La setmana de la ciència

La Setmana de la Ciència és un dels esdeveniments anuals de divulgació de la ciència més importants en l’àmbit europeu. Del 10 al 19 de novembre un gran nombre d’entitats organitzen activitats amb l’objectiu de fomentar l’interès per la ciència i el coneixement. L’equip de “La notícia de la setmana” et proposa una sèrie d’activitats per treballar la ciència des de matèries diferents.

filet

Si ets profe de naturals... Et proposem unes activitats per a treballar la velocitat de transmissió del so.

1. Observeu aquest vídeo de l’Exploratomium Teacher Institute de San Francisco (EUA).

2. Reproduïu l’experiment distribuint-vos al llarg de 200 metres (millor si ho feu amb els ulls tancats) i contesteu:

Per què les persones situades més lluny piqueu de mans més tard que els que esteu més a prop de la font de so?

3. Busqueu una estructura metàl·lica llarga i rígida per comprovar que el so es transmet a diferents velocitats segons el medi:

– Situeu-vos als dos extrems (o en dos punts allunyats) de l’estructura metàl·lica, que pot ser una barana o una tanca, i genereu so des d’una de les posicions:

– Primer, per l’aire (per exemple, picant una cassola amb una cullera). Mesureu el temps que tarda a arribar a l’altre extrem. Dues persones més heu d’ajudar a indicar quan es genera el so i quan es capta fent un senyal molt evident, com per exemple enlairant una mà. Una altra persona ha de cronometrar el temps que passa entre els dos senyals.

– Després, a través de la mateixa estructura metàl·lica, piqueu un dels extrems amb la cullera mentre el receptor posa l’orella a l’altra punta.

En quin dels dos casos la transmissió del so és més ràpida?

Et proposem una activitat per poder crear animacions sorprenents gràcies a la física i la química:

1. Aconseguiu un plat de porcellana blanc, un retolador de pissarra (no permanent) i un gibrell amb aigua.

2. Dibuixeu amb el retolador un ninot de pal articulat en el plat, semblant a aquesta figura, o qualsevol altra figura feta principalment amb segments:

3. Aboqueu l’aigua del gibrell molt poc a poc sobre el plat i observeu el que succeeix.

NOTA PER AL PROFESSOR
Hauríeu de veure quelcom semblant al que es veu en aquest vídeo de Youtube.

4. A continuació, aconseguiu un imant de nevera i llimadures de ferro. Si sobre la figura dibuixada hi afegiu llimadures de ferro, podreu controlar el moviment del dibuix col·locant l’imant sota la taula i movent-lo a la vostra voluntat.

5. Us proposem enregistrar una petita animació utilitzant aquesta tècnica.

Per què el dibuixet es desenganxa?, per què es mou? Mireu de justificar científicament les respostes.

NOTA PEL PROFESSOR: Els retoladors de pissarra contenen una concentració baixa de silicona, que és hidròfuga. Això permet que la figura es desenganxi del plat i floti sobre l’aigua.

Et proposem una activitat per valorar com, per desgràcia, molts avenços científics s’han produït en temps de guerra:

1. Busqueu en quins anys van sorgir els invents següents i contesteu les preguntes:

goma sintètica – banc de sang – sonar – cirurgia plàstica – aviació comercial

Quin és el conflicte bèl·lic més important que va succeir en els anys que es van inventar o descobrir els invents anteriors?
Per quin motiu creieu que en temps de guerra la tecnologia és més prolífica?

2. Relacioneu cadascun dels avenços següents amb un conflicte bèl·lic:

ulleres de sol – internet – mòbil – GPS – menjar enllaunat – rellotge de polsera – cinta adhesiva – walkie talkie

NOTA PEL PROFESSOR: Aquí teniu la relació entre els descobriments i els conflictes bèl·lics:

goma sintètica – I Guerra Mundial

banc de sang – I Guerra Mundial

sonar – II Guerra Mundial (necessitat de detectar submarins)

cirurgia plàstica – I Guerra Mundial

aviació comercial – I Guerra Mundial

ulleres de sol – I Guerra Mundial (pels pilots)

internet – Guerra freda

mòbil – II Guerra Mundial (comença la cursa per fabricar telefonia portàtil)

GPS – Guerra del Golf (va ser la primera guerra en què va ser utilitzat tot i que es portava investigant des de la II Guerra Mundial)

menjar enllaunat – Guerres napoleòniques (van ser fabricades per primer cop l’any 1810 i venudes a l’armada anglesa)

rellotge de polsera – I Guerra Mundial (per facilitar la sincronització d’operacions)

cinta adhesiva – II Guerra Mundial (amb cinta americana feien reparacions d’últim moment per a armes, vehicles, avions, etc.)

walkie talkie – II Guerra Mundial

3. Llegiu el text següent, busqueu informació sobre invents que no han sorgit de conflictes bèl·lics i enumereu-los en una llista.

“Centres d’investigació com el CERN o la NASA requereixen de molta investigació tecnològica per materialitzar els seus experiments i investigacions. Col·lateralment, molta de la tecnologia creada per satisfer aquesta necessitat també ha estat útil per generar aparells i descobriments que ens fan la vida més fàcil.”

És necessària la guerra per a l’avenç de la tecnologia? Per què?

Et proposem una activitat per analitzar si l’atzar i la casualitat intervenen o no i en quin grau en el desenvolupament de la ciència i la tecnologia:

1. Distribuïu-vos els següents descobriments i busqueu-ne informació sobre l’origen:

penicil·lina – microones – velcro – tefló – radioactivitat – dinamita – edulcorants – rajos X – viagra – acer inoxidable

2. Exposeu les històries de cada descobriment i contesteu aquestes preguntes:

Què tenen en comú tots aquests descobriments?
Què creieu que té més mèrit, un descobriment científic per una casualitat o un descobriment que no ha estat per casualitat? Per què?
Has descobert mai alguna cosa gràcies a una casualitat? Si no s’hagués donat, creus que hauries pogut fer el mateix descobriment a la llarga?

3. Llegiu aquest text:

“És probable que molts de nosaltres relacionem la idea de descobriment científic amb infinites hores de feina seguint procediments molt complicats. Sovint els descobriments es donen com a conseqüència d’aquesta manera de treballar, però també és cert que molt sovint els descobriments són fruit de les casualitats.”

4. Per acabar, penseu com es podria incloure l’observació de fenòmens casuals dins del procés del mètode científic.

Et proposem una activitat sobre els manlleus o “préstecs” lingüístics i una altra d’investigació al voltant d’una paraula poc coneguda però relacionada amb el tema d’aquesta setmana.

1. Llegiu la definició de manlleu lingüístic i busqueu-ne algun provinent del món científic:

Element lingüístic, gairebé sempre lèxic, que passa d’una llengua a una altra. Càmping o hàmster, provinents de l’anglès, en són dos exemples.

2. Busqueu al diccionari la paraula “serendipitat”.

Què significa aquesta paraula?
Quina relació té amb els descobriments o els avenços científics?

Per acabar, investigueu i expliqueu l’origen d’aquesta paraula i com ha arribat fins a la nostra llengua.

Save

La setmana de la ciència