La notícia de la setmana: Notes el canvi climàtic?

la-noticia16-11-5Notes el canvi climàtic?

El canvi climàtic és un fenomen que es nota dia a dia. La setmana passada, per exemple, vam viure unes temperatures anormalment altes: no estem acostumats a tenir temperatures de més de vint graus a moltes zones de Catalunya al final del mes de novembre. Amb aquestes temperatures, les pluges van substituir les nevades fins fa ben pocs dies, quan finalment ha començat a nevar a les muntanyes més altes.

filet

Quins altres efectes podem reconèixer en aquest procés de canvi?

La notícia d’aquesta setmana mirarà de trobar-los en la natura, la manera de vestir i el llenguatge.

Si ets profe de naturals...
Et proposem fer una activitat perquè els alumnes avaluïn diferents elements del món natural que han variat els darrers anys.

1 Penseu de quina manera està afectant el medi natural l’increment global de temperatura (una de les conseqüències del canvi climàtic). Per a això, completeu aquesta taula amb tres exemples més:

abans


Si ets profe de socials...Et proposem que facis un petit estudi amb els teus alumnes per veure com els canvis en el clima afecten una cosa tan quotidiana com la manera de vestir.

1 Prepareu una petita enquesta per relacionar la roba que esteu usant aquests dies i el clima que fa. Inventeu preguntes de l’estil d’aquestes dues:

  • Porteu la mateixa roba que dúieu a l’estiu? (No feu trampa, que encara us veiem vestits amb mànigues curtes!)
  • Esteu fent servir sovint la roba d’abric?
  • Feu el “canvi de roba” d’armari? Quan l’heu fet? I si no l’heu fet, per quin motiu?

2 Paral·lelament, investigueu el tipus de roba que hi ha a les botigues:

  • La roba que hi ha ara a les botigues es correspon al clima que fa ara mateix, o va per avançat?
  • Us resultaria fàcil trobar peces de roba adequades al temps que està fent?

 3 Completeu una taula com aquesta amb tantes peces de roba com us sigui possible:

peça de roba.jpg

NOTA PER AL PROFESSOR: Seria interessant remarcar la funcionalitat de protecció tèrmica de la roba més que la relacionada amb els aspectes de moda i estètica.
També podeu proposar si hi ha molta oferta d’escapades d’esquí el pont de desembre.

Si ets profe de llengüesEt proposem una activitat perquè els alumnes siguin conscients del canvi climàtic tot treballant els refranys:

1 Llegiu aquest refrany i responeu les preguntes:

Quan l’octubre està finit, mor la mosca i el mosquit.

  • Creieu que continua sent vigent?
  • Si us encarreguessin d’actualitzar-lo, com el reescriuríeu?

2 Busqueu altres refranys relacionats amb el temps de la tardor i mireu si necessiten una actuació com l’anterior. Per a fer aquesta activitat segur que us ajudaran els vostres familiars i amics més grans. Aquí en teniu dos exemples més:

L’octubre fred, mata el cuquet.

Per Tots Sants, capes i mocadors grans.

  • Recordeu algun octubre fred? Potser que canviem de mes, oi?
  • Vosaltres associeu la festa de la Castanyada amb un ambient fred, com fa la cultura popular?

3 Trobareu altres refranys per a treballar aquesta activitat a la xarxa.


Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Et pnses k escrius b?

la-noticia16-11-4Et pnses k escrius b?

Aquesta setmana arriba a les llibreries la nova versió de la Gramàtica catalana, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Aquesta institució va aprovar també, el passat 24 d’octubre, una nova versió de l’Ortografia catalana, que incorpora alguns canvis significatius. Totes les llengües evolucionen i les obres bàsiques que en descriuen l’estructura i en fixen la normativa han d’actualitzar-se periòdicament. L’organisme que fa aquesta funció en el cas de la nostra llengua és l’IEC.

filet

Per què és necessari anar actualitzant la normativa d’una llengua?

La gramàtica estudia i descriu l’estructura de la llengua real, la que fan servir els parlants d’una llengua. L’ortografia, que és una convenció, és la branca de la gramàtica que fixa la manera de representar correctament els sons d’una llengua per escrit. Si no se’n fessin actualitzacions periòdiques, la llengua normativa i la llengua oral s’anirien distanciant i acabarien sent molt diferents.

 

Si ets profe de llengüesEt proposem una activitat perquè treballis com un filòleg i creïs normes ortogràfiques.

1 Respon aquestes preguntes sobre com escrius missatges de text amb el mòbil:

  • A què dones prioritat, a la correcció acadèmica o a la brevetat d’escriptura?
  • Escrius sempre les paraules senceres? Com llegiries “pq”?
  • Si una paraula té una síl·laba que coincideix amb el nom d’un nombre o d’un símbol, la substitueixes pel nombre o pel símbol? Com llegiries “a10”?
  • Què feu amb les lletres que s’escriuen però no es pronuncien? Com escrius “aquí” en un missatge?
  • Fas servir expressions molt comprimides per a expressar oracions molt més llargues? Què significa “OXOX”?
  • Quins altres canvis d’aquest estil fas? Quin és el criteri que s’aplica?

NOTA PER AL PROFESSOR: És probable que aquí l’alumnat faci referència a l’ús d’emoticones, emojis i altres elements gràfics.

2 Completa una graella d’equivalències com aquesta entre l’escriptura normativa i la que feu servir quan utilitzeu el mòbil.

escriptura.jpg

3 Les equivalències serien les mateixes si enlloc del català partíssim del castellà o de l’anglès?



si-ets-profe-de-socials-o-matesEt proposem fer una activitat perquè els alumnes investiguin quins grups de població entenen les normes ortogràfiques que heu “creat” en l’activitat de llengües.

1 Escriviu cinc missatges diferents amb l’”ortografia inventada” dels missatges de text. Escolliu textos que siguin ben diferents de la seva escriptura normativa.

2 Prepareu un qüestionari estadístic per avaluar la comprensió d’aquesta forma d’escriptura: sota cadascun dels textos que heu triat deixeu un espai perquè els enquestats escriguin com les interpreten.


3 Demaneu que la persona que respon el qüestionari escrigui l’edat que té i si fa servir missatgeria de text.


4 Passeu l’enquesta a diferents grups de persones. Procureu que tinguin edats ben diferents.


5 Una vegada hagueu recollit les dades utilitzeu paràmetres estadístics per a saber quina és la franja d’edat en què domina més l’ús d’aquest llenguatge.


6 Hi ha alguna relació estadística entre ser usuari dels serveis de text i entendre aquest tipus d’ortografia?



Si ets profe de Cultura i valors ètics...L’anunci de les noves normes ortogràfiques i gramaticals de l’IEC ha generat una certa polèmica. Et proposem una activitat per debatre sobre la resistència als canvis.

1 Visualitzeu aquest vídeo.

2 Busqueu notícies a la premsa sobre gent que s’hagi pronunciat a favor o en contra de la nova normativa

3 A partir de tota aquesta informació, feu un debat a classe sobre les diferents actituds de la gent davant dels canvis. Són fàcils d’acceptar? Quins factors creus que fan que la gent estigui més oberta als canvis o sigui més conservadora?


Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

La notícia de la setmana: Et pot matar l’alcohol?

la-noticia-16-11-3.jpgEt pot matar l’alcohol?

El passat 1 de novembre va morir, a Madrid, una noia de 12 anys a causa d’una intoxicació etílica. Una setmana més tard, dues noies de Pontevedra de 12 i 13 anys van ser ingressades pel mateix tipus d’intoxicació. L’alcohol és una substància consumida molt habitualment a les societats humanes, i això fa que moltes vegades tendim a treure importància als seus efectes.

filet

Quins són, els efectes del consum d’alcohol?

Els efectes de consumir alcohol poden ser molt diversos, com els de qualsevol altra droga, i de diversa gravetat. Fins i tot poden provocar la mort.

Si ets profe de naturals...
Us proposem una sèrie d’activitats per ajudar-vos a entendre què és l’alcohol, com afecta el cos humà i quins són els seus efectes més extrems.

1 Busca informació sobre la família de compostos químics que anomenem alcohols. Fes una petita llista dels diferents alcohols que has trobat.

2 Quin tipus d’alcohol trobem en les begudes? És el mateix que fem servir per desinfectar ferides? Quins altres alcohols es poden trobar en un supermercat?

3 Quins efectes produeix el consum d’alcohol etílic? I el consum d’alcohol metílic?

4 Quina simptomatologia presenten les intoxicacions etíliques greus? Quins òrgans són els més afectats?


NOTA PER AL PROFESSOR: El propòsit d’aquestes preguntes és donar informació objectiva sobre l’alcohol i els efectes del seu consum. Considerem important distingir l’alcohol etílic i el metílic (conegut comercialment com alcohol de cremar) de la resta. Quan tracteu els efectes de l’alcohol és important precisar que els de l’alcohol metílic (no apte per a consum de boca) i l’etílic són diferents, i que aquests efectes depenen de la quantitat d’alcohol consumit, i que són més o menys intensos segons la concentració d’alcohol en sang a què s’arriba i de la fisiologia de cada individu.

Si ets profe de Cultura i valors ètics...Et proposem una sèrie d’activitats per posar de manifest la paradoxa de pertànyer a una societat que sap que l’alcohol és perjudicial per a la salut i, en canvi, n’accepta el seu consum social.

1 Digueu quins són els aspectes gratificants i quins són els aspectes negatius d’aquestes conductes:

    1. Copiar en un examen.
    2. Conduir sense carnet.
    3. Fumar cànnabis.
    4. Fumar tabac.
    5. Beure alcohol.
    6. Participar de petits furts.
    7. Fer una pintada al carrer.
    8. Enganyar la parella.

2 Valoreu quin és el balanç entre els aspectes positius i negatius de cada una d’aquestes conductes. Surt a compte tenir-les?

3 Podeu treballar la sessió 28 (Jocs perillosos) del llibre de Cultura i valors ètics de 2n d’ESO de la col·lecció Atòmium.

Aprofiteu que aquesta setmana és la Tercera Setmana de Sensibilització sobre els Riscos del Consum d’Alcohol.


NOTA PER AL PROFESSOR:
L’objectiu d’aquesta activitat és que l’alumnat s’adoni que no sempre allò que sabem que té aspectes negatius es valora d’igual manera: algunes conductes estan menys penalitzades que d’altres.

Si ets profe de llengua...Et proposem dues activitats:

1  Analitzeu aquest gràfic sobre l’evolució i el percentatge de “borratxeres” entre joves de 14 a 18 anys des de l’any 1994 fins al 2012 i escriviu un text explicant per què us sembla que cada vegada aquest percentatge s’incrementa:

estudes

2 Mireu aquests dos vídeos de la Generalitat de Catalunya:

Analitzeu les imatges i els textos, així com el missatge que vol transmetre cada vídeo.
Prepareu una presentació o un vídeo curt semblant. Us caldrà:

  • Pensar un missatge bàsic que voleu transmetre a partir de l’anàlisi i la informació obtinguda en el treball anterior proposat en les diferents àrees.
  • Fer un esquema o guió que podeu redactar per parelles.
  •  Buscar fotografies adients.
  • Fer el muntatge.

 

Publicat dins de TIC | 1 comentari

La notícia de la setmana: Clinton Vs. Trump

la-noticia-16-11-2Clinton Vs. Trump

El 8 de novembre, se celebren les eleccions presidencials als EUA. Les estadístiques ens diuen que hi ha dos candidats amb més opcions que tots els altres. La candidata del Partit Demòcrata, Hillary Clinton, i el candidat del Partit Republicà, Donald Trump.

filetSabeu com funciona el sistema electoral americà? Descobriu -ho.

Com triaries a qui donar el teu vot?

Una votació hauria de ser un acte de responsabilitat i per ser responsable un s’ha d’informar. Això què implica? Implica que tenim el deure com a ciutadans de votar amb criteri.

Si ets profe de socials o tutorEt fem una proposta atrevida per treballar amb els teus alumnes abans de conèixer els resultats de les eleccions.

1 Dividiu per sorteig els alumnes de la classe en tres grups: partidaris de Trump, partidaris de Clinton i indecisos.

2 Assigneu a cada grup les tasques següents:

  • Partidaris de Clinton: Busqueu arguments per defensar aquesta candidata, a partir de les seves millors propostes.
    Per exemple: la defensa del sistema de sanitat pública implantat pel President Obama.
  • Partidaris de Trump: Busqueu arguments per defensar aquest candidat, a partir de les seves millors propostes.
    Per exemple: el seu enfrontament als grups de poder de les grans empreses de Wall Street.
  • Indecisos: Busqueu arguments en contra de tots dos candidats.
    Per exemple: Hillary Clinton és valorada com una política professional allunyada dels interessos de la gent del carrer i Donald Trump ha fet moltes propostes en contra dels immigrants i els estrangers.

3 Presenteu els arguments a l’aula en forma de debat o bé d’exposició.

4 Tot seguit, voteu un o altre candidat.

5 Després de la votació, feu un recompte. Amb els resultats, reflexioneu sobre quins arguments han pesat més a l’hora de votar.

6 Durant els propers dies estigueu atents a les anàlisis dels resultats que sortiran a la premsa i compareu el que ha passat a l’aula amb la realitat.


 

Publicat dins de TIC | 2 comentaris

La notícia de la setmana: Com ha costat, aquesta investidura!

la-noticia-16-11-1Com ha costat, aquesta investidura!

Des de les eleccions de desembre de l’any passat, els partits polítics que formen el Congrés dels Diputats han estat intentant formar govern sense aconseguir-ho. El partit més votat va ser el Partit Popular (PP), que tothom considera el guanyador d’aquelles eleccions. Si hi havia un partit guanyador, per què tant de rebombori?

filet

Si hi havia un partit guanyador, per què ha costat tant formar govern?

Per entendre aquesta situació us proposem una sèrie d’activitats per analitzar el sistema electoral.

si-ets-profe-de-socials-o-matesEt proposem que treballeu per què el partit més votat en unes eleccions no té per què ser necessàriament el partit que governi.

1 Busqueu informació sobre què és el que es tria en unes eleccions generals.

  • Fixeu-vos que es voten candidatures per a formar les Corts (Congrés i Senat) però no votem directament un President del Govern ni els seus ministres: aquests, doncs, com es trien?

diputats

  • Analitzeu els resultats de les eleccions de juny de 2016. Observeu els resultats i digueu qui creieu que va guanyar les eleccions i per quin motiu no s’ha pogut formar govern fins ara.
  • Definiu matemàticament els conceptes de majoria absoluta, majoria simple i majoria relativa.

2 Compareu els procediments per arribar a la victòria en diferents competicions i/o circumstàncies.

  • Com guanya la Champions league un equip de futbol?
  • Com es guanya una lliga esportiva?
  • Us proposem tres diagrames matemàtics:
    • Diagrama de sectors (com el que teniu en el primer apartat d’aquesta activitat).
    • Diagrama d’arbre.

diagrama-arbre


Gràfic a partir de taula de doble entrada.

grafic-taula

  • A quins sistemes de competició (eleccions polítiques, competició de lliga i competició de copa) associaríeu cada tipus de diagrama?

3 Jugueu amb les aplicacions que van oferir els diaris per simular els possibles pactes que podien facilitar la investidura.

  • Visiteu les webs de El País i La Vanguardia.

Si ets profe de llengües
Si us hi fixeu, quan parlem de partits polítics en diem el nom fent servir les sigles que els identifiquen. Però les sigles les fem servir en d’altres àmbits.
Et proposem que treballeu les sigles
.

1 Esbrineu la diferència entre sigla, abreviatura i acrònim.

2 Busqueu cinc sigles de l’àmbit educatiu, cinc de l’àmbit científic i cinc del polític. Indiqueu a què es refereixen.

3 Fixeu-vos en aquests casos. Totes dues formes es fan servir en textos escrits:

ONG-oenagé                        CD-cedé

• Què ha passat? Com se’n diu, d’aquest fenomen lingüístic?

4 Esbrineu si les sigles tenen plural.

Per començar, rumieu si el plural d’ONG s’escriu ONG´s, ONGS, ONGs o bé ONG.
Podeu consultar aquest document.

5 Davant d’una sigla, apostrofem l’article o la preposició?
Trobeu la resposta a Optimot
i apliqueu-la en aquests casos:

  • La ONG Mans Unides ha fet la seva assemblea anual.
  • La UAB oferirà nous graus aquest curs.
  • Les cadenes de ADN s’uneixen entre si.
  • Aquest és un bon programa de FM radiofònica.
  • El INCASOL no es pronuncia sobre el tema.

6 Massa sigles? Discutiu com es pot trobar l’equilibri per evitar l’aclaparament per l’ús exagerat de les sigles després de llegir aquesta entrada al blog La lectora corrent.


Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Som editors, ho reconeixem. Ens deixeu jugar?

llibres-de-text_2Els editors de materials educatius som un col·lectiu que compartim algunes complicitats. Com altres col·lectius professionals, és clar, però n’hi ha una que potser és exclusiva del nostre: estem molt acostumats a ser l’ase dels cops. Hi estem acostumats però això no vol dir que ens hi conformem. I és que n’hem sentit de l’alçada d’un campanar, des que som els culpables de les desigualtats dels nens de tot el món fins el que afirmava al seu bloc un afamat professor que té centenars de milers de seguidors al twitter: “el libro de texto es una basura intragable, es solo un pretexto para negocios corruptos, para el adoctrinamiento y para los malos professores.”

Ara el que toca dir és que l’ús de llibres de text impedeix la renovació educativa, o que llibre de text és igual a educació tradicional, antiga, i que per tant no té lloc a l’escola nova. Fa uns dies, una persona destacada de la comunitat educativa deia al twitter que la crítica a l’escola del llibre de text no vol dir que l’escola nova 21 hagi de ser un espai sense llibres; ben al contrari, afegia: en tindrà mil de llibres, però dels de veritat.

Llibres de veritat, està bé. Es veu que el que fem centenars de professionals d’especialitats diferents, amb el nostre talent (poc o molt), formació i coneixement, dedicació, recursos, vocació… és mentida. Que enganyats que estàvem, perquè nosaltres ens crèiem el que fem; i que enganyats, també, els milers d’usuaris que fan servir llibres de text i hi fan una bona feina.

Podríem contestar i acabar per la via ràpida dient que de fet molts dels que ens dediquem a fer materials educatius no ens sentim al·ludits per aquestes crítiques, simplement perquè els projectes que publiquem avui tenen molt poc a veure amb els “llibres de text de tota la vida” que tenen en ment els que els critiquen. Són obres més complexes, obertes i flexibles, i formen part de projectes més amplis compostos per diferents peces, en formats diferents, que inclouen productes i també serveis. I les fem, és clar, amb la participació destacada de docents.

Ho podríem deixar aquí, però voldria explicar-ho una mica més. Penso que, de fet, amb aquestes crítiques es dóna una importància als llibres de text (diguem-ne així, tot i que el nom queda curt) que segurament no tenen, perquè se’ls considera els únics responsables de la manera d’ensenyar. És veritat: amb llibres de text es pot ensenyar de manera clàssica, tancada, dirigida, basada en la transmissió de coneixements… però també es pot fer tot el contrari! L’ús de llibres de text no implica una metodologia de treball determinada.

El llibre és una eina potent, sí, però no miraculosa. Per fer-la servir s’ha de treballar, saber què es vol fer i tenir el talent necessari per fer-ho. Amb una escarpa i un martell (i amb talent i treball), Miquel Àngel va esculpir les seves escultures, però també es pot obrir el cap al veí, i no per això prohibirem l’escarpa i el martell… ni culparem els que els fabriquen.

D’altra banda, el llibre de text no té perquè ser l’únic recurs que es fa servir. El llibre és compatible amb moltes altres eines. Un amic detractor dels llibres de text em deia un dia: l’actualitat no és als llibres en paper. Si passa un fet d’aquests que es comenten a tot arreu i se n’ha de parlar a classe, és bo aprofitar-lo per treballar el tema amb els alumnes. Naturalment!, li vaig contestar. És bo fer-ho i recórrer a totes les fonts i els recursos que puguem, amb totes les eines que tinguem a l’abast. Però què té a veure això amb el valor que pugui tenir o no un llibre? Que l’exemplar en paper no pot recollir l’actualitat? És clar que no, i què? Tampoc una cafetera recull l’actualitat, però si funciona bé és una eina valuosa.

Per recollir i treballar l’actualitat hi ha altres eines (i per cert, hi ha editorials que oferim recursos des del nostre web en aquesta línia). Això resta valor al llibre? Jo sóc partidari de sumar recursos, no de substituir-los. M’agrada la televisió, i la ràdio també. M’agrada el cine, i també el teatre. I la novel·la, que ha estat enterrada centenars de vegades, “obligada” a desaparèixer davant de tantes innovacions… Per què aquesta dèria a voler fer desaparèixer l’anterior?

Pot semblar que estic defensant el llibre en paper davant d’altres suports, però no és així. Els que fem materials educatius treballem en projectes digitals des de fa molts anys, i molts veiem (ja hauríem de dir “vam veure”) la irrupció de la tecnologia a les aules com una bona notícia i no com una amenaça. Les possibilitats dels recursos digitals en l’àmbit educatiu són immenses i ens hi hem ficat de ple tant per interès (s’obren noves possibilitats de negoci: nous productes i serveis que podem oferir  la comunitat educativa) com també per vocació: no oblidem que som gent del món de l’educació.

No defenso per tant el llibre “tradicional”, sinó el paper que fem els editors com a intermediaris, creadors de projectes o curadors de continguts (que no deixa de ser una altra manera de crear).  Això sí que ho defenso. Els editors fem propostes. Triem. En definitiva, un llibre (en paper o digital, tant és) no és sinó el resultat d’una tria, la de l’editor. I això fa que hi hagi qui s’esquinça les vestidures: per què fer servir el que “altres” han fet? Per què confiar en el que altres ens ofereixen? Quines pèrfides intencions deuen tenir (allò dels “negocis corruptes” i “l’adoctrinament”…)? I naturalment, l’argument estrella: per què pagar per una cosa que puc trobar a la xarxa gratuïtament o que em puc fer jo?

Els mestres i professors es poden fer els materials que necessitin? I tant! I n’hi ha molts que ho fan, cosa que és admirable i digna d’elogi. Sé de què parlo perquè aquesta és la nostra feina, i sabem que cal esmerçar molt de temps, coneixement i esforç per tenir uns bons resultats. El que no em semblaria just és exigir a tothom que ho faci. Ni em sembla bé que es critiqui els que lliurement decideixen fer confiança a una o diverses editorials i a les propostes que aquestes els fan.

I és que en el fons tot es redueix a això: a una qüestió de confiança. N’hi ha que veuen les editorials com unes empreses d’”abans” dominades per l’afany de lucre que veuen perillar el seu negoci, i en recelen. Per sort, molts altres -la majoria- entenen que els editors som gent honesta que creiem en la nostra feina i que pretenem contribuir a la millora de l’educació. En aquest sentit, en el procés d’innovació necessari en què està immersa l’escola catalana, no han de ser ben rebudes totes les aportacions? Ens podem permetre el luxe de prescindir d’alguna?

Xavier Carrasco, director editorial de Text-la Galera

Publicat dins de TIC | 10 comentaris

La notícia de la setmana: Va de premis!

la-noticia-16-10-4.jpg

Va de premis!

Ens acostem a final d’any, moment en què tradicionalment es premia l’excel·lència en diferents activitats.

 Ja s’han donat tots els Premis Nobel de l’any 2016: el de literatura, al músic Bob Dylan (per l’expressió poètica dels seus temes), el de medicina, al biòleg Yoshinori Ohsumi (pels seus estudis sobre el reciclatge de les cèl·lules), el de química, a Jean-Pierre Sauvage, J. Fraser Stoddart y Bernard L. Feringa (els creadors de màquines moleculars microscòpiques), el de física, a David Thouless, Duncan Haldane y Michael Kosterlitz (per l’estudi dels estats exòtics de la matèria en condicions quàntiques), el de la pau, al president de Colòmbia, Juan Manuel Santos (per la lluita per aconseguir l’acord de pau al seu país), i el d’economia, a Bengt Holmström y Oliver Hart (per la teoria del contracte).

Per una altra banda, el diumenge dia 16 va ser notícia, al Gran Premi de Motociclisme del Japó (al circuit de Motegi), que el pilot de Cervera Marc Màrquez es va proclamar campió del món de MotoGP. Quan encara faltaven tres curses per acabar el campionat, els punts d’avantatge sobre Valentino Rossi, segon classificat, ja eren suficients perquè matemàticament tingués el títol assegurat.

filet

A més d’aquests premis, en coneixeu d’altres?

Des de Text-La Galera us proposem diverses activitats al voltant del gran premi de moto GP i dels Premis Nobel.

si-ets-profe-de-mates-o-fisicaEt proposem una activitat que ens permetrà entendre per què, tot i els angles de plegada molt grans, les motos no cauen.

Les motos que piloten aquests esportistes són rapidíssimes (poden superar fàcilment els 350 km/h al final de les rectes més llargues dels circuits) i estan dissenyades per a poder inclinar-se molts graus en els revolts amb l’ajuda d’uns molt bons pneumàtics. L’angle de plegada de les motos de competició de Moto GP és de fins a 64 graus respecte la perpendicular al sòl. Això és moltíssim. Com a comparació, penseu que amb una moto de carretera, i sempre amb bons pneumàtics, aquest angle és de 45 graus com a màxim. Marc Màrquez va arribar a fer un revolt amb un angle de 68 graus!

1 Observa aquestes fotografies d’una plegada mítica de Marc Màrquez, en què va estar a punt de caure:

Marquez.jpg

2  Esbrina quines són les forces que intervenen sobre el sistema moto-pilot en moviment.

  • Imagina que vas en cotxe i el conductor gira per agafar un revolt a la dreta. Notes alguna cosa? Cap a on et bellugues, cap a la dreta o cap a l’esquerra? Si el revolt fos cap a l’esquerra, et bellugaries igual?
  • Cap a on hauries de fer força per no moure’t quan el cotxe fa el revolt? Relaciona aquesta força amb el moviment que han de fer els pilots de motociclisme quan agafen revolts. Què passaria si no fessin aquests moviments?
  • Caldria adoptar aquesta mateixa posició si la moto anés a poca velocitat? I si anés a molta velocitat però hagués de prendre un revolt molt obert?

NOTA PER AL PROFESSORAT:
L’alumnat hauria d’arribar a la conclusió que el moviment seria sempre oposat a la direcció del revolt. És feina del professor argumentar que la tendència del passatger és a mantenir una trajectòria rectilínia.


3  Descriu un revolt a partir de la posició que pren el pilot:

curva

  • Aquest pilot està circulant per un revolt o per un tram de circuit recte?
  • Podries dir alguna cosa de la velocitat del pilot? En cas que circulés per un revolt, podries dir de quina mena de revolt es tracta?

Si ets profe de llengua...Et proposem que promoguis un debat sobre el fet que s’hagi atorgat el Premi Nobel de Literatura a Bob Dylan.

Bob.jpg

  • Tenen raó els que critiquen que s’hagi donat el guardó a un compositor, a un músic?
  • Tenen raó els defensors de la decisió, que el consideren un autèntic poeta?
  • Si considerem que les lletres de les cançons són poemes i per tant són literatura, quin o quins músics o grups creus que mereixerien també una distinció com el Premi Nobel?

Si ets profe d'anglès...

 Et proposem que escolteu, entengueu i després traduïu aquestes dues cançons de Bob Dylan:

Blowing in the Wind

How many roads must a man walk down
Before you call him a man?
How many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand?
Yes, and how many times must the cannon balls fly
Before they’re forever banned?
The answer, my friend, is blowin’ in the wind
The answer is blowin’ in the wind

Yes, and how many years can a mountain exist
Before it’s washed to the sea?
Yes, and how many years can some people exist
Before they’re allowed to be free?
Yes, and how many times can a man turn his head
And pretend that he just doesn’t see?
The answer, my friend, is blowin’ in the wind
The answer is blowin’ in the wind

Yes, and how many times must a man look up
Before he can see the sky?
Yes, and how many ears must one man have
Before he can hear people cry?
Yes, and how many deaths will it take ’till he knows
That too many people have died?
The answer, my friend, is blowin’ in the wind
The answer is blowin’ in the wind

Knocking on heaven’s door

Mama, take this badge of me
I can’t use it anymore
It’s gettin’ dark, too dark to see
I feel like I’m knockin’ on heaven’s door

Knock, knock, knockin’ on heaven’s door
Knock, knock, knockin’ on heaven’s door
Knock, knock, knockin’ on heaven’s door
Knock, knock, knockin’ on heaven’s door

Mama, put my guns in the ground
I can’t shoot them anymore
That long black cloud is comin’ down
I feel like I’m knockin’ on heaven’s door

Knock, knock, knockin’ on heaven’s door
Knock, knock, knockin’ on heaven’s door
Knock, knock, knockin’ on heaven’s door
Knock, knock, knockin’ on heaven’s door

1 Busqueu la lletra de l’adaptació al català de Blowing in the Wind que es va titular Escolta-ho en el vent. Compara l’adaptació amb la traducció que has fet.

  • Són exactament iguals? Per què passa això?

Si ets profe de musica.jpg

Et proposem que repteu els vostres alumnes a trobar el màxim de versions possibles de les dues cançons anteriors o d’algun altre tema que també us agradi, com podria ser Like a Rolling Stone.

Knocking on heaven’s door

Blowing in the wind

  • Analitzeu els diferents tractaments musicals de cada versió.

Si ets profe de naturals...

Et proposem parlar del Premi Nobel de medicina.

1 Llegiu aquest paràgraf:

El biòleg japonès Yoshinori Ohsumi va rebre aquest premi per haver descobert amb detall els mecanismes que permeten a les cèl·lules tenir la capacitat d’eliminar les deixalles orgàniques a l’interior de la cèl·lula mateixa. Aquest fenomen passa constantment, quan els components no desitjats s’encapsulen en unes vesícules que anomenem autofagosomes i que, com si fossin bosses d’escombraries, són transportades als lisosomes, uns orgànuls cel·lulars que actuen com a autèntiques plantes de reciclatge on moltes substàncies de rebuig orgàniques de les cèl·lules es degraden i reciclen.

2 Atreviu-vos a relacionar l’autofàgia amb una fase tan característica de la metamorfosi de les granotes i els gripaus com és la reabsorció de la cua dels capgrossos.


  Si ets profe de Cultura i valors ètics...Et proposem que treballeu un aspecte relacionat amb els Premis Nobel:

1 Fixeu-vos que, enguany, entre els onze guardonats amb el Premi Nobel no hi ha cap dona.

  • Ho considereu casual?
  • Reviseu l’historial de guanyadors del Premi Nobel en totes les categories. Quina és la proporció entre homes i dones?

2 Investigueu la història de la científica Rosalind Franklin i el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia de l’any 1962.

  • Què en penseu, d’aquesta història?

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari