastronomies que hi ha al món, com és possible comparar-les? També hi ha diversitat de gustos: sabors que algunes persones troben exquisits altres persones els poden trobar desagradables i fins i tot repugnants.

  • Creieu que es pot triar de forma objectiva el millor restaurant del món?

 Casar-se amb una nina

El dia 3 d’abril es va celebrar el primer matrimoni entre una persona humana i un androide. En aquesta notícia hi teniu tots els detalls.

No se’ns fa estrany que algunes persones tinguin molt d’afecte a objectes materials: una consola, un moble, una peça de roba, un peluix, un vehicle… Però això sembla anar força més enllà.

  • On hi ha d’haver el límit a l’hora d’estimar un objecte?
  • El fet que aquest androide tingui forma femenina, perjudica d’alguna manera la imatge de la dona?
  • Us sembla possible que hi hagi emocions artificials?

 Matar amb armes químiques

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El dia 5 d’abril hi va haver un atac amb armes químiques sobre Síria. Hi van morir 80 persones, entre elles molts nens i nenes. L’ONU i diferents tractats prohibeixen l’ús d’aquest tipus d’armament. El dia 7, el president dels Estats Units, Donald Trump, va ordenar un bombardeig amb míssils contra l’aeroport militar siri on es va iniciar aquest atac.

  • Per què són tan esfereïdores les armes químiques en comparació amb les armes tradicionals, quan aquestes últimes també maten, fereixen i mutilen fins i tot més que les primeres?

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari