Vigileu què baixa del cel!

Ja fa uns quants anys que el planeta s’està escalfant. La temperatura mitjana de la Terra augmenta unes dècimes cada any des del 1979. Però que la Terra en conjunt guanyi temperatura no vol dir que passi de la mateixa manera a tot el planeta. Algunes regions concretes poden perdre temperatura temporalment o pràcticament tot l’any, com ja ha passat algun any al centre i l’est d’Europa a causa de l’arribada de corrents molt freds de Sibèria. I localment, com acabem de viure amb les últimes nevades a Catalunya, sempre hi haurà períodes de fred molt intens.

filet Què més pot causar refredament?

La comunitat científica comença a témer que tant els corrents marins com els corrents d’aire de gran magnitud que normalment suavitzen els climes europeus es poden debilitar o fins i tot desaparèixer, i que a curt termini la temperatura a bona part del nostre continent pot disminuir. Una hipòtesi ben fonamentada explica com l’efecte hivernacle, provocat per les activitats industrials i que incrementa la temperatura mitjana del planeta, pot, a la vegada, refredar el clima d’algunes regions. La clau es troba en la disminució dels casquets polars, que vessarien enormes volums d’aigua dolça i freda als oceans, cosa que provocaria canvis en la forma com circulen els corrents marins, i alteraria la seva influència climàtica.

Ja sabem que a la muntanya, quanta més altitud més fred hi fa. Però, i a la costa? Com més a prop estem de l’Equador, més calor hi fa? Et proposem fer una activitat perquè els alumnes descobreixin que el fred, en zones costaneres, no depèn només de la latitud.

1 Llegiu aquest paràgraf i responeu les preguntes que el segueixen.

A Nova York (EUA), un dia normal de gener la temperatura màxima pot caure fins als −5 °C, mentre que a Porto (Portugal) no acostuma a baixar dels 15 °C. Les mínimes poden caure fins als −12 °C a Nova York i rarament són negatives a Porto.

Quina és la latitud de Nova York? I la de Porto? Quants graus separen les dues latituds? Us sembla una gran diferència?
Pot ser que el clima d’aquestes dues ciutats depengui només de la seva situació més o menys al nord? Raoneu la resposta.
Quins factors imagineu que poden fer que hi hagi aquesta diferència de temperatures entre la ciutat americana i l’europea? Podrien ser la distància al mar, o la posició més o menys a l’est o l’oest?

2 Mireu aquest vídeo sobre la influència del mar en els climes del planeta.

Quin és el fenomen que explicaria la diferència entre els climes de Nova York i Porto?

Nota per al professor: el corrent oceànic del Golf, que recull aigües càlides del Carib i les fa arribar fins a la façana atlàntica d’Europa, n’és el responsable.

3 Feu una recerca per trobar un mapa dels grans corrents oceànics i feu-lo servir per valorar la seva influència en el clima.

Podeu trobar un altre exemple en què dues regions amb una latitud similar tinguin un clima molt diferent a causa de la influència d’un corrent oceànic?
Què creieu que passaria si canviés el sentit de la circulació d’aquests corrents oceànics?

Escapem-nos de la troposfera, que és el lloc on tenen lloc els fenòmens meteorològics, i allunyem-nos una mica més de la Terra…

Ja fa més de mig segle que la humanitat va començar a viatjar per l’espai. El 12 d’abril de 1961 un cosmonauta soviètic, el cèlebre Iuri Gagarin, va orbitar per primera vegada al voltant de la Terra durant 108 minuts. Han passat molts anys i s’han superat molts reptes des d’aleshores, però el passat dia 5 de febrer es va fer un pas cabdal en un dels reptes més ambiciosos de l’espècie humana: la colonització del planeta Mart.

Què s’ha aconseguit? Fins ara, els diferents vehicles que s’han llançat a l’espai tenien un cost molt alt i només era possible fer-los servir un únic cop. Això és així perquè gran part de la maquinària encarregada de propulsar la nau es desprèn durant l’enlairament a fi que el conjunt sigui menys pesant. La gran novetat és que l’empresari Elon Musk, fundador de l’empresa Space X, ha enlairat el primer coet amb motors propulsors reutilitzables capaç de portar a l’espai 64 tones de material, i a un cost molt més baix que qualsevol altra nau.

Et proposem una sèrie d’activitats per calcular a quina distància es troba una de les càmeres que ha enregistrat l’aterratge dels coets Falcon X.

1 Observa el vídeo sobre l’aterratge de dos propulsors Falcon X:

2 Contesta:

Et sembla que el so i la imatge del vídeo van descoordinats?
Et garantim que el so i la imatge del vídeo estan ben coordinats. Per quin motiu creus que quan els motors que permeten l’aterratge s’engeguen no sentim res? Per què creus que se senten més tard?

3 Calcula amb un cronòmetre la diferència de temps entre la posada en marxa dels motors i l’arribada del so corresponent.

4 Calcula a quina distància dels coets es troba la càmera que enregistra el vídeo. Recorda que la velocitat del so a l’aire és de 340 m/s.

5 A continuació, fes servir la diferència de temps entre l’aturada dels motors i el moment en què se’n deixa de sentir el so per saber a quina distància es troben la càmera i la plataforma d’aterratge.

6 Calculeu, amb aquestes dades i fent servir la geometria d’un triangle rectangle, a quina alçada de la pista d’aterratge s’encenen els motors.

7 Calculeu, amb totes les dades anteriors i mesurant el temps en què els motors estan encesos, amb quina desacceleració aterren els coets.