Que difícil és preveure el futur!

la-noticia-17-10-1

Que difícil és preveure el futur!

Buscar la seguretat és un instint fonamental dels éssers vius. En els humans, el desenvolupament de la consciència fa que ens preocupem, a més de les coses que estan passant en el present, dels fets que podrien succeir en un futur. Això fa que el futur es converteixi moltes vegades en una font de neguits i preocupació. En resposta a aquesta situació, l’ésser humà sempre ha buscat maneres d’avançar-se a allò que ha de venir. De vegades la resposta es busca en l’àmbit de la ciència, altres vegades en creences com podria ser l’astrologia.

Aquests dies n’hi ha prou a revisar qualsevol diari per comprovar que ara mateix hi ha moltes notícies relacionades amb esdeveniments que generen dubtes i incertesa.


Et proposem una sèrie d’activitats per tal que analitzeu si els intents de preveure el futur són fiables o no.

1.Valora la capacitat de la ciència per predir com evolucionaran els fenòmens següents tot responent les preguntes que trobaràs a sota:

  1. Un refredat en una persona fumadora.
  2. El llançament d’una sèrie de tirades de daus.
  3. L’hora de la sortida i la posta del sol en un lloc i dia determinats.
  4. El grau de sintonia o amistat que tindràs amb una persona que has de conèixer.

  • Quines disciplines científiques creus que poden donar una resposta més acurada a cadascun d’aquests casos?
  • Les respostes que donen tenen totes el mateix grau de fiabilitat? Quina creus que encerta més en les seves previsions?
  • En quin d’aquests fenòmens la ciència té menys a dir? Per què?
  • En general, creus que la visió científica pot donar-te totes les respostes sobre el futur?

2.Valora la capacitat de l’astrologia, la pseudociència més antiga, per a fer prediccions.

Consulta la previsió pel teu signe zodiacal en aquests tres webs:

  1. Horòscop de La Vanguàrdia
  2. Horòscop Los Angeles Times
  3. Horòscop El punt Avui

  • Coincideixen les previsions dels tres horòscops?
  • Els termes en què s’expressen aquests horòscops són concrets o donen lloc a dubtes perquè són ambigus?
  • Prendries decisions sobre el que faràs o deixaràs de fer avui a partir d’aquestes previsions? Per què?
  • En general, creus que la visió de l’astrologia i altres ciències endevinatòries pot donar-te totes les respostes sobre el futur?

3.Després d’haver realitzat les dues primeres activitats, consulta aquest web i respon les preguntes:

Gestió de la incertesa: 6 claus

  • A què t’agradaria dedicar-te quan siguis més gran? Parla amb els pares, els oncles i els avis per saber si de joves s’imaginaven que es dedicarien a les feines que han acabat fent.
  • Quines de les sis claus per gestionar la incertesa creus que et pot ajudar més?
  • Creus que pots preveure les conseqüències de les teves accions?

4. Feu un debat amb les respostes d’aquesta última pregunta.

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Com parlar a classe del que va passar a Catalunya diumenge 1 d’octubre de 2017?

la-noticia-17-09-41- O

Des de Text-La Galera condemnem la violència provocada per policies i guàrdies civils desplaçats a Catalunya amb motiu de la celebració del referèndum d’autodeterminació, i felicitem les persones que, des de les escoles, van actuar amb dignitat i pacíficament en defensa de la democràcia.

filetQuè ha passat?

Ahir, dia 1 d’octubre, es va celebrar el referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya. Més de dos milions de persones van poder votar i un 90% ho va fer a favor de la independència. L’equip d’observadors internacionals van validar el referèndum. Malauradament, més de 800 persones van resultar ferides a causa de les càrregues de la policia nacional espanyola i la guàrdia civil, que tenien ordres del govern espanyol d’impedir el referèndum perquè considerava que la votació era il·legal. Uns 400 centres electorals no van poder obrir o van ser assaltats per aquests cossos de seguretat per incautar-ne les urnes.

Després d’aquests fets, estem llegint a la premsa multitud d’opinions diferents, sovint condicionades per la línia política del mitjà o per la ideologia de l’autor. De vegades, aquestes opinions sembla que descriguin fets molt diferents. Sereu capaços de fer-ho millor vosaltres?

si-ets-tutorEt proposem una activitat per descriure una situació amb objectivitat:

1. Expliqueu en una redacció breu (màxim un full per una cara) el que ha succeït aquest diumenge passat. El repte és fer-ho sent al més objectiu possible.

2. Una vegada l’acabeu, intercanvieu-vos la redacció els uns amb els altres i llegiu la que ha escrit el company que us ha tocat.

3. Analitzeu els fets que s’expliquen en el text de la vostra companya o el vostre company i responeu les preguntes següents:

  • Quins fets són rellevants? Quins no ho són?
  • Quin criteri has fet servir per classificar aquests dos tipus de fets?
  • La tria dels fets que s’expliquen ha tingut en compte tots els punts de vista sobre el que ha passat? O només s’han triat fets que afavoreixen una única tendència?

4. Analitzeu si el text conté només l’exposició de fets o inclou també opinions i responeu:

  • Creieu que és lícit expressar opinions en un text?
  • Pot ser objectiu un text que conté opinions? Com s’hauria de fer?
  • En el cas del text que analitzeu, hi ha opinions personals de l’autor? Si n’hi ha, estan argumentades?
  • Creus que l’autor ha confós les seves opinions amb veritats indiscutibles?

5. Acabeu l’activitat amb un debat a partir d’aquestes preguntes:

  • En vista de tot el treball que heu fet, creieu que és senzill descriure de manera objectiva una situació complexa? Quines dificultats heu trobat?

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | 17 comentaris

Què és això de la postveritat?

la-noticia-17-09-3Què és això de la postveritat?

La paraula “postveritat” es pot dir que és nova. Es va començar a fer servir tot just fa un any per descriure un fenomen nou. La postveritat és una mena de mentida: es pot definir com la descripció d’un fet en base a les emocions i les opinions personals per sobre de l’objectivitat. Molta gent es refereix a la postveritat com a “mentida emotiva”.

També trobem molts casos de postveritat que no responen a les emocions i sí a unes intencions molt determinades. Aquests casos es troben molt sovint en el camp de la política.

Es parla de postveritat quan hi ha un context en el qual no importa tant l’objectivitat dels fets (ni comprovar la seva veracitat) com l’impacte d’un relat, sigui cert o no, i la difusió social dels seus efectes, en especial la creació de tendències d’opinió.

filet


Et proposem una activitat per analitzar les característiques de la postveritat i les maneres com s’utilitza.

1. Fixa’t en aquestes tres situacions:

a. Postveritat i bullying: Visualitzeu el fragment del programa 60 minuts (des del minut 16:20 fins al 22:42) que treballa les emocions a l’escola.

b. Postveritat i rumors: No és estrany trobar a la premsa notícies com a mínim precipitades, per exemple sobre l’estat de salut de personatges populars. Llegiu la notícia següent d’un d’aquests casos, que va afectar Pau Donés.

c. Postveritat i política: Sobre el president Trump se’n diuen de molt grosses, i potser amb fonament. Llegiu aquesta notícia sobre unes declaracions que va fer en un míting polític.

2. Respon aquestes preguntes:

  1. Identifica en cada cas quina va ser la realitat dels fets i quin va ser el relat que es va crear posteriorment.
  2. A quines intencions responia la postveritat en cada un dels tres casos? Què es volia aconseguir?
  3. Has estat víctima d’un cas de postveritat? Has ajudat a difondre una postveritat sent-ne conscient? I sense ser-ne conscient?
  4. En el teu entorn o en les notícies d’actualitat, reconeixes algun cas de postveritat?
  5. Com ens podem informar de manera fiable? Com ho podem fer per ser crítics i mantenir un criteri propi davant l’allau informativa del món en què vivim?

NOTA PEL PROFESSOR: Per preparar aquest tema et pot ser molt útil el següent esquema, on s’explica el procés de com es crea i es difon una postveritat.



Et proposem una activitat per treballar els eufemismes.

1. Busqueu la definició del terme “eufemisme” i responeu aquestes preguntes:

  • Us sembla que “postveritat” es pot considerar un eufemisme? Si és així, quina paraula substitueix?
  • Digueu quina paraula malsonant o no adequada substitueix cada un d’aquests eufemismes:

invident • conflicte militar • tercera edat • donar a llum • establiment penitenciari

  • Ara, feu a l’inrevés: digueu o inventeu un eufemisme per cada una de les paraules o expressions:

estar borratxo • fer pipí • morir • parir • matar


Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Parla a classe de la pau i la resolució pacífica dels conflictes

la-noticia-17-09-2

Dia Internacional de la Pau

El dia 21 de setembre va ser el dia Internacional de la Pau. Entenem la Pau com l’absència de guerres i lluites. L’origen de tota guerra o lluita està en un conflicte, per això també en diem conflictes bèl·lics.

És natural que en el nostre dia a dia apareguin diversos tipus de conflicte. Els conflictes són desacords entre persones i cal saber gestionar-los i percebre’ls com una oportunitat de canvi en lloc d’experiències exclusivament negatives.

Si el conflicte és una cosa tan natural i una font de canvi, però que sovint no es gestiona bé i deriva en un problema greu, creieu que mai podrem aconseguir una pau universal? Parlem-ne!

filet

Et proposem que treballeu el concepte de pau:

1. Llegiu aquesta notícia que parla dels conflictes bèl·lics que hi havia al món l’any passat (molts dels quals encara perduren).

  • Coneixíeu algun d’aquests conflictes? N’hi ha més o menys dels que esperàveu?
  • En vista de la situació, us sembla possible assolir una pau universal a curt termini? Per què?
  • En quins continents es concentren la majoria dels conflictes bèl·lics? Quines causes poden justificar aquesta distribució de conflictes?

2. Coneixeu aquestes dues dones? Llegiu i contesteu:

Aung_Malala

Aung San Suu Kyi és la líder de fet del Govern civil de Birmània, guanyadora del premi Nobel de la Pau de l’any 1991. Va representar la lluita pels drets humans a Myanmar durante 27 anys. Avui ocupa el càrrec de consellera d’Estat, un equivalent a cap de Govern ja que la força continua en mans dels militars que van controlar el país durant mig segle.

Malala Yousafzai (Pakistan, 1997) va rebre el Premi Nobel de la Pau 2014. Amb ella va ser guardonat també Kailash Satyarthi, activista indi pels drets dels infants. El comitè del Nobel els va distingir per la seva lluita en favor del dret a l’educació dels nens i les nenes.

Malala Yousafzai ha criticat durament Aung San Suu Kyi per no controlar amb prou contundència el conflicte que hi ha entre birmans i la comunitat rohingya, que està sent desplaçada d’aquest país fins a Bangla Desh.

  • No et sembla curiós que hi hagi un enfrontament entre dues premis Nobel de la Pau?
  • Quina de les dues diríeu que actua d’una manera més pacífica? Argumenteu bé la resposta.

3. Prepareu en grups biografies curtes sobre aquestes persones que van actuar pacíficament per solucionar grans conflictes. Després, compartiu les informacions:

personatges

  1. Mahatma Gandhi (lluita per la independència de l’Índia).
  2. Martin Luther King (lluita per la igualtat entre blancs i negres).
  3. Nelson Mandela (lluita per abolir l’apartheid a Sudàfrica).
  4. Rigoberta Menchú (lluita pels drets humans, i en especial els dels pobles indígenes).
  • Quina de les quatre personalitats us atrau més? Per què? Penseu en el que varen defensar i com ho van fer abans de respondre.

4. Comenceu a treballar per la pau superant obstacles petits o quotidians. Imagineu aquestes dues situacions a classe i penseu almenys cinc propostes per donar resposta al conflicte que genera cada una:

 A: Avui us han volgut fer un regal i us han portat esmorzar: un croissant per cadascú. Tothom en vol menjar, però no n’hi ha un per a cada persona, n’hi ha un de menys. Què podeu fer?

Les propostes per solucionar el conflicte que genera que falti un croissant perquè tothom en pugui menjar un poden ser molt diverses:

  • Preparar un concurs i que es quedi sense croissant qui quedi últim.
  • Repartir-los segons la llei del més fort.

B: Un company o companya de classe ha criticat públicament i ha rigut de la manera de vestir d’un altre company. L’ha ridiculitzat davant de tots.

Classifiqueu les propostes en pacífiques i no pacífiques. Atenció!: que no hi hagi violència física no vol dir que la proposta sigui pacífica.


5. Escolteu i comenteu aquesta cançó de Raimon: De vegades la pau

Penseu dues idees més que es podrien afegir a la cançó: “De vegades la pau… no és més que….”; “De vegades la pau…”.


NOTA PEL PROFESSOR: Aquí teniu alguns webs de les organitzacions que més treballen per la pau a Catalunya i de Xarxanet, on trobareu tot tipus de recursos (jocs, cançons, pel·lícules, reportatges, etc.) per treballar la pau:
Fundació per la pau. Hi trobareu diversos recursos educatius.
Justícia i pau.
Xarxanet

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Tres notícies de l’estiu per parlar a l’aula

la-noticia-17-09-1Un estiu diferent

Les vacances d’estiu són llargues, duren moltes setmanes durant les quals vivim experiències de tot tipus. I també aprenem i descobrim moltes coses.

Us proposem parlar a l’aula sobre tot allò que els alumnes han descobert aquest estiu: què és el que els ha agradat més? Quina de les experiències que han viscut recorden especialment? Als campaments, amb els pares, amb els cosins, amb els amics…

Per la nostra banda, hem seleccionat tres notícies importants d’aquest estiu per donar peu a la conversa que proposem.

filet

Et proposem que treballeu les notícies que volem explicar-vos nosaltres:

Hem de tenir por?

Malauradament, la principal notícia de l’estiu per a tots nosaltres han estat els atemptats a Catalunya. Segur que n’heu parlat, i molt, amb amics, familiars, coneguts… Si encara en voleu parlar una mica més, aquí teniu unes propostes que us poden ajudar en les vostres reflexions.

El nombre de morts causats pels atemptats a Barcelona i Cambrils el dia 17 d’agost passat és molt semblant al nombre de morts causats per la caiguda d’un gran arbre a l’illa de Madeira o per l’esllavissada que va tenir lloc en un racó de Suïssa.

I és un nombre inferior al de les persones que s’han ofegat a les platges catalanes o que han mort per accident de trànsit a Catalunya aquest estiu, pels efectes de l’huracà Irma a les Antilles o el terratrèmol a Mèxic i molt inferior als que es comptabilitzen a Síria i Irak (que són desenes de milers) a causa de la guerra contra els yihadistes durant aquest mateix període de temps.

  • Si queda clar que no és el nombre de víctimes el que ens commou, per què ens ha impressionat molt més un tipus de tragèdia que les altres?

Hem llegit a tots els mitjans de comunicació notícies que ens expliquen els fets: com es van produir els atacs, quantes víctimes hi va haver i quants terroristes van morir també, les reaccions que hi va haver a Catalunya i a tot el món, etc. Altres informacions van aprofundir en un aspecte molt rellevant que ens ha de preocupar com a societat: quines són les causes que fan possible que persones tan joves cometin actes tan terribles?

Aquestes dues cartes mostren l’altra cara de la moneda i, en tot cas, ens ajuden a reflexionar amb més criteri:

Carta d’una educadora social de Ripoll

Carta a una jove musulmana

  • Què en penseu, d’aquestes cartes?
  • Quin missatge vol compartir la primera carta?
  • I la segona?

L’objectiu del terrorisme és crear un clima de por i desconfiança que perjudiqui la convivència normal en la nostra societat. Sobre aquest tema podeu veure i comentar a classe el programa de l’InfoK Especial “Junts contra la por”. Està pensat per a nens i nenes de primària però és interessant per a tothom.

La gestió de les emocions que desperten en els joves aquesta mena d’atemptats és l’objectiu del projecte “Del bressol al cor. 17 × capgirar el 17”.

La por és una reacció emocional que ens posa en un estat d’alerta excepcional quan detectem un perill, amb l’objectiu final de poder reaccionar fent servir al màxim les nostres capacitats d’acció per a superar o evitar el risc que ha desencadenat aquesta resposta. Tots tenim pors, és un sentiment natural i necessari.

Després del que ha passat aquest estiu, en què tothom ha quedat d’una manera o altra colpit per aquests tristos esdeveniments, donem-nos força i ànims per treballar amb fermesa per la pau!



Votarem l’1-O?

Votem-

En l’àmbit polític i social, a Catalunya estan passant fets importants que sens dubte ens permetran també aprendre moltes coses:

  • El Govern de la Generalitat ha convocat tots els ciutadans majors d’edat a participar en un referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya el dia 1 d’octubre. És la primera vegada en la història que passa un fet així.
  • El Govern de l’Estat espanyol ha prohibit la realització d’aquest referèndum perquè el considera inconstitucional i pren mesures per impedir que es pugui organitzar.
  • Una majoria dels ciutadans creuen que Catalunya té dret a decidir el seu futur i per tant volen votar (i els partidaris del Sí van fer una nova demostració de força en la immensa manifestació de la Diada). Hi ha altres ciutadans que estarien d’acord a votar però en un referèndum pactat amb l’Estat. D’altres consideren que els catalans no tenim dret a decidir si volem seguir formant part de l’Estat espanyol o si preferim tenir un estat propi perquè la Constitució no ho contempla.

Es produeix doncs una situació complicada (alguns analistes parlen d’un xoc de legitimitats, perquè cada part té raons que basen en les diverses lleis de cada àmbit) que fa que el futur sigui incert. Cal que treballem tots plegats perquè es pugui arribar a una solució civilitzada que deixi satisfets a la gran majoria.



Els efectes de l’huracà Irma!

L’huracà Irma, de categoria 5, la màxima categoria que pot assolir un huracà, un dels més potents mai enregistrats fins ara (alguns experts asseguren que s’ha de considerar el més potent), es va desplaçar des de les costes orientals de les Antilles fins a la península de Florida, als Estats Units d’Amèrica, després de fregar les costes nord de Puerto Rico, la República Dominicana, Haití i Cuba. Va fer tot aquest recorregut del 3 al 12 de setembre.

Els efectes de l’huracà han estat terribles i han afectat milions de persones, que han hagut d’abandonar les seves cases durant dies. La primera víctima va ser el conegut surfista Zander Venezia, de 16 anys, que, buscant l’onada de la seva vida, va morir a causa de la violència del mar generada pels forts vents de l’huracà. Vents que en alguns indrets han estat de 300 km/h de manera sostinguda. Fixeu-vos en la dificultat que té aquest periodista per mantenir-se quiet i dret entre aquests vents!


 

Save

Save

Save

Save

Publicat dins de TIC | 3 comentaris

Molt bon estiu 2017!

També ho trobeu, que cada vegada corre més el temps? Tornem a ser al final del curs i ens ve de gust destacar ara alguns dels fets rellevants del nostre, de curs:

  • Després d’una llarga temporada en què hem estat molt condicionats pels canvis legislatius o normatius, aquest any hem decidit amb tota llibertat en quins projectes treballar. Estem molt satisfets de tots el que hem publicat però n’hi ha un que ens fa una il·lusió especial i que us convidem a conèixer: l’IMAGINA!, un projecte per a educació infantil que estem segurs que marcarà un abans i un després en els materials per a aquesta etapa. No s’ha vist mai res abans que s’hi assembli, ni aquí ni fora. L’esforç que hem fet tots plegats per tirar-lo endavant ha estat gran però ha valgut la pena!
  • Ara fa unes quantes setmanes se’ns va prestar una inusitada atenció mediàtica. De vegades ens queixem que els editors de materials educatius i la feina que fem no rebem prou atenció dels mitjans de comunicació; aquesta vegada no va ser així, i per uns dies vam ser els grans protagonistes de l’actualitat. El motiu no ens feia cap il·lusió, perquè un informe acusava certes editorials catalanes, entre elles nosaltres, de voler adoctrinar els estudiants del país amb continguts esbiaixats i plens d’errors mal intencionats en els llibres de text. Més enllà de la polèmica, absurda i sense cap base, l’incident va servir perquè molta gent s’interessés per com treballem, quines persones intervenen en l’elaboració dels projectes, etc., i això sí que ens va agradar explicar-ho!
  • Cap al final de curs ha arribat una molt bona notícia per nosaltres, i creiem que també ho és per al sector de les editorials educatives. Una institució tan important i prestigiosa com Jesuïtes Educació va decidir convocar un concurs restringit per seleccionar una editorial que els acompanyés en el desplegament del seu projecte d’innovació Horitzó 2020. L’editorial triada va ser Text-La Galera, i aquesta mostra de confiança, i l’oportunitat que ens dona de treballar conjuntament amb els equips de JE, va representar una gran alegria per nosaltres, i és una gran oportunitat que volem aprofitar. Els màxims responsables de JE ja havien anunciat fa uns mesos que les escoles i les editorials es necessitaven mútuament i que estàvem condemnades a entendre’ns. Nosaltres hi estem plenament d’acord, i ens sembla que aquesta és la bona notícia per a tot el sector.

Efectivament, creiem que les editorials educatives tenim molta feina a fer, i molt a dir i a aportar, també en el terreny de la innovació, com dèiem en un article publicat al nostre blog el passat mes d’octubre. Ja fa vint-i-cinc anys que Text-La Galera va publicar els primers materials, uns projectes trencadors presentats en carpetes d’anelles que van sorprendre pel caràcter innovador, fins i tot agosarat, del seu plantejament. Des d’aleshores ens hem esforçat per mantenir alt l’afany de millora i d’exigència, i no ens han faltat mai les ganes de buscar noves maneres de fer i de presentar els materials.

Estem ben determinats a continuar-ho fent ara més que mai, en moments decisius per al futur de l’educació i del nostre país. Esperem continuar gaudint del vostre suport i la vostra companyia.

Molt bon estiu!

Xavier Carrasco, director editorial de Text-la Galera

Publicat dins de Opinió | Deixa un comentari

Com “sobreviure” al final de curs?

Com “sobreviure” al final de curs?

Tot i que al món estan succeint fets molt importants (els atemptats de Manchester i Kabul, la moció de censura al govern de Rajoy, les eleccions internes del PSOE, la conferència del president Puigdemont a Madrid i les reaccions posteriors, etc.), per a la comunitat educativa ara el més important és el final de curs.

filetQuines tensions comporta un final de curs?

En aquesta època de l’any coincideixen molts fets que fan difícil mantenir l’equilibri emocional que permet combatre o evitar l’estrès. Mirem si podem suavitzar aquest final de curs perquè no ens sembli una pujada de pendent massa fort o un nus massa enrevessat?

Et proposem una activitat perquè els alumnes identifiquin què és el que de debò els estressa a final de curs. També et proposem cercar estratègies per superar aquestes dificultats.

1. Llegeix aquesta llista de possibles factors d’estrès a final de curs i ordena’ls del que més t’afecta al que menys:

a. Cansament acumulat durant el curs.

b. Calor, al·lèrgies, alteracions de l’humor associades a la primavera.

c. La sensació de final d’etapa (més accentuada per als alumnes de 6è de primària i 4t d’ESO).

d. La pressió de l’avaluació final amb la possibilitat de tenir més o menys èxit.

e. El pes de les expectatives de pares i professors.

f. La distracció dels plans per a les vacances (preocupació de no tenir-ne o tenir el cap en el que faràs a l’estiu).

2. Explica com t’afecta particularment el factor d’estrès que has posat en primera opció i compareu les diferents preocupacions que teniu les companyes i els companys.

3. Agafa l’últim factor d’estrès de la teva llista i explica als altres per quin motiu et preocupa poc i aconsella, a partir de la teva experiència, què poden fer els companys que el consideren dels més angoixants per desestressar-se.

4. Relativitzeu les vostres angoixes amb un dels dos sentits: el sentit comú o el sentit de l’humor. Ser capaç de riure’s d’un mateix o del que ens preocupa ens ajuda a restar dramatisme a situacions difícils i a afrontar-les en millors condicions. Un exemple, per disminuir l’estrès que provoquen les expectatives familiars o dels professors (factor e):

Quan els pares et pressionin perquè treguis bones notes, demana’ls que t’ensenyin les seves. Si no ho fan, senyal que no eren gaire bones i llavors pots exigir més empatia o argumentar que prefereixes no superar-los per no desentonar. Si te les ensenyen hauràs de pensar alguna altra estratègia, com per exemple despistar, canviant ràpidament de tema…: “Em puc tatuar tota la cara?”

Apliqueu la mateixa estratègia per caricaturitzar els altres factors estressants.

Finalment, aquí us deixem alguns consells que podeu donar als alumnes de cara al final de curs:

  • Organitzeu-vos l’esprint de feina final: feu llistes o horaris per anar ratllant tot el que aneu fent. Que la llista es redueixi és una sensació que alleugereix! Feu servir recursos diferents per indicar les feines; per exemple, useu els colors per distingir matèries, horaris, feines pendents…
  • Atureu-vos de tant en tant. No feu maratons. Camineu, beveu aigua o mengeu una mica, sortiu una estona del lloc d’estudi, estireu els braços com quan us desperteu, badalleu i respireu profundament. Fregueu-vos els ulls suaument, com fent un massatge ocular, i torneu a concentrar-vos.
  • Proveu altres maneres i llocs diferents on estudiar: a la biblioteca, en un bar dels que tenen taules grans i ambient tranquil, amb un company o companya, fent jocs de preguntes i respostes, simulant que es fa una conferència davant el mirall… (enregistreu-vos amb vídeo!), virtualment amb un company…

Feu servir algunes tècniques de síntesi:

L’esquema

El resum

La fitxa de síntesi

El quadre sinòptic

El mapa conceptual

  • Doneu-vos algun petit premi quan aneu complint tasques de la llista/horari: un bon berenar, comprar-se alguna cosa que es desitja, sortir de festa, jugar a un vídeojoc… Reconforta!
  •  Intenteu tenir una actitud positiva: queixar-se constantment fa que no s’avanci, fa més difícil concentrar-se i aconseguir el que un vol, i a més desmotiva moltíssim…
  • I, sobretot, mireu de dormir un nombre d’hores que us permeti estar descansats l’endemà (es recomana que dormiu un mínim de set hores seguides). Costa rendir si s’està molt cansat.

O sigui que: a encarar la recta final, a estudiar i ànim! 😉

Save

Save

Publicat dins de La Notícia de la Setmana | 1 comentari